Compte amb les eufòries!

Joan Carles Gallego

Els primers dies de l'any ens porten dues cites, una de religiosa, la dels Reis Mags, i l'altra mercantil, les rebaixes. Una i altra ens transporten una estona fora de la realitat, com si volguessin fer-nos creure que tindrem el que somiem o que tot és al nostre abast. La realitat, però, segueix sent dura i complexa com ho era en acabar l'any.

Els primers dies de l'any ens porten dues cites, una de religiosa, la dels Reis Mags, i l'altra mercantil, les rebaixes. Una i altra ens transporten una estona fora de la realitat, com si volguessin fer-nos creure que tindrem el que somiem o que tot és al nostre abast. La realitat, però, segueix sent dura i complexa com ho era en acabar l'any. Potser el ministre o conseller de torn viuen aquests primers dies de l'any amb la il?lusió infantil o material dels reis i les rebaixes. Però això no els justifica ni per l'optimisme triomfant amb què interpreten com a «molt bones» les dades d'atur, ni pel cofoisme autocomplaent amb què apunten un 2015 esplendorós per a l'economia i el mercat de treball. Que el dia 5 es facin públiques les dades de l'atur no és un present «reial», ja que cada mes es publiquen més o menys en la mateixa data. Ni es poden presentar com el signe que hem encertat el camí que ens duu al portal de la recuperació gràcies a l'estel que marquen les seves polítiques de retallades de drets laborals i socials.

Malauradament els signes no acaben de dibuixar l'esperança, la recuperació és feble i incerta. Però el que és pitjor, en mantenir les polítiques, ens allunyen dels somnis de la plenitud de drets laborals i socials. Les dades de l'atur registrat, corresponents tant al desembre com a tot el 2014, mostren una certa millora, ja que hi ha menys persones registrades com a demandants d'ocupació (575.948, un 7,8% menys que fa un any; 48.924 persones, però només un 1% menys, 5.704, que el mes de novembre). Expliquen, però, més coses. Hi ha moltes persones que ja ni busquen feina per desànim (48.924 aturats menys, però només 20.131 contractes més, la major part temporals) o la busquen fora del país (més de 10.000 persones immigrants ja no figuren al registre i majoritàriament han sortit del país). L'atur registrat mostra que la reducció és major en els homes que en les dones (-10,5% els homes i -5,1% en les dones) s'evidencia així el retrocés de les polítiques d'igualtat com a conseqüència de les retallades de drets socials que, d'una banda, limita la creació d'ocupació en sectors d'alta ocupació femenina i, de l'altra, reclou les dones a la cura d'infants i persones grans no atesos pel desmantellament de determinats serveis. La població menor de 25 anys que cerca feina sense èxit és de 36.819 joves, i que el major pes de reducció (1.491 joves, un -3,9% respecte el mes de novembre) respecte el general es deu al component estacional de les vacances i, per tant, feina efímera. Les dades de la contractació s'incrementen respecte el 2013 (20.131 contractes més, 14.969 dels quals són temporals i només 5.162 són indefinits), però no respecte al novembre que s'ha reduït (11.013 contractes menys, -3.177 indefinits, -13,2%, i -7.836 temporals, -4,5%).

La síntesi és: més precarietat i menys protecció. Hi ha menys persones registrades demanant feina que fa un any (però més del doble que fa 6 anys), tot i que això no correspon a les noves contractacions, que no en són tantes i, a més, temporals, ja que hi ha molta gent que no es registra, per desànim o perquè emigra. Les febleses del mercat de treball i la precarietat instal?lada és confirmen per l'alt nivell de temporalitat de la nova contractació. Moltes persones en situació d'atur no reben cap tipus de prestació, ja que només hi ha 353.631 perceptors (sigui prestació contributiva, subsidi o renda activa). Per tant el panorama és de precarietat, pobresa i desigualtat. No permet valoracions eufòriques com les que fa el Govern. La creació d'ocupació no pot ser a costa de la seva qualitat, això suposa el deteriorament de les condicions de vida i de treball de les persones treballadores, però també una important pèrdua de qualitat de la producció. La pobresa laboral creix per la precarització del mercat de treball (parcialitat i temporalitat abusives), per la devaluació de salaris i la desregulació de les condicions de treball.

Per canviar això hem de canviar les polítiques. Calen polítiques públiques que reactivin l'economia: una reforma fiscal integral i pressupostos públics que recuperin els serveis i l'ocupació pública, polítiques industrials actives, salari mínim just. Polítiques que garanteixin la protecció social: una renda per a les persones sense feina de més de 45 anys amb fills a càrrec i una renda garantida de ciutadania (RGC) com a resposta a la pobresa i l'exclusió social. Recuperar drets laborals: garantint el dret a la negociació col?lectiva, establint una política d'increments salarials per recuperar el poder adquisitiu de les persones treballadores i així, reactivar la demanda interna i una actitud més dura de la Inspecció de Treball perquè es persegueixi el frau en la contractació.

Els reis o les rebaixes poden generar il?lusions. Però si parlem de recuperar drets, de combatre la precarietat, la pobresa i la desigualtat, més que il?lusions calen realitats.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH