Avelino Corma, premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2014

|

Títol de la imatge

La candidatura conjunta formada pel químic valencià Avelino Corma; l'enginyer químic nord-americà Mark I. Davis i el químic físic nord-americà Galen D. Stucky han estat guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries Científic Tècnic 2014 en una candidatura conjunta "per la seva contribucions al desenvolupament dels materials microporosos i mesoporosos i les seves aplicacions.

Aquesta candidatura ha estat proposada pel Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València i recolzada, entre uns altres, per Santiago Grisolía, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1990.

Les contribucions científiques i tècniques d'aquests tres químics han obert "noves i importantíssimes línies de treball que se situen a les fronteres del coneixement actual, amb aplicacions en camps molt diversos com la reducció d'emissions contaminants de vehicles i fàbriques, la millora dels aliments, la depuració d'aigües, els processos de refinat del petroli i en la indústria química en general". Els guardonats ocupen una posició d'avantguarda a nivell internacional en l'àmbit de la creació de nous materials, concretament dels microporosos i els mesoporosos.

Els primers es caracteritzen per posseir una estructura amb porus de diàmetre inferior a 2 nanómetros, entre els quals es troben les zeolites, aluminosilicatos naturals o artificials d'extraordinàries propietats absorbents i com a catalitzadors industrials. Els segons tenen porus de fins a 50 nanómetros de diàmetre i abasten substàncies com a diversos tipus de sílice, alúmina o òxids de diferents elements mecànics.

ELS PREMIATS

Avelino Corma Canós (Moncofa, Castelló, 1951) es va llicenciar en Química a la Universitat de València i es va doctorar en 1976 en la Complutense de Madrid. Després de dos anys d'estudis en la Queen's University de Kingston (Canadà), es va incorporar al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) com a investigador en 1979 i com a professor d'investigació en 1987. Entre 1990 i 2010 va dirigir l'Institut de Tecnologia Química, pertanyent a la Politècnica de València i al CSIC, considerat un dels centres de referència en el camp dels processos catalítics.

En l'actualitat, és professor d'investigació d'aquest Institut. Reconegut com una autoritat internacional en el camp de la catàlisi heterogènia, Corma treballa en la creació de nova matèria composta de nanoporos que es formen per autoensamblaje de molècules orgàniques i inorgàniques. Utilitza les cavitats i porus de grandària molecular per generar espais confinats i centres actius, que canvien l'estructura i reactivitat de les molècules, donant lloc a processos catalítics que transcorren amb una major selectivitat.

Mark I. Davis (Ellwood City, Pennsilvània, EUA, 1955) va estudiar Enginyeria Química a la Universitat de Kentucky, en la qual es va doctorar en 1981. Entre 1981 i 1990 va ser docent en la Virginia Polytechnic and State University i, en 1991, després d'un any com a professor visitant en Stanford, va començar a treballar en l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), on actualment és Warren and Katharine Schlinger Professor d'Enginyeria Química. Des de 2004 també és membre del Programa de Teràpies Experimentals del City of Hope Comprehensive Cancer Center.

Davis va començar a treballar en el camp de les zeolites a Virgínia. Durant les dècades dels 80 i els 90, va iniciar nombrosos programes de síntesis de materials i va crear noves classes de catalitzadors i tamisos moleculars. Un dels grans èxits del seu grup va ser expandir la grandària estàndard del porus de la zeolita, que variava des dels 0.2 als 0.8 nanómetros, a més d'1 nanómetro.

Galen D. Stucky (McPherson, Kansas, 1936) es va llicenciar en Química i Física en el McPherson College en 1957 i es va doctorar en Química Física en 1962 en la Iowa State University. Va ser investigador postdoctoral en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (1962-1963) i en el Quàntum Chemistry Institute de Gainesville (1963). Posteriorment va treballar a la Universitat d'Illinois (1964-1980), en el Sandia National Laboratory (1979-1981) i el DuPont Central Research and Development (1981-1985).

En 1985 va ingressar com a docent a la Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara, on actualment és professor del Departament de Química i Bioquímica i del Departament de Materials, així com membre del Programa Interdepartamental de Ciència Biomolecular i Enginyeria. També és professor visitant de la Universitat de Pequín.

També ha desenvolupat estudis in vivo de biomineralización que, actualment, està aplicant a la síntesi de materials in vitro. Les seves actuals línies d'investigació tenen com a objectiu general el disseny i síntesi de nous materials i la creació de sistemes 3-D multifuncionales a través d'assemblatge molecular cooperatiu. Biomaterials, materials polímers orgànics o inorgànics nanoestructurados, tamisos moleculars, materials mesoporosos, termoelèctrics, catalítics i electroópticos estan sent sintetitzats i estudiats pel grup de Stucky. Autor de més de 700 articles científics, té en el seu poder 28 patents i és editor associat de Journal of Inorganic Chemistry.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH