Un any per viure

|

Políticament ens espera un any per viure apassionadament. Perquè 2015 tanca 12 mesos especials, ja que, en ell, anem que haver d'acudir a les urnes fins a tres vegades: una per decidir, primer les plebiscitarias a Catalunya, on la independència és el plat que es va a servir frio en la taula del Govern espanyol per les seves múltiples malapteses constitucionals i d'un altre tipus. 

Políticament ens espera un any per viure apassionadament. Perquè 2015 tanca 12 mesos especials, ja que, en ell, anem que haver d'acudir a les urnes fins a tres vegades: una per decidir, primer les plebiscitarias a Catalunya, on la independència és el plat que es va a servir frio en la taula del Govern espanyol per les seves múltiples malapteses constitucionals i d'un altre tipus. Després vindran les municipals i en molts casos les autonòmiques, en les quals els experts albiren una sortida indecorosa del partit popular de diversos governs locals i de comunitats com València, Madrid i fins a Extremadura i Murcia. I finalment, si es compleixen els terminis i no s'allarga la legislatura uns mesos més, com es rumia el de Pontevedra, tindrem eleccions generals, en les quals l'esquerra molt dividida s'embarca en un nou drama amb l'aparició de Podem. Els populars en aquesta cita parteixen com a favorits en les enquestes, això sí, perdent la seva majoria absoluta i exposant-se a no trobar parella per al ball post-electoral.

També aquest any màgic ens va a escandalitzar una mica més amb els judicis que polítics, empresaris i banquers tenen pendents, encara que, per començar, el 2015, s'ha tret, vergonyosament de damunt el Cas Palau, en jubilar-se un altre jutge que portava la instrucció, la qual cosa retarda inexplicablement el judici als implicats i als seus còmplices, Una veritable vergonya per al Poder Judicial i sobretot, pel pròpia imatge de Catalunya, que reforça la idea que aquest país que segueix viatjant metafòricament cap a Ítaca no sap, ni vol ficar a la presó, a les seves classes d'elit mentre crida lladre a l'Estat perquè no compleix amb les expectatives econòmiques que els polítics amics dels Millet i Montull li reclamen constantment.

I després tenim als grecs, que van a convertir-se en el conejillo d'índies del Banc europeu, del FMI i fins a de el parquet de Londres, perquè després de passar-les canutas volen ajustar comptes amb la Troica i amb les famílies del poder hel·lè, que "haver-les hailas" com a Catalunya per lliurar després el govern a Syriza, un calc de Podem, que podria manar el deute d'una puntada a Brussel·les i sortir-se de l'euro a continuació. Del que passi en aquest país va a dependre que la "revolució pendent" als països del sud s'encengui i acabi propagant-se per Espanya, Itàlia, Portugal i per què no? arribant fins a a França. Així que el tema, com comprendran, no és de menor quantia, i se'ns ve tan dret al descarrili com l'au d'Angrois.

Preparem-nos doncs i peguem el darrere contra la paret, que és l'única manera amb la qual els més febles solen defensar-se dels seus botxins. Toca plantar cara i el 2015 és el millor moment per repartir hòsties. Bona sort a tots.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH