Equilibri Postraumàtic

Augusto Manzanal Ciancaglini
Politòleg

La segona dècada del segle XXI sembla ser la del tancament dels traumes produïts per la conclusió de la guerra freda. Estats Units havia quedat com l'única superpotència i això li va portar una espècie de confusió existencial, l'oposició li permetia assignar-se un camp d'acció específic, en alliberar-se d'aquesta força, els jocs dels sistemes establerts durant anys van esclatar en mil trossos deixant-ho a la intempèrie.

La segona dècada del segle XXI sembla ser la del tancament dels traumes produïts per la conclusió de la guerra freda. Estats Units havia quedat com l'única superpotència i això li va portar una espècie de confusió existencial, l'oposició li permetia assignar-se un camp d'acció específic, en alliberar-se d'aquesta força, els jocs dels sistemes establerts durant anys van esclatar en mil trossos deixant-ho a la intempèrie. En el nou mil·lenni la il·limitada exclusivitat del seu influx va arribar a la seva cúspide a l'Iraq després d'haver-se articulat amb el trauma de la vulnerabilitat inesperada pels atemptats de l'11 de setembre, d'aquesta manera, la unió discordante d'ambdues conjuntures va produir un inevitable desgast a través de la guerra contra el terrorisme.


Rússia, per la seva banda, sempre acorralada per la seva immensitat, va sofrir el trauma del sobtat enfonsament del sistema soviètic, i amb la polseguera del mur encara surant, va haver de tornar a buscar una identitat, oferint inicialment, en aquest camí, la imatge d'una bèstia amaestrada. Però el seu complex industrial-militar seguia agotnat, el seu lent desperezar es va sentir des de Txetxènia a Geòrgia. La gradualidad de la seva despertar es va reforçar amb l'autoritat afermada de Vladimir Putin, que va ser lliurant-se primer dels oligarcas inconvenients i després dels opositors polítics, tot mentre es creixia econòmicament fent als seus veïns depenents dels seus recursos.


Finalment, la Unió Europea, mentre s'apropa a Amèrica i malgrat la crisi econòmica i l'auge de l'euroescepticismo finançat per Moscou, manifesta una veu creixentment homogènia en els últims esdeveniments geopolítics amb la consolidació d'una institució clara quant a la seva política exterior, intensificant d'aquesta forma la superació del seu trauma particular, el de la integració.


Així, a Ucraïna, Rússia va certificar la seva influència i Europa intenta estrenar, per fi, una veu única. Occident i Rússia han emprès un nou joc, en el qual el posicionament ideològic i cultural dels actors, més enllà dels capritxosos enconos històrics, s'haurà de diluir en l'entreteixit dels interessos econòmics concrets, on el pragmatisme comença a imperar. Xina sap molt bé jugar a això, i a través de la seva ambigüitat diplomàtica i el seu sincretisme doctrinal, segueix creixent.


La guerra freda ja no tornarà, però la rivalitat ha augmentat pel major equilibri de poder. Equilibri que podria ser pertorbat per les repercussions de les sancions i les aventures militars, depenent del grau de damnificación d'una Rússia cada vegada més aïllada, que al mateix temps expandeix la seva influència sobre noves regions, per això, les interaccions hauran de ser molt prolixes si es vol mantenir un ordre viable en aquest nou context.


Des de l'esgotament dels traumes dissonants de la superpotència solitària i de la superpotència enfonsada sorgeix un antagonismo interdependent. Ja no haurien de fer mancada telèfons vermells perquè l'excepcionalitat de la comunicació avui és la del silenci. Silenci persistent del record nuclear, impossible últim trauma de l'imaginàriament potencial, que segueix la seva paradoxal labor obstaculizadora de guerres entre potències.


La partida geopolítica postraumática està servida i la freda amenaça de la cremor de la guerra deixa més protagonisme a la fresca intimidació de la llei i els diners en el caldeamiento de la competència.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH