Guatemala: Desenvolupament Rural Integral per a què i per a qui?

Ollantay Itzamná
Advocat, periodista

El concepte de Desenvolupament Rural Integral (DRI) va ser l'objectiu central de les diferents reformes agràries empreses a Amèrica Llatina, en la segona meitat del segle passat. En els enderrocs del que van anar les cooperatives agràries del Perú, o en els vestigis de les empreses associatives camperoles d'Hondures, encara ressonen tènuement l'enyorança de DRI.

El concepte de Desenvolupament Rural Integral (DRI) va ser l'objectiu central de les diferents reformes agràries empreses a Amèrica Llatina, en la segona meitat del segle passat. En els enderrocs del que van anar les cooperatives agràries del Perú, o en els vestigis de les empreses associatives camperoles d'Hondures, encara ressonen tènuement l'enyorança de DRI.

Curiosament, en la Guatemala del segle XXI, aquest terme cobra vigència arran de l'actual projecte de Llei del Sistema Nacional de Desenvolupament Rural Integral, promoguda per les ONGs i governs neoliberals post Acords de Pau que busquen el somiat "desenvolupament" rural com a panacea per a indígenes i camperols sense restituir-los les seves terres.

En la segona meitat de la dècada dels 90 del passat segle (després dels Acords de Paz), els llavors moviments camperols van intentar agendar en el debat nacional una nova Reforma Agrària a Guatemala. Però, a "suggeriment" dels tècnics de les naixents ONGs, van haver d'abandonar aquesta subversiva idea i conformar-se amb "impulsar" un avantprojecte de Llei del Sistema Nacional de Desenvolupament Rural Integral que tímidament feia referència a la reforma i democratització de la terra.[1]

Pel 2009 ja es comptava amb aquest avantprojecte de 42 articles, el mateix que, després de la modificació de les seves 36 articles per la Comissió Agrària del Congrés Nacional, va rebre un dictamen favorable per ser debatut com projecto Llei en el Legislatiu, el 21 d'octubre 2009. I, el 26 de novembre del 2012, diputats del partit oficial de torn (PP) la van proposar a debat al Congrés, sota el rètol de Projecte de Decret N. 4084. Per llavors, diverses organitzacions camperoles ja havien rebutjat aquell grapejat projecte de Llei, ara, convertit en un cavall electoral per a uns, i un motiu de fund raise per a uns altres.

Quin és l'objectiu del projecte de Llei DRI?

Aquest projecte busca establir els principis i el marc regulatori per al disseny i execució de la Política Nacional per al Desenvolupament Rural Integral, fent d'indígenes i camperols, especialment els sense terra, subjectes i actors de la producció nacional per a la seguretat i sobirania alimentària (Arts. 1° i 3°). Però, en cap moment fa esment a la redistribució o democratització de l'uso-tinença-propietat de la terra (reforma agrària).

Les organitzacions camperoles i indígenes, en l'Art. 10° de l'avantprojecte havien establert: "La política agrària REFORMRÁ i DEMOCRATITZARÀ el règim de la tinença, ús i propietat de la terra (?)". Era l'únic lloc on apareixien aquests conceptes "subversius". Però, els diputats neoliberals hàbilment van canviar aquest concepte per: "La política agrària, mitjançant legislació adequada promourà la TRANSFORMACIÓ de l'estructura de la tinença i ús de la terra".[2] Guatemala coneix diverses transformacions de l'estructura agrària: el feudalisme agrari es va transformar en les finques cafetaleras i cotoneres, aquestes, al seu torn, en immorals monocultius actuals. Democratització significa redistribució, mentre que transformació és només mutació.

A Guatemala, més del 60% de les terres cultivables són acaparades per monocultius per a l'exportació. Camperols i indígenes sobremueren produint i alimentant deficitàriament al mercat intern en miniparcelas llogades. És una deshonestidad intel·lectual i una immoralitat sostenir que el DRI es pot aconseguir sense democratitzar la tinença-uso-propietat de la terra!

En els fallits projectes de DRI de la Llatinoamèrica del passat segle, almenys hi havia cooperatives productives camperoles, empreses associatives, etc. Però, en l'il·lusori projecte de DRI de la Guatemala del present segle no existeix cap esment a unitats productives concretes. Sense terres, sense finançament i sense unitats productives camperoles específiques, és un deliri pensar que indígenes i camperols tindran "vida plena" (Art. 7°).

Són camperols i indígenes els veritables subjectes en el projecte de DRI a Guatemala?

No. El Sistema Nacional de Desenvolupament Rural Integral està conformat pel Gabinet de Desenvolupament Rural (integrat pels diferents ministres d'Estat, i presidit pel President de la República) i el Ministeri de Desenvolupament Rural Integral (conformat pel Ministre corresponent i tècnics de torn). Aquests proposen i executen els diferents programes del DRI, i aquells són els qui els aproven (Capítols II i III del Títol II).

Sis organitzacions camperoles i indígenes, al costat d'universitats i ONGs, apareixen conformant el que es diu el Consell de Participació i Auditoria Social per "socialitzar informació" (Capítol IV del Títol II).

En l'avantprojecte de DRI les organitzacions indígenes i camperoles havien establert que aquesta instància gaudiria de certa autonomia, però els "Pares de la Pàtria" van establir que qui presideix, fins i tot aquest Consell, és el Viceministre de l'àrea, i el Consell es reuneix quan el Ministeri del DRI ho convoqui. En altres paraules, les i els productors rurals (indígenes o no) són els grans absents en els continguts d'aquest projecte de DRI.

A qui beneficiaria el projecte de DRI?

Aquest projecte, així com no fa cap esment a la redistribució de la terra, ni a la constitució de les unitats productives indígena/camperoles, ni estableix sumes mesurables per al seu finançament, tampoc fa referència a un sistema que reguli l'accés a terra. En altres paraules, continuarà el Senyor "Lliure" Mercat assignant més terra als rics. I és més, els qui van modificar aquest projecte de Llei, van incorporar en reiterades ocasions la clàusula sacramental de: "(?) amb inclinació a la Constitució de la República i a les lleis vigents". Sentenciant a compte qualsevol possible atreviment de redistribució de la terra o l'alliberament d'indígenes i camperols.

L'actual President de Guatemala, Otto Pérez Molina, en reiterades ocasions va demanar, va exigir, al Congrés Nacional l'aprovació d'aquesta Llei perquè "va ser part de la seva promesa electoral".[3] Els partits polítics neoliberals saben que si aproven el DRI tenen les properes eleccions guanyades, però fins ara no es posen d'acord en el Legislatiu sobre a qui li toca el proper govern. Els agroindustriales tampoc expressen resistència tancada al tan esmentat projecte de Llei DRI, alguns d'ells es freguen les mans perquè potser és una altra oportunitat per vendre-li a l'Estat les seves finques hiper enverinades i inutilitzades pels monocultius, a exorbitants preus.

Coincidentment algunes ONGs i dirigents d'algunes organitzacions camperoles urgides de fons de la cooperació internacional, des de mitjan 2014, es van constituir en la plataforma impulsora per a l'aprovació de l'esmentat i desconegut (para indígenes/camperols) projecto Llei de DRI, però sense socialitzar els seus continguts. Fins i tot van organitzar, la qual cosa ells van denominar, l'IV Congrés Nacional de Pobles, Organitzacions i Comunitats, a l'agost del 2014 (excloent a organitzacions camperoles conseqüents), amb la finalitat de mobilitzar a productors sense terres exigint l'aprovació immediata de DRI.[4]

L'any que inicia, la campanya per a l'aprovació del projecte de Decret n° 4084 de Desenvolupament Rural Integral congregarà a polítics neoliberals, a executius de les ONGs, i a alguns dirigents camperols. Així, s'intentarà distreure, desmobilitzar o engalipar a la creixent resistència indocampesina activada a l'interior del país.

Per on es miri el projecte de Llei de DRI, no garanteix terres, ni unitats productives, ni mercats, ni finançament per a indígenes i camperols. En el millor dels casos, obrirà major oportunitat laboral per a nous funcionaris i consultors en les noves entitats ministerials.

Amb els diferents programes esmentats en aquest projecte es dinamitzarà el mestissatge de l'àrea rural, com va ocórrer amb el somiat DRI en el Perú, al passat segle. D'aquesta manera, la Guatemala oficial s'haurà alliberat, davant la comunitat internacional, del molestoso compromís assumit sobre els drets col·lectius dels pobles indígenes, perquè tots els i les indígenes s'assumiran com a camperols.


[1] http://old.congreso.gob.gt/archivos/iniciativas/registro4084.pdf

[2] http://www.congresovisible.com/index.php?option=com_k2&view=item&aneu=54:esmenes-a-la-llei-de-desenvolupament-rural-integral

[3] http://www.guatemala.gob.gt/index.php/2011-08-04-18-06-26/item/2172-presidente-pide-aprobaci%C3%B3n-de-llei-de-desenvolupament-rural

[4] http://www.congcoop.org.gt/noticias/427-posicionamiento-del-iv-congreso-nacional-de-pueblos-comunidades-y-organizaciones.html

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH