Reforçar el poder dels treballadors

Joan Carles Gallego

El III Congrés de la Confederació Sindical Internacional (CSI) s'ha celebrat a Berlín, del 18 al 23 de maig, ha reunit 1.700 delegats i delegades de 325 organitzacions sindicals de 161 països, que representen 176 milions de persones afiliades a tot el planeta.

El III Congrés de la Confederació Sindical Internacional (CSI) s'ha celebrat a Berlín, del 18 al 23 de maig, ha reunit 1.700 delegats i delegades de 325 organitzacions sindicals de 161 països, que representen 176 milions de persones afiliades a tot el planeta. Al llarg del Congrés, el sindicalisme internacional hem constatat que, més enllà de les cultures, fronteres, gèneres? som una mateixa forma d'entendre el món i les relacions humanes. El lema triat, "Reforçar el poder dels treballadors i treballadores", posa de manifest l'objectiu de la CSI de consolidar-se i desenvolupar-se, organitzant més treballadors i treballadores per defensar la democràcia, el treball decent, la igualtat i la justícia social.

La població activa mundial és de 2.900 milions de persones, el 40% de les quals, 1.200 milions, treballen en l'economia informal i el 50% tenen feines precàries i vulnerables. 200 milions de persones en situació d'atur. Els salaris a escala global disminueixen i les desigualtats creixen, la precarietat s'estén en forma de treballs de curta durada, de baixos sous, de lliure disponibilitat i això passa igual als EUA, Sud-àfrica, França, Colòmbia, Sri Lanka?

Cada dia al món 1 milió de persones pateixen algun sinistre a la feina, 5.500 moren. Es mor perquè no hi ha condicions de treball decents. Milers de treballadors moren en fàbriques tèxtils del Pakistan o Bangladesh, a les mines a Turquia o a Polònia, a la construcció a Brasil o Xina, xerpes al Nepal, etc., per la inexistència de lleis reguladores i per l'existència d'una línia de subcontractació de la producció, on l'únic objectiu és subcontractar cada cop a més baix cost per obtenir grans beneficis de forma ràpida, sense que importin les condicions en què es produeix.

Hi ha 232 milions de persones que neixen en un país i treballen en un altre, sigui a Suècia, Argentina, Qatar o qualsevol altre lloc. La situació dels treballadors migrants és injusta arreu, exclosos moltes vegades de la plenitud de drets socials o laborals o en condicions de semiesclavatge, com veiem a Qatar o altres dictadures del Golf.

Moltes dones pateixen violència de gènere, en la societat i en el treball, a Síria, Líbia o ací mateix. Les dones fan la mateixa activitat econòmica que els homes a tot el món, però estan afectades pel treball no remunerat, que les afecta principalment, o per discriminació laboral i salarial.

Aquest panorama emmarca el III Congrés. Per això, la CSI reafirma la no-acceptació del treball sense drets i la voluntat d'aixecar-se contra la injustícia. Per enfortir l'economia real i posar límits i controls al sector financer i als fons d'inversió i evitar l'especulació, fer front al neoliberalisme. Hi ha por i desesperança entre molts treballadors, hi ha la convicció que si no es pot negociar no es pot avançar. Sense sindicats forts no hi ha bons acords laborals, ni drets socials. Si el sindicalisme internacional cedeix, si acceptem retallades de drets, no avançarà la justícia social. Més enllà de la defensa, hem de passar a l'ofensiva, per un món millor, per una governança mundial de la dignitat humana i del treball.

Els debats congressuals s'estructuren en tres grans blocs temàtics: creixement dels sindicats; ocupacions sostenibles, ingressos segurs i protecció social, i consecució de drets.

Creixement dels sindicats és organitzar més treballadors i millor. Es proposa com a objectiu incrementar l'afiliació sindical al món en 20 milions en quatre anys. S'han d'ajustar i adequar les estructures sindicals a les noves realitats, en especial als treballadors precaris, evitant enfrontaments entre treballadors en funció de les seves diferents condicions. Formar els sindicalistes per fer millor la seva tasca organitzadora i facilitar l'accés a les responsabilitats a les dones. Davant l'atac al sindicalisme arreu s'han de realitzar campanyes específiques de denúncia i lluitar contra les prohibicions i persecucions a sindicalistes a les zones franques dels països exportadors. S'ha de regular el treball domèstic, majoritàriament realitzat per dones i reclamar als països que no ho han fet (entre ells Espanya) que signin la Convenció 189 de l'OIT i adequar les lleis. Augmentar l'afiliació de joves i reforçar les aliances amb els moviments juvenils, incorporant en les reivindicacions conjuntes la demanda d'educació lliure i sanitat universal.

En relació amb l'àmbit d'ocupacions sostenibles, ingressos segurs i protecció social, s'aposta per més i millor educació i per l'economia verda. Donar suport a l'Acord del 2015 pel canvi climàtic, perquè no hi haurà ocupació en un planeta mort, i exigir una transició justa que prevegi la creació d'ocupació i de treball digne. Més sindicat és un factor per reduir les desigualtats i recuperar l'encomia mundial, tal com reconeix la mateixa OCDE: on hi ha més sindicalització hi ha millors condicions de treball, majors salaris, menors desigualtat i menor atur. En aquest sentit, la defensa del dret a la negociació col·lectiva i del dret de vaga com a eines imprescindibles per fer avançar els drets laborals i la redistribució de la riquesa. Salari mínim i protecció social són fonaments del treball digne. Cal guanyar el SMI arreu. Calen pensions decents, adequades i garantides. Que la protecció social abasti tota la societat. Els fons de pensions que controlem els treballadors s'han d'invertir en economia real i no en economia especulativa. Hem d'estar atents al treball no remunerat, que afecta principalment les dones. Incloure en els plans d'acció la lluita contra la violència de gènere, per això es reclama a l'OIT que aprovi un conveni específic en aquest sentit. El Congrés valora molt positivament el paper del sindicalisme en la cooperació al desenvolupament. Les Nacions Unides han d'assumir el paper de contrapès que els sindicats hem de fer davant del poder de les empreses.

Consecució de drets: es constata la necessitat del treball sindical internacional per acabar amb l'apartheid en què es troben els treballadors immigrants en molts països. En aquest sentit, s'aprova per aclamació una campanya perquè la FIFA anul·li la celebració del mundial de futbol el 2022 a Qatar si no es respecten els drets laborals i s'acaba amb la situació d'esclavatge en què es troben molts treballadors i treballadores. S'ha de garantir la igualtat de drets per a les minories, els 5.500 grups indígenes que hi ha al món, que viuen situacions de xenofòbia i racisme. S'han de reforçar les estratègies sindicals per millorar la seguretat al lloc de treball, exigint compromisos i responsabilitats de les multinacionals en tota la cadena de producció. Es reclama el dret universal a una educació lliure i per a tothom, i en aquest sentit el crit unànime contra l'atac a les nenes de Nigèria i la necessitat d'educar les nenes i dones del món com motor d'igualtat d'oportunitats. De la mateixa manera que es planteja que es creïn estratègies col·lectives per a les tasques d'atenció i cura de petits i persones grans, ja que no és només un problema de les dones.

La CSI va néixer el 2006 a Viena per organitzar més i millor la defensa de drets; el 2010, a Vancouver, va establir les prioritats polítiques per posar l'ocupació amb drets en l'agenda de la governança global. Berlín vol donar un pas més i reforçar el poder dels treballadors. La CSI aposta per un nou acord mundial entre les nacions; un nou contracte social global que garanteixi la plena ocupació i el treball digne, la protecció social i la sostenibilitat.

Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH