França com a exemple

Benet Maimí

França ha patit aquesta darrera setmana la barbàrie del terrorisme gihadista que ha volgut silenciar i atacar un dels pilars fonamentals de la democràcia: la llibertat d'expressió. En homenatge a Charlie Hebdo i a les veus que han estat silenciades pel fonamentalisme islàmic arreu del món, cal subratllar-los el pensament de Voltaire: "No estic en absolut d'acord amb el que dieu però donaria la vida perquè ho poguéssiu dir".

França ha patit aquesta darrera setmana la barbàrie del terrorisme gihadista que ha volgut silenciar i atacar un dels pilars fonamentals de la democràcia: la llibertat d'expressió. En homenatge a Charlie Hebdo i a les veus que han estat silenciades pel fonamentalisme islàmic arreu del món, cal subratllar-los el pensament de Voltaire: "No estic en absolut d'acord amb el que dieu però donaria la vida perquè ho poguéssiu dir". Aquest és l'esperit que ha fet possible les nostres democràcies, el de la llibertat pel qual hem lluitat a Europa i al món occidental. Al nostre món de llibertats no tenen cabuda la intolerància, el rebuig al diferent, l'atac als que no són dels nostres.

Hem d'actuar sense contemplacions i amb determinació contra els que volen imposar per la força una determinada visió del món, contra els que volen acabar amb el nostre model de convivència, amb els que no respecten els drets humans. Això és justament el que pretenen els gihadistes: que ens instal·lem en la por davant la barbàrie i que fem ulls clucs a les atrocitats que perpetrin.

França ha donat una lliçó impecable en la seva resposta als atemptats. Milions de persones han sortit als carrers per defensar els pilars de la República, per deixar clar que no renunciaran als seus ideals, i per dir que ser tolerants amb els que pensen diferent no vol dir ser dèbils ni indecisos a l'hora d'actuar.

Ens enfrontem a un enemic terrible i aquest combat l'hem de realitzar amb la força de la unitat. Per això, vull destacar el paper d'Hollande i de Sarkozy, units com una sola persona al capdavant de la població francesa i acompanyats per més d'una cinquantena de líders polítics mundials. És una demostració clara que els valors i la defensa del país està molt per sobre dels interessos personals i partidistes. Quina diferencia amb la reacció dels politics espanyols desprès dels brutals atemptats del 11-M a Madrid. Cal que el PP i el PSOE n'aprenguin. La divisió ens debilita en la mateixa mesura que reforça els bàrbars.

Però alhora hem d'evitar caure en la xenofòbia que alguns volen atiar, però no des del bonisme sinó des del compromís de tots: dels polítics i dels religiosos, dels cristians, dels musulmans i dels agnòstics. No hi ha lloc per a proclames violentes ni per a crides a la gihad a cap mesquita de la UE. Però al mateix temps hem de tenir clar que hi ha lloc per a mesquites, sinagogues on la gent ho necessiti. El pols que l'integrisme islàmic ha declarat a Occident no és religiós. És el de la barbàrie contra la llibertat, el de la intolerància contra la convivència, el del terror contra la pluralitat.

No ens enganyem. A Occident i, per tant, també a Catalunya aquest és un dels grans problemes d'aquest segle si no fem les coses bé. Els gihadistes fa temps han començat la partida. Cal que actuem amb seny i contundència.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH