Un total de 24 diputats deixen les Corts des de l'inici de legislatura

|

Un total de 24 diputats deixen les Corts des de l'inici de legislatura

Un total de 24 diputats de les diferents formacions han deixat les Corts Valencianes des de l'inici de la legislatura, deu d'ells de la bancada 'popular' imputats o processats en casos de presumpta corrupció i un de més, l'exparlamentario de la formació Rafael Blasco, que ja estava en el grup de No Adscrits quan va abandonar el seu escó un dia després de ser condemnat en la primera de les peces del 'caso Cooperació' al maig de 2014.

La renúncia d'aquest divendres dels diputats 'populars' Ricardo Costa i Yolanda García, tots dos processaments en el 'cas Gürtel', deixa la bancada del PP sense imputats, d'acord amb la denominada 'línia vermella' marcada pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, per deixar fora del seu govern, el grup parlamentari i el partit a persones que estiguessin en aquesta condició judicial, i que ha estat criticada per l'oposició, que ha acusat al cap del Consell de tardança a aplicar-la i ha criticat que no s'hagi destituït a els qui estaven en aquesta situació. Precisament, a la fi de desembre, Fabra recordava que quan va entrar al Govern autonòmic hi havia fins a onze imputats per corrupció en el seu grup parlamentari, que acabava l'any cos dos diputats en aquesta condició, i defensava que no hi havia "alternativa" a la seva línia vermella.

A Costa i García els va precedir en la decisió el diputat del PP David Serra, igualment processat en el 'cas Gürtel', qui va deixar el seu escó al setembre. Uns mesos abans, al juliol, va deixar el grup 'popular' l'exvicepresidente de la Generalitat Vicente Rambla, llavors imputat i ara processat en la mateixa causa i que va anunciar la seva intenció de dedicar-se a la seva vida professional al marge de l'activitat política. Amb anterioritat, a l'abril i maig, ho van fer l'exalcalde d'Alacant, Luis Díaz Alperi, i la que fins al passat 23 de desembre era la primera edil, Sonia Castedo, tots dos imputats en el 'cas Brugal' i ella a més per la part del Pla Rabasa, i que van retornar la seva acta "per motius de salut" i "personals", respectivament.

Al març, havia deixat el seu escó l'exconsellera de Turisme i actual alcaldessa de Novelda, Miraculosa Martínez, tres setmanes després que fes el propi la també exconsellera del ram Angélica Such, ambdues processades en el 'cas Gürtel'. També va renunciar a la seva acta l'exalcalde de Torrevella (Alacant) Pedro Hernández Mateo, al desembre de 2012, després de ser condemnat a tres anys de presó i nou d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació en l'adjudicació en 2004 del servei de recollida de residus sòlids urbans de la localitat.

Per la seva banda, la també exconsellera Alicia de Miguel va deixar la càmera autonòmica per motius "estrictament personals", el mateix dia en què el jutge del 'cas Gürtel' li va imputar al juliol de 2013 per contractes subscrits en la seva etapa al capdavant de Benestar Social amb empreses de la trama.

Si ben el PP va començar la legislatura amb 55 diputats, al juny de 2013 es va quedar amb 54 en passar al grup de No Adscrits l'exconseller Rafael Blasco, que estava immers en la investigació del 'caso Cooperació', pel qual finalment ha estat condemnat a vuit anys de presó en una de les seves dues peces. Aquest fet li va portar a renunciar a l'escó al maig de 2014, amb el que el PP va recuperar el seu nombre de parlamentaris.

ALTRES RENÚNCIES

D'altra banda, en les files del PP, els exconsellers Gerardo Camps, Mario Flores, Belén Juste i Manuel Cervera van renunciar a l'acta en les Corts en ser triats diputats al Congrés, mentre que Eva Ortiz ho va fer per anar al Parlament Europeu. També va deixar l'escó l'exconsellera Paula Sánchez de León, en ser nomenada delegada del Govern a la Comunitat Valenciana --càrrec que també va deixar al maig d'aquest any--, així com César Augusto Asencio, designat vicepresident de la Diputació d'Alacant. Recentment ha deixat les Corts Luis Ibáñez, qui ha passat a ocupar-se de la Secretaria Autonòmica de Sanitat.

Així mateix, va renunciar José Marí per dedicar-se a la seva activitat privada com a advocat en un despatx propi, a més de María José Masip per "motius personals" i Antonio Ángel Hurtado per qüestions "personals i professionals".

QUATRE CANVIS EN L'OPOSICIÓ

Per part dels grups de l'oposició, des que va començar la legislatura hi ha hagut quatre canvis. Ferrán Verdú (PSPV) va deixar la seva acta per les dificultats per compatibilitzar la seva labor com a alcalde de Xixona (Alacant) amb el treball parlamentari i amb el seu lloc docent a la Universitat d'Alacant. A més, en aquest període han mort els diputats socialistes Dolores Huesca i Vicent Esteve. En les files d'EUPV, Marina Albiol va deixar el seu escó després de ser triada eurodiputada.

CANVIS EN LA INSTRUCCIÓ

Ricardo Costa i Yolanda García eren els dos únics diputats, i per tant aforats, en el cas 'Gürtel' pel qual es mantenia la instrucció en el Tribunal Superior de Justícia a la Comunitat Valenciana. La seva renúncia suposa la pèrdua de l'aforamiento i que la causa passi a la jurisdicció ordinària, igual que va succeir en el seu moment amb els processos en els quals estan immersos els exalcaldes 'populars' d'Alacant i l'encara pendent del 'caso Cooperació'.

La primera peça del procés de 'Cooperació' i també la causa de l'exalcalde de Torrevella es van jutjar en el TSJCV. Igual succeirà amb la part del 'Gürtel' que afecta a les exconselleras Such i Martínez, per la fira 'Fitur', ja que si ben ambdues no són aforades en haver renunciat al seu escó, el Tribunal Suprem va decidir que sigui precisament l'alt tribunal valencià qui les jutgi posat que la seva dimissió es va produir dies abans de la data fixada per començar la vista. El TS ha considerat que l'acte d'obertura de judici oral és el moment que impossibilita una renúncia de l'aforamiento amb efectes processals.

En el supòsit del processament per les peces 1, 2 i 6 de Gürtel dels exdiputats que han renunciat aquest divendres al seu escó, en l'acte del passat 15 de desembre el jutge instructor donava un termini comú de 20 dies perquè les parts qualifiquessin i diguessin si procedia o no l'obertura de judici oral, tràmit que encara no ha conclòs.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH