ESPANTALL A LA CATALANA

Joan Ferran

Alguns educadors i sociòlegs expliquen que l'ús generalitzat entre la població juvenil -i la que no ho és tant- de les noves formes de comunicació tipus SMS, WhatsApp o Twitter redueix considerablement la riquesa del vocabulari i l'ús d'un lèxic variat i ric en suggeriments.

Alguns educadors i sociòlegs expliquen que l'ús generalitzat entre la població juvenil -i la que no ho és tant- de les noves formes de comunicació tipus SMS, WhatsApp o Twitter redueix considerablement la riquesa del vocabulari i l'ús d'un lèxic variat i ric en suggeriments. No sé què dir-los. Comprimir idees i missatges en cent quaranta caràcters segurament exercita la capacitat de síntesi. Cert, però potser això actua negativament sobre l'ús del matís i les formes. Moltes vegades un té la impressió de que el món que ens envolta és excessivament taxatiu i lacònic. Doncs bé, quan aquest fenomen de reducció del matís i el llenguatge escrit penetra en l'àmbit de la política els efectes col·laterals poden ser altament conflictius. Observin, per exemple, la polèmica que ha estat capaç de deslligar un Twitter de Willy Toledo amb el seu afany de criticar el paper d'Occident en els conflictes que afecten a Orient Mitjà. Encara recordo el xivarri que va generar en el seu moment un altre Twitter de Tony Cantó respecte als animals; o les polèmiques frases que llança a l'espai amb freqüència García Albiol, alcalde de Badalona, quan es refereix als musulmans...

Els missatges comprimits són com el menjar fast-food, no sempre convenen als organismes delicats i la nostra societat ho és. Però quan el tema pot arribar al ridícul més espantós és quan un president de la Generalitat, i un aspirant a ser-ho amb presses, renyeixen durant mesos intentant salvaguardar els seus interessos particulars i partidistes.

Repassem. El primer acte del vodevil sobiranista es va iniciar amb unes invitacions mútues per assistir, com a espectadors de primera fila, a les seves respectives conferències públiques en un intent d'absorvir al convidat. Els ciutadans espectadors no van entendre res, Duran i els quadres convergents menys. Confesso que el segon acte de la comèdia va ser més discret -cridades telefòniques, cartes i missatges llançats a l'èter per coreligionaris segundones- encara que no exempt de malícia. Però, amics meus, l'apoteosis final ha arribat amb l'última missiva de Mas, la balbucejant resposta de Marta i Oriol i un llarg SMS presidencial. Poc seriós i fart patètic tot això. No creuen?


El supossat diàleg-negociació entre Mas i Junqueras comença a desplaçar-se des del vodevil cap a l'espantall. Això sí, un espantall a la catalana, de país, dels de casa.

Ah!...Si Valle Inclán aixequés el cap...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH