El scoop es fa esperar

Manuel Fernando González

Era fàcil llegir en les cares dels periodistes que van acudir a la roda de premsa-míting que van tenir la paciència d'aguantar-li a Artur Mes en el Palau de la Generalitat, una sensació de cansament contingut que ni fins els més afins podien ni volien dissimular-ho.

Era fàcil llegir en les cares dels periodistes que van acudir a la roda de premsa-míting que van tenir la paciència d'aguantar-li a Artur Mes en el Palau de la Generalitat, una sensació d'hartazgo contingut que ni fins als més afins podien ni volien dissimular-ho. El mosqueig no solament tenia la seva justificació en la durada del discurs, sinó en l'evidència que el scoop del dia, el President l'havia deixat per a la pròrroga de la seva oratòria, que va ser quan va anunciar que fins al dijous no hi hauria noves notícies sobre les seves negociacions amb Esquerra, alguna cosa que ja comença a sonar a conya o, el que és pitjor, a presa de pèl.

Un nou cim amb la intervenció del "quintet de càmera del Palau" com a "etern" protagonista d'aquest concert inacabat i inacabable ens dirà, sembla ser...és possible... per fi, que "habemus plebiscitàries" o per contra si es confirma el cop de gallet de la llista unitària perquè els amants del 9 N no han pogut consumar el (p)-acte per falta de potència patriòtica.

I clar, així les coses, la gent comença a pensar que, en això de posar-se d'acord, alguna cosa té a veure el protagonisme personal i partidari de les dues parts i no l'interès general de molts catalans i catalanes que van posar la seva il·lusió a independitzar-se de l'estat lliurant el seu entusiasme a dos polítics que els han enganyat o simplement no senten el mateix que sentien ells.

Si, finalment, el dijous, Artur Mas anuncia que hi haurà plebiscitàries, aquestes, després de tant estira-i-arronsa, sonaran a descafeïnades diluïdes en mala llet descremada i amb sacarina de sobre, alguna cosa que, fins i tot, el que no apostem per la independència, ens produeix una profunda tristesa, perquè Catalunya no es mereix aquest tipus de polítics amb tan poca embranzida i tan escassa visió del futur col·lectiu del seu poble.

Toca, doncs, seguir esperant i sobretot, lamentar-se, perquè aquesta forma d'entendre la política és senzillament desesperant.

Ai Tarradellas, quant et trobo a faltar!........

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH