L'Hotel dels embolics

Manuel Fernando González

Haurem d'acatar la sentència del "Cas de l'hotel del Palau" encara que no ens agradi, ja que la Justícia a Catalunya està passant, en aquests moments, per una situació molt delicada. Les xarxes socials, com era d'esperar, s'han revoltat contra la decisió de Les seves Senyories perquè la gent creu que aquesta mateixa Justícia no és igual per a tots, sàvia opinió que el que escriu aquest article comparteix absolutament.

Haurem d'acatar la sentència del "Cas de l'hotel del Palau" encara que no ens agradi, ja que la Justícia a Catalunya està passant, en aquests moments, per una situació molt delicada. Les xarxes socials, com era d'esperar, s'han revoltat contra la decisió de Les seves Senyories perquè la gent creu que aquesta mateixa Justícia no és igual per a tots, sàvia opinió que el que escriu aquest article comparteix absolutament.


A Fèlix Millet i Tusell i a Jordi Montull i Begur els ha caigut un molt modest "pessic penal" per la seva fallida gesta hotelera: un any de presó per a cadascun, i en el cas del Senyor "Billet" una multa milionària de 3 milions sis-cents quatre mil vuit-cents cinquanta-set euros, que li ha hagut de doldre més que si li caiguessin altres dos anys de presidi. A la cúpula municipal encapçalada pel "mediàtic" dirigent socialista Ramón Garcia Bragado, els jutges els han deixat escapolir-se i els han retornat amb l'absolució final, l'honorabilitat perduda durant quatre durs anys d'exposició mediàtica que els ha deixat exhausts i malferits per a la funció pública, per haver permès que Montull, i sobretot Millet, camparan a pler per l'Ajuntament de Barcelona buscant una llicència per a un Hotel que mai es va construir. No és d'estranyar que, en conèixer l'auto, el Senyor Garcia Bragado es mostrés satisfet perquè tot hagués acabat feliçment per als seus interessos, ja que la que li va poder caure a petició del Fiscal no baixava dels sis mesos de presó, amb la consegüent inhabilitació de tres a set anys, a més de la corresponent multa. Tot un marró que ha quedat només en un intent fallit per al Ministeri Públic.


Vist el que ha passat, molt ens temem que en cotejar-ho amb l'hemeroteca que els periodistes guardem e la nostra memòria professional, aquesta sentència caigui dins de la popular cita que "plou sobre mullat", perquè els delictes de coll blanc dels Senyors de Barcelona, una vegada més, no casen amb el dia a dia judicial de la majoria dels catalans als quals els jutges manen a la presó per les seves taxes d'alcoholèmia, les discussions amb els mossos amb pèrdua d'un ull o les baralles en els bars dels confidents policials trasmutant la renyina en homicidi frustrat perquè així convé, sense el menor rubor i amb una contundència injustificable, si comparem aquests tres simples exemples amb la sentència que acaba de dictar la Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de Barcelona que han presidit els magistrats Donya María Magdalena Jiménez Jiménez, Don Enrique Rovira del Canto i Don José Luis Ramírez Ortiz, que estic segur que aquesta nit, després de la seva acatada decisió, dormiran com a autèntics angelets, mentre els altres ciutadans del carrer ens agafem un monumental cabreig.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH