Un dels joves condemnats acusa als urbans d'anar a per ells per ser sud-americans

|

Un dels joves condemnats acusa als urbans d'anar a per ells per ser sud-americans

Un dels joves condemnats pel cas 4F, Rodrigo Llança, considera que els agents de la Guàrdia Urbana els van acusar d'haver deixat invàlid a un agent en 2006 per un motiu racista: 'On estan els sudacas de merda?', diu que va sentir cridar a un dels policies.

"Sóc conscient que van ser a per nosaltres perquè érem sud-americans. És més fàcil condemnar a tres sud-americans que a tres catalans", ha dit en roda de premsa aquest dimarts, i ha lamentat que mai s'hagin investigant les tortures que diuen que van sofrir per part d'agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra.

Ha estat acompanyat de la seva mare, Mariana Huidobro; el codirector del documental 'Ciutat morta' -que aborda els fets- Xapo Ortega; la representant de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab) Laia Serra; el portaveu de la Coordiandora per a la Prevenció de la Tortura, Andrés García; el d'Amnistia Internacional, Daniel Vilaró; i, Silvia García, amiga de la jove que es va suïcidar després de ser condemnada, Patricia Heras.

Laza considera que la seva innocència ha quedat demostrada des del primer dia: "Està provat i més que provat. A dia d'avui segueixo sent culpable d'aquest delicte que no he comès", ha dit emocionat.

La seva mare ha carregat contra l'actitud de qui llavors era alcalde de Barcelona, Joan Clos; contra l'encara titular del Jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, que es va encarregar del cas, i contra l'Audiència de Barcelona, que, segons ella, ja tenia la sentència clara abans del judici.

"Portem anys cridant a un mur. Esclarir la veritat no li va a retornar ni un dia del que ha sofert, però té dret a recuperar la innocència", ha reclamat la mare, que ha lamentat que el llavors alcalde mai la va rebre.

Tampoc ho va fer el que era responsable de seguretat, Jordi Hereu, per justificar per què suposadament es van esborrar proves al carrer Sant Pere Més Baix i que, al seu judici, podrien descartar la responsabilitat dels acusats en la lesió de l'urbà que ho va deixar en cadira de rodes.

COMIAT DESPRÉS DEL DOCUMENTAL

Silvia García, advocada de professió i amiga de la condemnada Patricia Heras -que es va suïcidar-, ha assegurat que el dilluns la van acomiadar del seu lloc de treball en l'empresa de l'àmbit de la seguretat privada Segur Ibèrica; segons ha dit, l'han acomiadat per participar en el documental 'Ciutat morta' -l'emissió del qual ha tornat a posar damunt de la taula el cas 4F-, per la qual cosa preveu presentar una denúncia.

L'empresa ha negat en un comunicat que hagi estat acomiadada, i ha afirmat que la seva relació amb Segur "es limita a una setmana de prova a la seu central de la companyia a Madrid".

La companyia ha afirmat que el dilluns "no es va incorporar al seu lloc de treball a Barcelona, al·ludint la seva participació en el documental i anunciant la seva participació en una roda de premsa", i que està estudiant la conducta per si tingués incidència disciplinària.

Silvia García ha mostrat a més la seva solidaritat amb l'urbà que va resultar greument ferit i la seva família, i ha considerat que la mort de la seva amiga "ja solament pot servir per aconseguir que casos com el 4F no tornin a succeir mai".

ANONIMAT D'UN TESTIMONI

Sobre el testimoni que en el documental s'esmenta que sap qui va llançar un tiesto des de l'edifici okupado i que va ferir a l'agent -el que exculparia als condemnats que no estaven en l'immoble-, Xapo Ortega ha dit que de moment van a respectar el seu anonimat, però que la Fiscalia "fa temps que sap que aquest testimoni existeix".

"Després del suïcidi, va creure oportú dir-ho perquè no volia suportar més aquesta càrrega. Ell en cap cas va voler que la seva imatge transcendís", ha afegit el codirector del documental.

Tant Laia Serra com Andrés García han exigit a l'Ajuntament i a la Urbana obrir una investigació, i consideren també que investigar no és responsabilitat dels familiars, sinó de Mossos d'Esquadra i Fiscalia "amb els indicis d'aquest documental", malgrat que el Ministeri Públic ja va dir el dilluns que la pel·lícula no és en si mateixa una prova jurídica.

El portaveu d'Amnistia Internacional, Daniel Vilaró, ha acusat a les institucions que segueixen sense reconèixer que les tortures policials són "un problema persistent al que ningú posa fre", i que no s'investiguen adequadament.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH