Economistes creuen que el Govern va arribar massa lluny en la seva participació en Spanair

|

spanair

El catedràtic d'Economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), Germà Bel, i el professor de política econòmica de la UB i expert en infraestructures, transports i aviació, Xavier Fageda, han coincidit aquest divendres en què la participació del Govern en la desapareguda Spanair va arribar massa lluny, ja que es van injectar prop de 200 milions d'euros públics.

"No era necessari fer un estudi. Era de sentit comú que allò era balafiar recursos públics. Jo no ho hagués fet", ha assegurat Fageda en la primera de les compareixences de la comissió d'investigació sobre la fallida de Spanair que el Parlament realitza per determinar si més enllà de responsabilitats judicials, també s'han de depurar responsabilitats polítiques.

En la mateixa línia s'ha expressat Bel, que ha dit que l'aposta de la Generalitat per Spanair va ser "un error d'intervenció pública", per la qual cosa l'administració catalana hauria d'haver posat fi a aquesta operació si no tenia un objectiu clar i transparent. "Arriba un moment en què s'havia d'haver tallat l'operació. S'hauria d'haver dit: hem invertit tant i no volem perdre un altre tant", ha assenyalat Bel, que ha indicat que Spanair per si mateixa no suposava creixement orgànic, sinó una aposta pel creixement.


Ha afegit que només hagués avalat l'operació de Spanair des del punt de vista d'un conseller de Territori i Sostenibilitat, mentre que com a política industrial "era una bogeria" en un moment en què el mercat s'estava contraient, i com a conseller d'Economia hagués marcat un límit.


"Hagués anat frunzint fins que s'hagués acabat. Tinc entès que a un conseller d'Economia se li deixa fer el que vulgues fins que se li cessa", ha insinuat Bel, i ha asseverat que l'escàs compromís dels socis privats acaba provocant que Spanair es converteixi en una operació pública.


EL CÒCTEL DE LA FALLIDA


Per a Bel, el motiu de la fallida, que es va produir el 27 de gener de 2012, és un còctel en el qual es combina la incapacitat per trobar un soci privat, ni tan sols dins de l'aliança Star Alliance --de la qual Spanair era membre--, la incapacitat per créixer de forma orgànica, i la "punta" que va suposar l'entrada de Ryanair en l'Aeroport del Prat, que va decidir donar el salt a Barcelona i anar suprimint rutes a Girona i Reus en tenir taxes similars.


Fageda ha afegit als ingredients del cessament d'activitat l'accident que es va produir el 20 d'agost de 2008, en el qual 154 persones van perdre la vida i altres 18 van resultar ferides en l'Aeroport de Madrid-Barajas quan un avió de Spanair que cobria la ruta Madrid-Gran Canària va caure al sòl gens més aixecar el vol: "És molt important la reputació de marca, i l'accident va comportar que el tràfic d'aquesta aerolínia fos més baix. No es va poder recuperar del tot el valor de marca perdut".


A això se suma que l'aerolínia llavors presidida per Ferran Soriano era una empresa amb pèrdues sense posició de domini en l'Aeroport de Barcelona, amb el que l'única justificació de la intervenció del poder públic era desenvolupar un 'hub' per guanyar tràfics.


"Spanair no era viable, estava clar. I l'aposta última era que passés a formar part d'un gran grup, però perquè una companyia aposti per tu necessites tenir una certa grandària", ha explicat Fageda, que ha agregat que l'aerolínia catalana es va veure obligada a operar rutes que no li resultaven rendibles simplement per no perdre grandària, si ben això va provocar que els nombres vermells es disparessin.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH