El Tribunal de Comptes desvetlla mala gestió de Fogasa, que podria estar pagant "prestacions fraudulentes"

|

El Tribunal de Comptes desvetlla mala gestió de Fogasa, que podria estar pagant "prestacions fraudulentes"

El Tribunal de Comptes tem que el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) estigui pagant "prestacions fraudulentes" com a conseqüència de la ineficàcia en la seva gestió, la seva "falta de previsió" i la falta estructural de personal que sofreix des de fa anys, segons consta en el 'Informe de fiscalització sobre la gestió i control de les prestacions abonades pel Fogasa, exercici 2013'. 

Segons el document, a 31 de desembre de 2013 existien 221.384 expedients pendents de resoldre, un 67% més que un any abans i un 295% per sobre de la xifra de 2007. En el mateix període, la plantilla del Fons només es va incrementar un 0,07%.

Això va elevar a 201,52 dies el termini mitjà de resolució de cada expedient, molt lluny dels tres mesos previstos legalment i per sobre dels 185,47 dies que es van marcar en 2012. Les unitats més "col·lapsades" van ser Barcelona (395 dies), Madrid (379 dies) i València (354 dies).

Segons el Tribunal, aquesta acumulació "no és conseqüència d'un fet econòmic aïllat i concret, sinó de l'increment d'empreses que han vingut desapareixent durant diversos exercicis", la qual cosa al seu judici "denota una falta de previsió" de Fogasa, que "hauria d'haver adoptat mesures urgents i extraordinàries per pal·liar els efectes del progressiu i predictible augment de sol·licituds".

Des del Ministeri d'Ocupació atribueixen aquesta falta de previsió a l'anterior Executiu socialista, ja que segons les seves dades les sol·licituds es van incrementar un 1.631,31% entre 2007 i 2011 "sense que es prengués cap mesura ni per augmentar la plantilla ni d'un altre tipus" i malgrat que tots els indicadors "assenyalaven ja clarament el col·lapse" en 2008.

MALA GESTIÓ DELS FONS

En aquestes circumstàncies, l'organisme que presideix Ramón Álvarez de Miranda creu que la falta de personal comporta un "important risc d'extraviament de documentació" i de "defectes i demores" en els expedients, però a més tem que s'estiguin pagant prestacions de forma "fraudulenta" i sense cap control efectiu.

I és que a la falta de dades estadístiques completes i precisos sobre concursos, judicis o situació laboral dels treballadors, que poden afectar a la procedència de les sol·licituds, se suma que el nombre de lletrats és "insuficient" i que no hi ha un procediment homogeni per decidir a quins judicis assisteixen, sinó que "cadascun decideix discrecionalment, sense justificar els motius de la seva no assistència".

De fet, l'assistència als judicis indirectes amb prou feines va arribar al 30% entre 2012 i 2013 -en unitats com les de Badajoz, Castelló, Jaén o Tarragona la dada no aconsegueix el 2%-, malgrat que el 56% dels casos en els quals sí es van personar van acabar amb sentències favorables al Fons.

Això suposa que s'estan abonant prestacions malgrat donar-se circumstàncies com que el treballador no estigués d'alta en la Seguretat Social -1.117 reconeixements en 2013 per valor de 5,55 milions-, que existeixi frau, o que es tracti d'una empresa fictícia -cas de 65 treballadors que van rebre 413.596 euros del Fons-, entre unes altres.

D'altra banda, el 75% dels expedients aprovats en 2013 (118.863) van superar el termini màxim legal permès, la qual cosa pot ser causa de demanda, i en 7.409 casos es va denegar la prestació quan hauria d'haver-se aplicat el silenci administratiu positiu, que de fet es va reconèixer en un centenar de sol·licituds.

A més, les argumentacions de fets i fonaments de dret utilitzades en les resolucions són "escasses i genèriques", la qual cosa també "podria esdevenir en una falta de motivació" de l'actuació administrativa, amb la conseqüent presentació de demanda per part del treballador.

D'altra banda, la falta de comunicació del Fogasa amb el Servei Públic d'Ocupació Estatal ha permès que alguns treballadors estiguin cobrant prestacions per duplicat, i tampoc s'estan remetent adequada i homogèniament a l'Agència Tributària (AEAT) els casos de deutes per subrogació per al seu cobrament.

De fet, el Tribunal xifra en 7 milions d'euros el saldo dels 174.804 empresaris deutors per subrogació del Fogasa en 2013, quan l'índex de cobrament d'aquests deutes va ascendir a amb prou feines l'1,5% (el 0,2% en cas de persones físiques). Quant als cobraments per via executiva tampoc van ser molt efectius, ja que l'exercici fiscalitzat va tancar amb 11,11 milions de deute d'onze deutors sense cobrar.

CONTRACTACIÓ DE TRAGSA

Per corregir l'acumulació d'expedients, a l'agost de 2013 el Fogasa va engegar el Projecte GRETA, pel qual va realitzar una encomana de gestió a l'empresa pública Tragsatec per gairebé 3,27 milions d'euros.

No obstant això, el Tribunal de Comptes creu que aquest contracte "no va haver d'acceptar-se des del punt de vista de la legalitat vigent" ja que entre les activitats en les quals Tragsa està especialitzada no s'explica cap administrativa, sinó agrícoles, ramaderes o mediambientals.

De fet, encara que els empleats de l'empresa pública havien de destinar-se únicament al tractament d'expedients, l'organisme fiscalizador creu que existeixen "indicis d'extralimitació d'aquestes funcions", la qual cosa podria suposar una vulneració, entre unes altres, de la Llei de Protecció de Dades.

"Els empleats de l'empresa pública estan realitzant la instrucció d'expedients de prestacions de garantia salarial sense tenir reconeguda legalment la competència per a això, per la qual cosa els actes de reconeixement i denegació de les prestacions podrien emmalaltir d'anul·labilitat", arriba a afirmar.

També apunta altres defectes, com l'alteració en l'ordre de resolució d'expedients, el risc que no s'hagin complert tots els requisits legals en la instrucció, una "dilatació innecessària" dels terminis davant la inexperiencia dels empleats de Tragsatec, la seva falta d'accés a informació sobre empreses fictícies o la falta de garanties en aquests expedients, que només van ser visats per funcionaris del Fons en un "mer tràmit formal" a causa del volum de treball que suporten.

MALA GESTIÓ ECONÒMICA

A més, l'encomana va ser "antieconòmica" pel Fogasa, ja que el nombre mitjà mensual d'expedients aprovats en 2013 sense la col·laboració de Tragsatec va ser un 22% superior a la mitjana d'expedients aprovats en els primers mesos de 2014, i el cost mitjà dels casos assumits per aquesta va resultar un 1.077% superior al dels quals van tramitar funcionaris del Fons.

De fet, el preu final de l'encomana de gestió "serà molt superior" als 3,27 milions previstos tant si es tenen en compte costos indirectes (temps en formació, assessorament, selecció d'expedients a tramitar per Tragsa) com si només es valoren els directes, ja que si el treball ho haguessin realitzat els propis funcionaris hauria costat amb prou feines 274.281 euros, un 91,6% menys, segons el Tribunal.

I tot malgrat tractar-se d'una solució merament temporal, ja que el Tribunal dubta que aquesta encomana vagi a solucionar el "col·lapse" que sofreix el Fogasa perquè el nombre d'expedients a resoldre es va incrementar un 11% durant l'any passat, malgrat la col·laboració de Tragsa.

No obstant això, des d'Ocupació recorden que en 2014 es van resoldre gràcies a aquestes mesures uns 300.000 expedients, enfront dels 166.788 de l'exercici anterior, "duplicant-se" el ritme de resolució i "eliminant l'embús". Així mateix, al novembre es va autoritzar un suplement de crèdit de 940,6 milions per pagar salaris i indemnitzacions endarrerits.

Finalment, el Tribunal tem que el Fogasa sigui inviable financerament, atès que davant la "insuficient dotació" dels últims exercicis, la major part dels seus ingressos ha provingut de la venda de títols de deute públic, que "previsiblement" s'hauran liquidat íntegrament en 2014.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH