El TSJC veu indicis de desobediència de Mas en convocar la consulta alternativa

|

El TSJC veu indicis de desobediència de Mas en convocar la consulta alternativa

La Sala Civil i Penal Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) veu indicis de "desobediència" del president de la Generalitat, Artur Mas, per la qual cosa ho investigarà per la convocatòria del procés participatiu del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya.

En diversos actuacions en resposta als que es van querellar contra Mas i altres membres del Govern pel 9N i recollits per Europa Press, el tribunal considera que hi ha indicis que Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, no van acatar la "ordre expressa" del Tribunal Constitucional de suspendre-la.

"Van continuar els actes preparatius, la publicitat institucional, la realització d'actes administratius de desenvolupament de caràcter verbal o per la via de fet fins a portar a terme, en edificis públics de Catalunya, les votacions del dia 9 de novembre de 2014, fet del qual es va responsabilitzar públicament el president", sostenen els escrits.

Concretament, se'ls investigarà "pel delicte de desobediència greu comès per autoritats públiques penat a l'article 410.1 CP., Sense perjudici de la comissió d'altres directament o indirectament relacionats amb l'anterior", sostenen les actuacions.

L'article 410.1 del Codi Penal es refereix a 'les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior dictades dins de l'àmbit de la seva respectiva competència i revestides de les formalitats legals'.

El TSJC ja va anunciar al desembre que de les querelles i denúncies contra els tres, admetia les que estiguessin relacionats amb la suposada desobediència a organitzar el procés participatiu "així com tots aquells fets que, de manera directa o indirecta, estiguin relacionats"; ara, ha respost per escrit individualment a cada un dels querellants.

El tribunal no va admetre, però, les querelles i denúncies que s'havien presentat contra el conseller d'Interior, Ramon Espadaler; el portaveu del Govern, Francesc Homs; el líder d'ERC, Oriol Junqueras; la presidenta del Parlament, Núria De Gispert, i els membres de la Mesa de la Cambra catalana Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull i David Companyon.

Ara, en la resposta als recursos, el TSJC argumenta que la querella -en concret la de Mans Netes- no pot ser admesa en relació a Espadaler perquè, en ser el màxim responsable de l'ordre públic, complia "els deures propis de seu càrrec" en desplegar els Mossos d'Esquadra per raons de seguretat.

En el cas d'Homs, diu que no se li poden atribuir les actuacions presumptament delictives de la Generalitat encara que ell les comuniqui com a portaveu, "més quan ni s'identifiquen les mateixes en relació amb ell ni en funció de les atribucions del seu càrrec".

El TSJC ha rebutjat també la pretensió d'UPyD d'atribuir a Mas un delicte d'usurpació de funcions "ja que no consta que el president de la Generalitat de Catalunya s'atribuís o exercís actes propis d'una autoritat o funcionari públic que no tingués".

Tampoc ha prosperat l'intent de Mans Netes que s'investigui al president de la Generalitat per rebel·lió i sedició perquè per a això s'hauria d'haver produït "un alçament violent i públic".

Respecte al rebuig a la intenció d'UPyD que prosperés l'acusació contra la Mesa del Parlament, el tribunal ho justifica perquè "la inclusió en l'ordre del dia no pot tipificar com a delicte de desobediència a les resolucions judicials".

UNA CAUSA

En la seva resposta a la querella de Fiscalia, el TSJC aprofita per recordar que l'admissió a tràmit de les mateixes no es pronuncia sobre el fons de les qüestions, sinó que es limita a "un judici de versemblança sobre la qualificació delictiva dels fets denunciats i la seva presumpta atribució al querellat, sense que en aquest moment processal puguin ni hagin oferir més explicacions ni provanzas".

El tribunal ha decidit que tots aquests procediments s'acumulin en la querella més antiga, que és la presentada pel sindicat Mans Netes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH