La Hisenda catalana augmentarà un 50% el personal i un 25% el pressupost aquest any

|

La Hisenda catalana augmentarà un 50% el personal i un 25% el pressupost aquest any

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) preveu incrementar un 50% el seu personal aquest any amb la convocatòria de 170 places, i un 25% el seu pressupost fins a 43,9 milions d'euros, ha anunciat aquest dilluns el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

En la presentació dels comptes de la seva Conselleria per 2015 en el Parlament, ha sostingut que es tracta d'un increment "absolutament necessari" per complir les funcions que en aquests moments té encomanades l'ATC, i que també és propòsit de la Generalitat que l'ATC sigui escalable perquè pugui assumir noves funcions a mesura que aquestes puguin arribar.

"Tenim l'Agència Tributària molt prima, s'ha de solidificar, reafirmar i s'han de donar passos avanci", ha sostingut, i preguntat pel trasllat previst després de vendre la seu al costat de la plaça Catalunya de Barcelona, ha respost que no hi ha parts de la ciutat més dignes que unes altres ni els organismes tenen per què mantenir-se en el mateix lloc per sempre.

El Govern vol completar el procediment en marxa per proveir 18 places d'inspectors tributaris, així com incorporar 10 especialistes en processos i procediments, cinc juristes, tres especialistes en organització i 10 especialistes en anàlisi funcional, a més de convocar 20 places d'inspector i 40 de tècnic.

La partida per a la Hisenda pròpia és la que més creix al pressupost total de la Conselleria d'Economia i Coneixement per 2015, que és d'1.093,1 milions, un 5,2% més, augment que Mas-Colell ha argumentat que respon a l'increment de la despesa de personal, incloent la recuperació de la paga extra dels treballadors públics i la recuperació de la jornada i sou complets dels interins.

L'Institut Català de Finances (ICF) comptarà amb 702 milions per a finançament mitjançant préstecs, avals i capital de risc, enfront de 680 en 2014, i durant aquest any preveu oferir nous productes -seguint la seva estructura d'autofinançament i reinversió dels beneficis- i completar el seu procés de transformació per poder operar com a banc públic, tramitant la llicència bancària en el marc de la Unió Bancària europea, ha repassat el conseller.

La societat pública Infrastructures de la Generalitat de Catalunya disposa d'un pressupost de 680,4 milions, un 17,2% més, amb inversions reals per 491,5 milions repartides especialment entre Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb 206 milions, carreteres (74,8) i centres escolars (71,2), universitaris (40,3) i sanitaris (28,5).

El pressupost per a universitats i investigació va en la línia de 2014, a part de l'increment de les despeses de personal per la recuperació de la paga extra dels treballadors i la jornada completa dels interins.

Amb tot inclòs, l'àmbit d'universitats i investigació disposarà de 955,5 milions, un 4,7% més, i les seves prioritats passen per la retenció i captació de talent, revisar el sistema de finançament de les universitats perquè siguin motor de desenvolupament econòmic i social, i promoure l'autonomia dels centres d'investigació.

ERC ha retirat l'esmena a la totalitat que havia presentat davant la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost, com ja ha fet a primera hora del matí d'aquest dilluns en la d'Assumptes Institucionals, després de l'acord que la setmana passada van aconseguir el líder republicà, Oriol Junqueras, i el president de la Generalitat, Artur Mas, per convocar eleccions autonòmiques al setembre.

Així, tiren endavant els comptes catalans per aquest any, després de ser rebutjades les esmenes a la totalitat de PSC, PP, ICV-EUiA, C's i Grup Mixt; el diputat d'ERC Pere Aragonès ha explicat que negociaran amb CiU esmenes parcials per "corregir" deficiències sobre els ingressos previstos mitjançant la negociació política amb el Govern central (uns 2.300 milions), reduir les desigualtats socials i fer créixer la Hisenda Pròpia.

Aragonès ha assegurat que aquests pressupostos són insuficients perquè no permeten tenir totes les eines desitjades per respondre a l'atur, les necessitats socials i els reptes ambientals: "Temem que seguirà sent així mentre seguim debatent pressupostos autonòmics"; per això, ha instat a superar les limitacions, que ha qualificat de naturalesa política per la dependència del Govern central, amb la independència.

OPOSICIÓ

Alícia Romero ha retret que, malgrat la millora macroeconòmica, no hi ha millora per als ciutadans, ja que no hi ha augment de la despesa en polítiques socials ni per afavorir el creixement, i ha considerat que el Govern podia haver estat "més valent" buscant nous ingressos a través d'impostos sobre els qui més tenen; també ha criticat que no hi ha hagut consulta legítima a la ciutadania, però s'estan creant estructures d'Estat.

José Antonio Vedat ha opinat que ERC s'ha convertit en un "soci titella amb el qual CiU fa el que vulgues", i ha rebutjat els pressupostos de la Generalitat per 2015 perquè el PP els veu separatistes, que incrementen despeses que titlla d'inútils com els protocol·laris i de reunions, augmenta recursos a l'ATC per duplicar el que ja fa la Hisenda estatal, i perquè s'inventen ingressos -que depenen de la negociació política amb l'Executiu central-, ha asseverat.

Josep Vendrell ha reprovat que es mantenen les retallades i ha posat en dubte que en sis mesos -fins a les eleccions autonòmiques previstes pel 27 de setembre- es puguin construir totes les estructures d'Estat que no s'han fet en dos anys, mentre s'afebleixen estructures que ja existien en salut i gestió de l'aigua i es ven el patrimoni, deconstruyendo el sector públic i sense donar resposta a l'emergència social, mentre el deute segueix en nivells preocupants.

José Manuel Villegas també ha incidit que aquests pressupostos no avancen en polítiques socials i no són útils per ajudar a la reactivació econòmica, i que les eleccions per a setembre no fan sinó "allargar l'agonia, la inseguretat jurídica i econòmica, que fa perdre oportunitats d'inversió", i continuar polítiques que van a perjudicar la recuperació.

En línia amb la resta de l'oposició, David Fernández ha recelado de la "comptabilitat creativa que torna a desembocar en resultats incerts, com ja va passar en 2014" amb les previsions de venda de patrimoni i concessions, i aquest any amb la negociació política, la qual cosa ha definit com un hipotètic senzillament impossible.

El conseller ha respost que, en aquests moments, el Govern central és "arbitrari" respecte a la xifra de recursos que destina a les autonomies, i que la seva haver d'és fer pressió i negociar per aconseguir els ingressos que defensa que corresponen a Catalunya sense que explotin els seus pressupostos, ha afirmat.

"Em paguen, no per seguir les regles d'un sistema de les autonomies en deconstrucción, sinó per cobrir les necessitats dels catalans", ha recalcat, i ha afegit que s'ha de gastar el que s'ha de gastar, i s'ha de lluitar per aconseguir els ingressos.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH