PODEMOS DÓNA LA VICALVARADA

Eduardo Andradas

EDUARDOANDRADAS

Existeixen un jo Carismàtic col·lectiu com la CUP de Catalunya o un jo personal que marca identitat al grup i en això va aparèixer PODEMOS i Pablo Iglesias Turrión. La notorietat social d'aquest àmbit polític és tenir una direcció proactiva i centrar el lideratge en els cercles i en la candidatura.

Existeixen un jo Carismàtic col·lectiu com la CUP de Catalunya o un jo personal que marca identitat al grup i en això va aparèixer PODEMOS i Pablo Iglesias Turrión. La notorietat social d'aquest àmbit polític és tenir una direcció proactiva i centrar el lideratge en els cercles i en la candidatura.

Una part de la societat degradada pel neoliberalisme es va trobar representada en un discurs que va conèixer mitjançant tertúlies televisives, Youtube, twitter i Facebook. Alhora els cercles PODEMOS va moure les pulsacions i els desitjos de segments de la ciutadania que de cor es va percebre en els milers de militants als quals observo pegant cartells, distribuint fullets o agafant un micròfon i donant a conèixer coses bàsiques, sentit comú i repartint esperances i somnis.

PODEMOS va combinar la base i el prototip clàssic de partit repensat més que des de l'Havana des de la selva Lacandona i el Zapatismo. PODEMOS va posar els drets humans en campanya i no els "dimes i diretes"o els "chascarrillos" dels caps de llista de les formacions tradicionals. PODEMOS va renovar cos publico deixant enrere un discurs i una generació política sortida de la constitució de 1978. Per això va connectar amb capes de joventut i va fer diferencial amb altres organitzacions que es presentaven.

La majoria que sumeixi PODEM es va fer militant en les lluites del moviment anti-globalització, a les places del 15-M, en les estructures de les Joventuts Comunistes o entorns com a Espai Alternatiu que van tenir de referents al Zapatismo , a Noam Chomsky, Susan George o l'operaisme Marxista.

PODEMOS va recuperar alguna cosa del govern de Juan Negrín, la incorporació de democràtics no limitats a l'esquerra solament. En 1937 el Govern de la Republica va donar pas a Miguel Maura, Ángel Ossorio i Gallardo o Porti-la Valladares en el seu si, elements de la dreta liberal però antifeixistes. Ara l'enemic igualment ho arma Berlín, ja no d'armes i si de tractats Europeus que ofeguen socialment als pobles i els treballadors i treballadores del sud Mediterrani.

PODEMOS va rectificar les velles desconfiances de l'esquerra de la III internacional en l'estat espanyol. I va restablir la unitat popular d'abans de Maig de 1937 en la península. Una mica de POUM estava en aquesta configuració ciutadana. I més que Pablo Iglesias ja consolidat abans de PODEM a manera de referent. La societat civil va descobrir a Teresa Rodríguez, la professora de Cadis, que ens va portar en la seva veu un ressò del Sindicat Andalús de Treballadors, dels obrers de Delphi i les drassanes, de les dones rebels, que traça de Mika Feldman la hi veu.

Quant a IU la seva directiva no va entendre que necessitava joventut no solament en les seves cares, també en el seu missatge. No necessitava una candidatura de dirigents, sinó d'activistes socials més Javier Couso, menys Willy Meyer. No requeria d'un nombre dos que connectés amb el sindicalisme de classe des del Confederal de CCOO i si algú que enllacés amb els conflictes que protagonitza com a Coca Cua, Panrico, Hostaleria, Grans Superfícies o de la Neteja de Madrid. No precisava d'ajuntar sigles i si d'allotjar entorns a manera de la Plataforma d'Afectats Hipotecaris i les Marees. IU és imprescindible perquè la societat es defensi davant el colonialisme cultural i econòmic que intenta executar la dreta Europea, principalment l'Alemanya. Però Esquerra Unida ha de revisar-se internament i passar del propòsit i el tempteig al fet. Vaig assistir a l'acte de Refundació d'IU a Madrid el 28 de Novembre del 2009 allí estaven intervenint Pablo Iglesias Turrión i Lourdes Lucia, cinc anys més tard un encapçalava PODEM, l'altra cap a campanya per aquesta llista electoral.

PODEMOS ha descohesionat al règim sortit dels pactes entre les elits dels partits d'Esquerra i els aperturistes del Franquisme en 1977. El mateix que ERC a Catalunya. I els guardians neoliberals del PP d'aquest període que s'ha allargat 37 anys, han respost amb l'insult i cridant a un Bloc Nacional agitant el perill "Rojo". Amb això pretén recuperar el vot dels escapolits de Vox, UPyD i Ciutadans. O nosaltres o el caos. Encara que ells siguin així mateix el caos.

Quant al PSOE està més prop del PASOK Grec que del PSP de Portugal. José Sòcrates va convocar eleccions perquè no van ser aprovades les mesures d'austeritat que proposava pel parlament del qual es va salvar de patir les seves conseqüències. El Partit Socialista de Zapatero va muntar una reforma laboral enfrontant-se als sindicats i pacte l'article 135 de la Constitució amb el Partit Popular, col·locant l'austericidi com a llei. Li serà difícil tornar a la socialdemocràcia Keynesiana, Ferraz és el Gran Germà.

El 25 de Maig és més una "Vicalvarada" d'urna que una Gloriosa. Però el que queda clar és que l'etapa de la ciutadania es consolida després del 15-M.

Eduardo Andradas

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH