La segona en el front

Manuel Fernando González

Si ha estat el candidat d'ERC Alfred Bosch el primer a fer-li fàstics al pacte Mas-Junqueras, que molesta, i molt, les seves ànsies de substituir a Xavier Trias com a alcalde de Barcelona, perquè a ell el que veritablement li posa és fer un trio amb Guanyem i Podem, i també, si és possible, un quartet amb la CUP, que ha estat el segon escindit a deixar-li anar un perdigó al full de ruta per a la independència.

Si ha estat el candidat d'ERC Alfred Bosch el primer a fer-li fàstics al pacte Mas-Junqueras, que molesta, i molt, les seves ànsies de substituir a Xavier Trias com a alcalde de Barcelona, perquè a ell el que veritablement li posa és fer un trio amb Guanyem i Podem, i també, si és possible, un quartet amb la CUP, que ha estat el segon escindit a deixar-li anar un perdigó al full de ruta per a la independència. La formació de David Fernández, que s'ha desmarcat de l'acord del Palau, ha citat expressament el nivell de pobresa en el qual es troba una part significativa de la població catalana i el mal govern que s'amaga darrere d'aquesta xacra social per desmarcar-se de la proposta de les dues minories majoritàries.


És clar que el de la plaça de Sant Jaume solament ha servit per a què les formacions polítiques catalanes tinguin clara l'autopista electoral que els espera i que, com a conseqüència d'això, la majoria s'estan apuntant no a la uniformitat ideològica per a la independència, que tracten de vendre'ns els lideris convergent i republicà, sinó més aviat per passar-se a la riba dels que pensen per si mateixos. O sigui, que si algun dels signants es va arribar a imaginar que els partits correrien veloços a pujar-se al carro de la bona nova de l'anunci institucional del President de la Generalitat d'eleccions plebiscitàries el 27 de setembre, s'ha equivocat greument, ja que el que s'espera del 2015 és una lluita feroç per la confiança de l'electorat i, per tant, una dispersió ideològica i una atomització parlamentària com feia temps no s'havia vist.


I Rajoy? Bé, gràcies, com diria el seu alter ego, Moragas. O sigui, disposat a aprofitar partidàriament l'impuls del repte que li ha enviat Mas amb les estructures d'Estat per, a continuació, muntar la seva campanya electoral amb una estratègia molt simple: Sense nosaltres, Espanya camina cap al precipici. I ho farà, simplement, mobilitzant als seus votants mes descreguts, fent-los veure que Podem ens treu de l'Europa del benestar i de l'euro, i que els líders de Convergència i Esquerra volen, senzillament, trencar l'Estat per salvar el seu propi ego i la seva trontollosa carrera política. I així, amb aquestes dues mitges veritats, intentarà guanyar, i si és possible, les generals i governar altres quatre anys, encara que en les municipals i autonòmiques es quedi amb la meitat del darrere a l'aire.


Ja veuen, no han passat ni vint-i-quatre hores i el consens partidari ja ha saltat per l'aire i, a més, amenaça amb complicar-se en les properes setmanes. Com els escrivia ahir, en aquesta mateixa secció: La clau està en les municipals.


Els seguirem informant...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH