Habemus congressus

Manuel Fernando González

Bé, doncs en alguna cosa hem encertat, ahir, en aquesta mateixa secció. Demanàvem un congrés extraordinari en el PSOE i Alfredo Rubalcaba així ho ha proposat a una Executiva que, en principi, abans de reunir-se, no estava molt per la labor. I segons el que s'ha dit per l'encara secretari general dels socialistes espanyols, d'allà en sortirà la nova direcció que ha de convocar primàries i donar la imatge que s'inicia una nova etapa amb idees renovades que estaran, aquesta vegada sí, concordes amb el que pensen i senten els ciutadans.

Bé, doncs en alguna cosa hem encertat, ahir, en aquesta mateixa secció. Demanàvem un congrés extraordinari en el PSOE i Alfredo Rubalcaba així ho ha proposat a una Executiva que, en principi, abans de reunir-se, no estava molt per la labor. I segons el que s'ha dit per l'encara secretari general dels socialistes espanyols, d'allà sortirà la nova direcció que ha de convocar primàries i donar la imatge que s'inicia una nova etapa amb idees renovades que estaran, aquesta vegada sí, concordes amb el que pensen i senten els ciutadans. La lletra petita d'aquesta bella cançó d'amor ens la podríem trobar a la part de darrere del text de qui convoca el congrés, ja que la seva signatura i trajectòria correspon al d'un cautelós mestre de fer el canvi que pot dir que farà una cosa i després, a l'hora de la veritat, fa la contrària. I és que sobre congressos dissenyats a la mesura de determinats candidats pels aparells dels partits, existeix una molt extensa hemeroteca en els diaris d'aquest país. Tant de bo en aquesta ocasió no sigui així, ja que un nou ardid significaria desaprofitar l'oportunitat que tenen els socialistes espanyols de recuperar, primer, la seva dignitat i després la credibilitat perduda en tants casos de corrupció de dirigents que han dit moltes coses i després han fet el contrari. Si Don Alfredo compleix la segona part del que ha promès en la seva "magnífica" roda de premsa, s'haurà acomiadat de la política amb honors de líder derrotat, però de líder al cap i a la fi, que és el que seria el millor per a ell i per al seu partit.


I el PSC? Doncs, de moment, a esperar que la regeneració promesa per Rubalcaba faci el seu efecte tranquillitzant entre els votants perquè Pere Navarro no es vegi obligat a fer el mateix que el madrileny, que és el que volen els crítics o els fracassats com Collboni que, com vostès ja coneixen, es "van fabricar" unes primàries i encara no han sabut reconèixer que van fracassar estrepitosament, ja que fins i tot els seus companys de Balears van aconseguir mes participants que la poderosa Federació de Barcelona, pakistanesos inclosos. De moment ja està convocat el Consell Nacional en el que possiblement es parlarà de "canvis", però no de dimissions o congressos extraordinaris, tret que a algú se li encengui la llum i s'ofereixi per treure al partit de la travessia del desert en la qual es troba des de la passada legislatura.

Moure fitxa entorn del dret a decidir no sembla una opció probable, ja que això significaria entrar de nou en guerra amb el carrer Ferraz i multiplicar el problema. Per tant, o es pacta amb els crítics i s'escenifica un nou acord de legislatura aixecant sancions i tornant a la cordialitat dels vells temps, o els qui acaben de mantenir els seus feus electorals, com Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma i pocs més, fan un pas endavant i decideixen assumir directament el poder sense parar-se a altres consideracions, caigui qui caigui i costi el que costi. Com podran suposar, és una decisió tan greu que a aquest analista no li agradaria ser en la pell de l'actual primer secretari dels socialistes catalans, ni tampoc en la dels seus companys d'executiva.

I si el socialisme ha estat el gran protagonista de la jornada mediàtica del dilluns, la roda de premsa de Duran i Lleida s'ha guanyat, sense discussió possible, la Palma d'Or a la millor interpretació del dia en l'apartat de resultats electorals. Ha estat la del capdavanter d'Unió Democràtica, que actuava durant la representació com a secretari general de CiU, una actuació sorprenent, gairebé perfecta. Intentar convèncer-nos als periodistes que la incontestable derrota d'Artur Mas a càrrec d'Esquerra Republicana ha estat culpa dels sociates per no sumar-se en el seu moment a l'estratègia del "dret a decidir" que, segons el seu criteri, ha propiciat no solament el daltabaix socialista sinó, sobretot, la fugida dels seus votants a altres partits com Esquerra, Iniciativa, i Ciutadans, fent així possible que aquests partits sumessin més votants dels previstos i, com a conseqüència final, que Convergència es veiés desplaçada del lloc que ocupava en el podi electoral d'una forma totalment injustificada i imprevista. Genial! Senzillament genial! Solament li va faltar al capdavanter d'Unió en el seu "sensacional argumentari" assegurar-nos que Navarro, i no Islero, havia estat el nom del toro que va matar a Manolete en la tràgica tarda de Linares.


A aquest home i gran polític, CiU hauria de nomenar-li "portaveu perpetu" perquè amb l'oratòria que li adorna, i la capacitat de convicció que empra, és gairebé humanament impossible que la coalició perdi qualsevol convocatòria electoral a la qual es present, inclòs el polèmic referèndum del mes de Novembre, per molts guàrdies civils i legionaris que ens enviï a Catalunya l'imperturbable Mariano Rajoy. Què bàrbar! Que li donin el Príncep d'Astúries de les Lletres, però ja!! Fins a l'alcalde Trias que estava al seu costat, va quedar impressionat.

Com veuen, un dilluns molt mogut, però que s'ha que donat en un ai! Si ho comparem amb la que s'ha embolicat al país de Louis de Funes amb la victòria de mademoisielle Le Pen. Però aquesta és una altra a la qual tornarem demà...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH