El canvi basc-navarrès

Robert Pastor

Robert Pastor

A les comunitats autònomes del País Basc i de Navarra -les dues entitats polítiques de l'Estat espanyol que els nacionalistes autòctons consideren part d'Euskalherria- els resultats de les europees de diumenge passat es van assemblar més als de Catalunya que als del conjunt d'Espanya, però amb matisos importants i diferències notòries entre els dos territoris.

A les comunitats autònomes del País Basc i de Navarra -les dues entitats polítiques de l'Estat espanyol que els nacionalistes autòctons consideren part d'Euskalherria- els resultats de les europees de diumenge passat es van assemblar més als de Catalunya que als del conjunt d'Espanya, però amb matisos importants i diferències notòries entre els dos territoris.

En tots dos casos va augmentar la participació, però no tan espectacularment. Va passar, respectivament i en relació al 2009, del 41,23 al 44,54 per cent, i del 42,69 al 46,4% en el cas navarrès.

La gran davallada dels partits d'àmbit estatal va ser espectacular, però també diferent. En la comunitat autònoma basca l'esfondrament de PP i PSOE va ser semblant. Pel que fa a la formació d'esquerra ha passat de ser segona força, a fregar de la primera (PNB) en nombre de vots, a tercera, però amb gairebé la meitat dels vots i de percentatge (13,78 % pel 27,78 de fa cinc anys). El PP va passar de 117.057 vots i el 16,03% a 77.476 i el 10,21%, amb l'agreujant que es va quedar sense escó el candidat del partit de Rajoy pel territori, l'antic líder Carlos Iturgaiz.

Pel que fa a Navarra, la participació va augmentar també més de tres punts (del 42,69 al 46,4%) però UPN-PP va aconseguir mantenir-se com el més votat, tot i caure dels 76.629 sufragis (37,79%) a 53.764 (25,1%). En canvi, la catàstrofe socialista es va mesurar en una pèrdua de més de la meitat dels vots, també del percentatge (del 31,48 al 14,49%) i també de segona força més votada.

Els eufòrics a l'hora d'analitzar resultats van ser PNB i els radicals d'HB-Bildu que sumen les xifres de les dues comunitats. Els nacionalistes tradicionals no van perdre el lideratge als tres territoris de la Comunitat autònoma (CAV), tot i baixar poc més d'un punt percentual i poc més de 300 ens vots directes. Compten l'increment de gairebé 2.000 electors navarresos, tot i que no els serveix per avançar des del setè lloc relatiu al qual continuen. I també el manteniment de l'escó amb ple dret de la seva candidata, l'ex presidenta del parlament autonòmic Izaskun Bilbao.

Aquesta estabilitat, una altra vegada en coalició amb CiU, ha estat garantida pel suport absolutament majoritari a Biscaia, el territori històric amb un cens molt més ampli que als altres dos, Àlaba i Guipúscoa, on es va veure superat. Compte tingut que en els comicis interns es distribueixen els mateixos escons a cadascuna de les tres circumscripcions (25), és impossible fer una transpolació dels resultats, i a la cambra de Vitòria, on continuaria estant la minoria més gran amb aquest mateix nivell de suports.

L'eufòria també va ser manifestada per Bildu. Aquesta vegada, agrupat en una sola llista (el 2009 es van presentar dues, separades, una de les quals amb Esquerra Republicana. Guanyadors absoluts a Guipúscoa i Àlaba, van ser segona força, amb gran diferència, a Biscaia, i ?per primera vegada- a Navarra.

La gran distància dels censos en nombre d'electors, i la dispersió de vots en el cas navarrès, van marcar altres diferències quan als minoritaris: a la CAV "Podemos" va superar la marca territorial d'Izquierda Unida (6,9 i 5,56%, respectivament), mentre la "classificació" va tenir ordre invers a la "comunitat foral", tot que amb un empat tècnic virtual, tots dos per sobre del 9%).

En síntesi, i en comparació amb el Principat, el PNB va aguantar el lloc preeminent on governa, però EH Bildu, sense arribar al lideratge d'Esquerra Republicana a Catalunya, ni el gran nivell de les darreres autonòmiques, torna a mostrar la seva gran importància relativa i homogènia en el mapa polític.

Això sí, mentre a la CAV, entre totes dues formacions assoleixin una àmplia majoria absoluta de votants, a Navarra es mantenen en el segon pla. Sempre en detriment dels dos partits fins ara hegemònics en els àmbits estatal i territorials.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH