Bankia presentava pèrdues dos anys abans de la fusió

|

Bankia presentava pèrdues dos anys abans de la fusió

Els perits del Banc d'Espanya que van posar de manifest les irregularitats en la fusió i sortida a Borsa de Bankia han assegurat davant el jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, que el grup, conformat al desembre de 2010 per set caixes d'estalvi, ja presentava pèrdues des de dos anys abans.

Els experts, Antonio Busquets i Víctor Sánchez Nogueras, han ratificat davant el jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, els informes en els quals apuntaven que l'entitat va sortir a Borsa sense oferir la seva "imatge fidel" als inversors institucionals i els accionistes minoritaris, al mateix temps que han apuntat que la deterioració dels estats financers del banc no pot atribuir-se a la crisi econòmica mundial, com van defensar els exdirectivos de l'entitat presidida per Rodrigo Rato.

En relació amb la situació del Banc de València, que va dur a terme un "desmesurat increment" de la seva inversió crediticia entre 2004 i 2011 i va assumir massa riscos en el sector immobiliari, els perits han assenyalat que les seves deterioracions eren "conegudes" encara que no es van voler abordar fins a la intervenció de l'entitat, al novembre de 2011.

Segons diversos advocats presents a la sala de vistes, els dos experts han confirmat durant més de quatre hores, fil per randa i sense gaire fissures entre ells, les conclusions que van plasmar en els seus escrits, de 212 i 198 pàgines, respectivament.

Busquets i Sánchez Nogueras han assegurat haver-se dedicat durant any i mitjà, "en cos i ànima", a aquests informes i que van treballar per separat perquè analitzaven àmbits diferents i complementaris. Únicament han discrepat en la quantia dels actius fiscals que l'entitat podria haver recuperat, que han xifrat en 1.428 i 1.900 milions d'euros, respectivament. "Es tracta d'una forquilla valorativa", han argumentat.

"ERRORS COMPTABLES" DE RATO

Els perits, que han contestat en aquesta primera compareixença a les preguntes del fiscal Anticorrupció, Alejandro Luzón, i les acusacions personades en la causa, han assenyalat que, en la sortida a Borsa que es va produir al juliol de 2011, els inversors van conèixer detalladament les condicions tècniques de l'operació, contingudes en el fullet de sortida a Borsa, però no així els estats financers de l'entitat.

En aquest sentit, han reiterat que els comptes de 2011, que van ser aprovades per l'equip de Rato al març de 2012, presentaven "errors comptables" i que la seva reformulació al maig d'aquest any, ja sota la presidència de José Ignacio Goirigolzarri, va suposar el "reconeixement" d'aquestes equivocacions i no "un canvi d'estimacions" en els balanços.

Els perits van escriure en els seus informes que tant en els comptes de Rato, que presentaven uns beneficis de 309 milions d'euros, com en les del seu successor, que apuntaven a unes pèrdues de 2.979 milions, existien "ajustos d'importància material no comptabilitzats".

Aquest dilluns han explicat que la reformulació es va poder realitzar en aquest curt període de temps perquè, excepte el president, va ser realitzada per "el mateix equipo gestor", que ja coneixia "la veritable situació" de l'entitat.

DISSOLUCIÓ DE BFA

Tal com van assenyalar en les seves perícies, els experts han defensat que el Banc Financer d'Estalvis (BFA), matriu de l'entitat, hauria entrat "en causa de dissolució", equivalent a la fallida, si hagués reconegut la "deterioració comptable" que hauria provocat en els seus balanços el descompte en el preu de l'acció en la seva sortida a Borsa, que es va xifrar en 3,75 euros després d'una rebaixa del 74 per cent pel que fa al seu valor en llibres.

Els dos perits han defensat la seva trajectòria al Banc d'Espanya, només interrompuda per una comissió de serveis de Sánchez Nogueras com a cap de Serveis de Cajasol i Banca Cívica i en el de Busquets per una etapa de treball en el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Tots dos han dit que han treballat amb independència i sense rebre pressions dels seus superiors.

Encara que amb prou feines han estat preguntats per aquest assumpte, els perits també assenyalaven en el seu informe que els consellers de Caja Madrid, una de les set entitats que van donar origen a Bankia, van tenir "voluntat d'ocultació" amb les 'targetes black' de l'entitat, ja que no van declarar les seves despeses a l'Administració tributària, a les auditories interna i externa ni a l'expert independent de la signatura Garrigues.

També van posar en qüestió el paper desenvolupat per l'auditora Deloitte, que havia d'haver detectat una desena de "errors comptables" que suposaven un incompliment de la normativa de l'organisme regulador i que es van produir en diferents estats anuals i financers que anaven des dels comptes consolidats del BFA a 31 de desembre de 2010 fins als comptes anuals i consolidades de Bankia i entitats depenents formulades al maig de 2012.

Els perits, a més, posaven en relleu que les "lluites de poder" i la "premura" amb que es va portar el procés d'integració de les caixes que van formar Bankia van contribuir a la crisi de l'entitat. També consideraven "sorprenent" que el Fons Monetari Internacional (FMI) realitzés en 2012 una recomanació perquè s'adoptessin "mesures ràpides i decisives per reforçar el balanç i millorar la gobernança de l'entitat".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH