La incompareixença d'Artur Mas

Manuel Fernando González

Veient el que acaba de passar en el Parlament de Catalunya on Convergència i Esquerra s'han posat d'acord perquè el President Mas no comparegui en la comissió creada per estudiar diferents casos de corrupció política, un sent indignació i vergonya davant semblant atropellament democràtic que ens deixa a molts catalans perplexos i a la pròpia Generalitat en un lloc, que ni per història, ni per prestigi, es mereix.

Veient el que acaba de passar en el Parlament de Catalunya on Convergència i Esquerra s'han posat d'acord perquè el President Mes no comparegui en la comissió creada per estudiar diferents casos de corrupció política, un sent indignació i vergonya davant semblant atropellament democràtic que ens deixa a molts catalans perplexos i a la pròpia Generalitat en un lloc, que ni per història, ni per prestigi, es mereix.

Alguns dels que acaben de cometre semblant traïció tornaran a presentar-se a les urnes el no gaire llunyà 27 de Setembre, disposats a portar-nos al seu Ítaca particular on esperen aconseguir una immunitat total que ara no tenen. Mereixerà la pena, que qui vulgui ho recordi, per si desitja evitar-ho. No hi ha ningú per sobre de la llei i el President és el que ha de ser el primer que defensi aquest dret.

Fa unes setmanes l'ex President Pujol va acudir a la càmera catalana per sotmetre's a preguntes que, com es va veure, li van resultar especialment molestes, i molts critiquem les seves respostes, però el que ningú es va atrevir a qüestionar, va ser el seu respecte a la institució i a la democràcia, que va ser el que li va motivar a comparèixer quan podria, perfectament, haver-se negat a donar la cara, com ara ho han fet els patriotes representants de Convergència i Esquerra els qui, segurament, han pensat que la gent no tenia perquè escoltar a un Artur Mas donant explicacions sobre un tema que coneix perfectament, ja que sempre ha estat en el lloc apropiat quan determinades persones feien tràfic d'influències i s'enriquien desmesuradament amb una voracitat sense límits.

Ahir, quan llegia les declaracions, davant la Comissió, de l'ex Fiscal Villarejo o del periodista i editor del Triangle, Jaume Rexach, que porta vint-i-cinc anys aguantant la seva revista gairebé en una completa solitud, que haurien de fer-se-la mirar alguns dels que ara criden "Je suis Charlie" en la molt civilitzada societat catalana, vaig començar a entendre els motius pels quals Mas no va a aquesta comissió i Junqueras l'hi permet. No obstant això, tenia l'esperança que l'home pogués al polític i s'atrevís a fer un pas endavant i evités aquest gest tan covard d'amagar-se darrere d'un pacte entre dos partits. Però desgraciadament no ha estat així, i bé que ho lamento, perquè ara, més que mai, els intolerants tornaran a omplir-se la boca amb aquell odiosa cantanella que assegura "que tots els polítics són iguals" i que amb Franco es vivia millor, fet, que ni és cert, ni ha de tornar a repetir-se.

Ahir, de debò, va ser un molt mal dia per a la nostra democràcia parlamentària, i bé que ho sento. El dia clareja fred i desagradable. Caldrà aixoplugar-se.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH