La cúpula de Caixa Penedès busca reduir la seva possible pena de presó retornant 28,6 milions

|

El substitut de Pagès en Caixa Penedès diu que aquest li va oferir una pensió milionària si no dimitia

El que anés director general de Caixa Penedès Ricard Pagès Font al costat dels seus exdirectivos Manuel Troyano, Santiago José Abella i Juan Caellas han tractat aquest dimecres de reduir la pena de presó a la qual s'enfronten en l'Audiència Nacional per haver-se adjudicat plans de pensions milionaris de forma irregular i "a esquenes" dels màxims òrgans col·legiats de l'entitat.

L'última fase del judici, que els ha assegut en la banqueta per un presumpte delicte societari continuat d'administració deslleial, ha quedat interrompuda a l'espera que el Grup BMN (Banc Mare Nostrum) --en el que es va integrar la caixa-- modifiqui el seu escrit de conclusions provisionals. La vista conclourà així demà amb les conclusions definitives de les parts.

Segons van informar fonts jurídiques, els acusats estan buscant una rebaixa de penes amb el reconeixement dels fets i la devolució de 28,6 milions d'euros. Els únics que van arribar a percebre part de les sumes que es van assignar van ser Pagès, Abella i els hereus de l'exdirector de Recursos Humans, ja mort.

El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled mantindrà previsiblement la pena de tres anys i mitjà de presó per Pagés i tres anys de presó per Troyano, Abella Rodríguez i Caellas en considerar que els quatre, al costat del mort exdirector de Recursos Humans Jaume Jorba, s'autoconcedieron 31,6 milions d'euros en plans de pensions i diferents pòlisses.

A l'inici de la sessió, l'antic director general de Caixa Penedès, Manuel Troyano, ha recordat que ell no va arribar a percebre la pòlissa de 6,16 milions contractada. En aquest moment, el jutge central penal José María Vázquez Honrubia ha intervingut per recordar que una possible aminoración de la pena comportaria el reconeixement dels fets.

Durant les primeres sessions del judici, l'antiga cúpula de Caixa Penedès ha defensat que les seves gratificacions per jubilació complien amb la legalitat i que es contemplaven en els contractes d'alta adreça que van signar amb la caixa. No obstant això, la Fiscalia manté que tots ells van actuar des de 2001 "de comú acord per vincular fraudulentament a la caixa d'estalvis que regien, generant obligacions econòmiques per al seu benefici particular i en perjudici de l'entitat, actuant d'esquena als màxims òrgans col·legiats". Per això, reclama que indemnitzin conjunta i solidàriament a la caixa d'estalvis amb 12,6 milions corresponents a les pòlisses cobrades per Pagès i Abella, als quals caldria sumar les retribucions irregulars fixades des de 2010 i que es determinaran en sentència. Demana, a més als hereus de Jorba, als quals considera partícips a títol lucratiu, més de 2,5 milions.

Per al fiscal, Pagès va dissenyar una estratègia a llarg termini destinada a garantir-se un "desproporcionat guany patrimonial a costa de l'entitat" pensada "per al moment en què poguessin cessar en els seus llocs de treball". Des de 2001, els exdirectivos "es van autoconcedir" drets econòmics a esquena dels òrgans col·legiats de la caixa a través de pensions que no estaven contemplades en els seus contractes per quan abandonessin el banc. Sumant el pla de pensions i quatre pòlisses subscrites, Pagès es va adjudicar 11.609.708 euros, Abella 5.727.774 euros, Troyano 6.164.999 euros, Jorba 3.311.758 euros i Caellas 4.838.675 euros; en total, 31.652.917 euros.

CRISI BANCÀRIA

Anticorrupció assegura que, en 2009, la "placidesa derivada del matalàs econòmic que els acusats s'havien autoconcedido es va veure pertorbada per la crisi econòmica" i el procés de reestructuració del sistema financer espanyol, que va donar lloc a restriccions normatives i a l'enduriment dels controls administratius.

En el cas de Caixa Penedès, a això es va unir que en 2010 l'entitat es va fusionar a Caixa Granada, Caixa Murcia i 'Sa Nostra' Caixa de Balears, la qual cosa va donar lloc al Banc Mare Nostrum (BMN) que va rebre ajudes per un import 915 milions d'euros del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Davant el risc de perdre els beneficis econòmics que s'havien adjudicat, "els acusats van reaccionar precipitadament" i van buscar una cobertura formal amb la qual justificar els seus drets econòmics, incorrent en noves actuacions abusives. Així, van reunir a la Comissió de Retribucions i a la Comissió Executiva, "controlades de fet pels acusats Pagès i Caellas", i van formalitzar la modificació dels contractes de treball per blindar els seus privilegis.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH