El Suprem admet a tràmit una demanda de paternitat contra el Rei Juan Carlos 

 

|

Ingrid Jeanne Sartiau y Alberto Solà, fills il·legítims del Rey Don Juan Carlos

La Sala civil del Tribunal Suprem ha admès a tràmit la demanda de paternitat presentada per la ciutadana belga Ingrid Jeanne Sartiau contra el Rei don Joan Carlos i ha rebutjat l'altra presentada pel català Alberto Solá, segons ha informat l'alt tribunal.

Els dotze magistrats de la Sala Primera han entès que concorren els requisits legals per admetre a tràmit la demanda de paternitat presentada per la ciutadana belga, després de celebrar una reunió que s'ha perllongat durant quatre hores i en l'ordre de les quals del dia no era l'únic assumpte a discutir.

La Fiscalia es va oposar a l'admissió de les dues demandes en considerar que no s'acompanyaven del principi de prova que estableix l'article 767.1 de la Llei d'Enjudiciament Civil, segons el qual "en cap cas s'admetrà la demanda sobre determinació o impugnació de la filiació si amb ella no es presenta un principi de prova dels fets en què es fon".

No obstant això, els magistrats han entès que la demanda presentada per Sartiau sí compleix amb els requisits legals. El president civil, Francisco Marín Castán, va elevar al Ple el desembre passat aquest assumpte, després que entrés en vigor el juliol passat la llei que regula l'aforamiento del monarca sortint i l'Audiència Provincial de Madrid li remetés la demanda de Solá.

A partir d'ara, el Suprem emplaçarà a don Joan Carlos al fet que contesti a la demanda de paternitat, que ve acompanyada de la petició que es realitzi una prova d'ADN com a prova anticipada. El Rei té 20 dies hàbils per contestar a la demanda a partir de la notificació de l'acte d'admissió.

La Sala nomenarà un ponent i podrà pronunciar-se sobre les proves reiterades per la ciutadana belga. Si el Rei Juan Carlos accepta sotmetre's a aquesta prova genètica, s'efectuarà una anàlisi que serà valorat en una vista, que pot celebrar-se a porta tancada per tractar sobre la vida privada de les persones, com ocorre en la pràctica habitual dels jutjats de família.

SI HI HA ACORD, NO HI HA VISTA

Si don Joan Carlos aconsegueix un acord amb la ciutadana belga s'estalviarà la celebració de la vista, en la qual podria estar representat per la seva defensa tret que l'altra part sol·liciti el seu interrogatori i s'admeti tal petició.

La negativa a ser interrogat es podrà valorar al costat de la resta de proves conforme a la doctrina jurisprudencial en aquesta vista que si se celebra es farà previsiblement abans de l'estiu.

La celebració d'aquestes vistes apareix regulada en l'article 752 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'article 138.2, que permet celebrar-la a porta tancada per raons de seguretat o els interessos de la vida privada de les parts.

REBUIG D'UNA ALTRA DEMANDA

El Suprem ha desestimat la demanda d'Alberto Solá
, que assegura ser el primogènit de don Joan Carlos, i s'acompanyava d'una prova d'ADN amb una "fiabilitat superior al 99,9 per cent", segons la demanda, a la qual va tenir accés Europa Press.

L'advocat de Solá, Francesc Bueno, demanava que si aquesta prova no era admesa es realitzés altra i es cridés a declarar com a testimoni al perit que va analitzar la seva fiabilitat. El fiscal José María Paz la va qualificar com una "mera hipòtesi", que no aportava el principi de prova de filiació que exigeix la llei.

Solá defensa que el rei Juan Carlos va mantenir una relació amb la seva mare biològica, Anna María Bach Ramon, abans de ser proclamat cap de l'Estat. Solá, nascut a Barcelona en 1956, va ser criat en una família adoptiva. El seu advocat manté que la inviolabilitat no empara les conductes privades que va realitzar quan encara no era cap de l'Estat, segons la seva demanda.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH