Mas, Ortega i Rigau recorren l'admissió a tràmit de les querelles pel 9-N

|

Mas, Ortega i Rigau recorren l'admissió a tràmit de les querelles pel 9-N

El president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, han recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'admissió a tràmit de les querelles obertes contra ells per la seva presumpta desobediència en possibilitar el 9N.

En un comunicat, el Govern ha indicat que els representants legals dels tres dirigents polítics han presentat els tres recursos de súplica davant TSJC durant el migdia d'aquest mateix dijous.

Mas va lamentar dimarts passat que el Govern central només parli del procés sobiranista "amb querelles i la Fiscalia", i va detallar que els serveis jurídics de la Generalitat estaven estudiant si recórrer la seva admissió a tràmit.

En el seu recurs de súplica, l'advocat de Mas, Xavier Melero, demana a la Sala Civil i Penal del TSJC revocar l'admissió a tràmit la querella de la Fiscalia que considera "infundada". "La querella presentada per la Fiscalia està falta del més mínim acomodament argumental, en fets i en dret", conclou l'advocat del president.

Li adverteix a la Sala que ha de revocar la seva decisió d'admetre la querella per "prevenir així les conseqüències costoses que afavoreix, que no són unes altres que la criminalització d'un procés de participació política i democràtica". Recorda que una reforma del Codi Penal de 2005 va derogar el delicte de convocatòria de processos electorals o consultes populars per la via de referèndum quan l'autoritat convocant no tingués competències, "ja que aquest comportament no presentava una entitat suficient per merèixer el retret penal". L'advocat insisteix que la voluntat d'aquesta reforma del Codi Penal era "relegar la canalització d'aquest tipus de situacions a altres instruments jurídics i polítics més adequats que el dret penal".

També sosté que els fets denunciats no poden ser constitutius d'un delicte de desobediència segons la doctrina jurisprudencial: "Considerar ara el contrari, a través d'una mutació dels elements que l'han configurat, suposaria una grollera lesió al principi de seguretat jurídica". A més, Melero exposa que no pot haver-hi desobediència perquè aquest delicte exigeix una ordre concreta, precisa, determinada i individualitzada que s'hagi incomplit alguna cosa que, al seu judici, no existeix en la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre. "Per tant, no s'han complert aquests requisits legals absolutament necessaris per poder observar el delicte de desobediència en la conducta" del president de la Generalitat.

ORTEGA CARREGA CONTRA EL "BIAIX MARCADAMENT POLÍTIC" DE LES QUERELLES

"El que es pretén és la imputació dels legítims representants d'un Govern per la seva actuació política vehiculada de manera democràtica, responsable, pacífica i respectuosa amb la legalitat. És obvi que això no pot ser objecte d'una instrucció penal", considera en l'escrit l'advocat d'Ortega, Rafael Entrena, que demana al TSJC revocar l'admissió a tràmit de les querelles.

La defensa de la vicepresidenta defensa que el Govern, després de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional (TC), va articular "un procés participatiu que permetés que els ciutadans de Catalunya poguessin expressar-se sobre el seu futur, però de naturalesa i abast substancialment divers a la consulta inicialment plantejada, mantenint la data".

Insisteix que aquest procés participatiu, a diferència de la consulta prevista, "no utilitzava cap cens electoral ni registre de població i comptava amb la participació fonamental d'un col·lectiu de voluntaris".

La defensa d'Ortega posa èmfasi també en el que considera una tramitació controvertida de la querella per part de la Fiscalia, articulada "a través d'un insòlit pont aeri procedimental".

Es refereix al fet que la querella "va ser anunciada en els seus termes i data de presentació per representants del PP, confirmada pel Fiscal General de l'Estat, rebutjada per la Junta de Fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya, recolzada per la Junta de Fiscals de Sala, ordenada pel Fiscal General de l'Estat, i finalment, presentada i subscrita pel Fiscal Superior de Catalunya".

"Posa de manifest els seriosos dubtes que té el Ministeri Públic respecte de l'existència d'indicis de criminalitat en relació amb els fets que ens ocupen, més enllà de directrius i posicions institucionals", valora l'escrit d'Entrena.

RIGAU NEGA QUE LA PUGUIN ACUSAR DE MALVERSACIÓ SI NO HI HA LUCRE AL 9-N

L'advocat de Rigau, Jordi Pina, veu "realment sorprenent" que algunes de les querelles presentades contra ella per la consulta alternativa del 9N l'acusi de malversació de fons públics quan considera evident que no hi ha hagut lucre.

Li sorprèn també que ho facin sense haver-se pres "ni tan sols la molèstia d'individualitzar en les seves querelles la realització per part seva entre els dies 6 i 9 novembre 2014 d'un sol acte de sostracció de cabals públics que vagi acompanyat, a més, del propòsit d'enriquiment propi o d'un tercer que exigeix el Codi Penal ".

L'escrit sosté que es poden compartir o no les motivacions polítiques de l'9N però veu inqüestionable que, si alguna cosa no va moure el Govern a l'hora de donar suport al procés participatiu, "va ser la voluntat d'enriquiment propi o de tercers", pel que veu desencertat incloure aquest possible delicte.

Igual que els advocats de Mas i Ortega, el de Rigau considera, respecte a l'acusació de desobediència, que no pot prosperar perquè no hi ha una ordre expressa de compliment de la resolució del Tribunal contitucional (TC) ni una negativa "oberta" a complir-la.






Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH