MÉS PERDUTS QUE CARRACUCA

Andrés Madrid

La RAE no descriu al personatge que va tenir una descripció l'any de gràcia de 1853 en un opuscle que ho presentava "la persona que està perduda i sense remei ni esperança de cap gènere".

La RAE no descriu al personatge que va tenir una descripció l'any de gràcia de 1853 en un opuscle que ho presentava "la persona que està perduda i sense remei ni esperança de cap gènere".

El final d'any ha quedat marcat per la tragèdia en Shanghái on les gents congregades es van aixafar les unes a les altres per recollir uns presumptes bitllets de cent dòlars llançats per un bar com a propaganda.

Repasso les fotos publicades i contemplo el terror dels allí congregats; els caiguts en el tumult i les bones gents que malden per socórrer a les víctimes realitzant exercicis de reanimació. En una de les imatges es pot veure a un imbècil, armat del corresponent telefonito, traient fotos de la tragèdia.

No intenta ajudar; no se li passa pel cap socórrer a ningú; el seu rostre presenta una certa delectació amb les imatges que obté i que van a convertir-ho en "tredintopic" d'aquest a la xarxa. Vaig a ser ?diu el seu gest- el més vist al món i aconseguiré la fama i la glòria.

Aquest cabró, no se m'ocorre un altre nom, pertany a aquesta "nova cultura" de les xarxes socials en la qual ens estem instal·lant.

Perdo l'esperança en aquesta humanitat plagada d'analfabets funcionals que, armats amb un aparatito, malden per arribar al cim mentre es revolquen en el dolor aliè i penjant les imatges. Són legió. Estem més perduts que Carracuca.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH