Catalunya, Espanya, Europa...

Manuel Fernando González

Catalunya: Guanya Esquerra i perd CiU. Consolar-se dient que "hem guanyat els que formem el bloc del dret a decidir" sona molt patriòtic, però als militants Convergència i especialment als de Unió aquesta frase, els ha hagut d'encendre totes les llums d'alarma.

Catalunya: Guanya Esquerra i perd CiU. Consolar-se dient que "hem guanyat els que formem el bloc del dret a decidir" sona molt patriòtic, però als militants de Convergència, i especialment als de Unió aquesta frase, els ha hagut d'encendre totes les llums d'alarma sobre el que els espera a les seves respectives formacions en una eleccions "solament" catalanes, on perdrien la Presidència de la Generalitat i haurien de conformar-se amb un paper de soci en un Govern de coalició, si és que així ho vol el brillant guanyador. Per tant, un creu que el President Mas també ha perdut aquestes eleccions encara que es negui a reconèixer-ho. I posats a afegir-hi perdedors posem en aquesta balança el PSC de Pere Navarro que va voler amb el seu jove candidat imitar el Pablo Iglesias de Podem i naturalment va arribar tard i malament a la cita, perquè la gent que se n'ha assabentat a temps, ha preferit votar l'original que està més preparat i és millor, encara que aquí a "casa nostra" gairebé no ha pogut fer campanya. I ja que estem en la fase de dir el que passa caldria recordar als dirigents del Carrer Nicaragua que han de moure's en la direcció en la qual ho han fet els seus companys d'Andalusia que han arrasat a les urnes i han salvat l'honorable cul de tots els socialistes espanyols en aquestes europees.

Molt bé Ciutadans, que com Esquerra es va presentar sense aliats davant els electors i ha tret dos escons. Regular tirant a malament Iniciativa i PP català que sense el mantell protector de les sigles espanyoles que els acompanyen, estarien ara mateix, en molt pitjor situació de la qual es troben encara que s'autofelicitin públicament.

No hi ha cap dubte que Esquerra ha guanyat a Catalunya i seva va serà en els propers mesos la responsabilitat que la societat catalana no es converteixi en una altra Ucraïna, encara que sigui dur dir-ho, perquè aquest és un estat en el qual els ismes, tant madrilenys com sobirans solen substituir el diàleg per la confrontació més virulenta, alguna cosa que és una barbaritat es miri des de la talaia ideològica de la que es miri. Per això, que al més aviat possible, Oriol Junqueras i els seus companys, es posin al capdavant de les coses del govern millor que millor per a tots, inclosos pels que no els votem. La democràcia és precisament això: responsabilitat i respecte a la decisió popular.

Espanya: Molt malament el PP i el PSOE. Tots dos han collit el que han anat sembrant al llarg de la legislatura. I ara, en una Europa en la qual l'extrema dreta i les forces anti comunitàries s'han colat al Parlament per torpedinar una forma tan "arcaica" d'entendre la política, és més que probable, que el seu paper sigui, àdhuc, inferior al poc que ja tenen. Als socialistes espanyols els salva com ja hem descrit Andalusia, malgrat el destacat paper que està exercint la Jutgessa Alaya en el panorama polític andalús. Quan el matí del dilluns es reuneixi l'Executiva a Ferraz, solament els quedarà una solució, que no és una altra que demanar-li a la Presidenta de la Junta que els digui com reformar el PSOE, i seguir al peu de la lletra totes les seves instruccions o convocar un Congrés extraordinari en el qual, els que ja havien d'haver-se'n anat a casa seva fa força temps, ho facin immediatament per mandat congressual i deixin així lloc a una nova generació de dirigents que siguin veritablement d'esquerres. Als populars, pocs consells cal donar-los, ja que no fan cas a ningú, però per si servís d'alguna cosa, caldria recordar-los que a Portugal amb un govern que ha fet coses semblants al de Rajoy els han guanyat els socialistes perquè, aquests socialistes, sí que han sabut exercir l'oposició defensant a uns conciutadans que han patit com nosaltres una crisi atroç. O sigui que una política econòmica contra la majoria de la gent sempre s'acaba pagant, tret que es rectifiqui.

UPyD i Izquierda Unida han complert els pronòstics de les enquestes però no han crescut el que els seus dirigents esperaven perquè en el panorama ha despuntat un jove capdavanter anomenat Pablo Iglesias que els ha tornat bojos i al que se'l veu disposat a menjar-se el Congrés dels Diputats per poc que li donin una oportunitat. És una versió actualitzada d'aquell Felipe González que tants milions de vots va aconseguir a costa d'Adolfo Suarez i la dreta dels "set magnífics" d'Aliança Popular. Té un nom "mític" per a l'esquerra i la gent somia amb algú que s'assembli en alguna cosa "a l'avi" que va fundar el PSOE i la UGT i que es va morir tan honrat i pobre com quan va néixer. Aquests valors, que els nostres polítics tan poc recorden, i que estan encara vigents i es troben en les lluites populars contra els desnonaments, o en el cabreig d'uns pares toledans que volen que els seus fills amb càncer siguin atesos per un metge, o en els tancaments pacífics dels iaios flautes en les entitats bancàries o... en les milers i milers de coses per les quals la gent s'indigna i que ja no aguanta més. Parin esment al jove professor de la cueta perquè, molt em temo, que si no es torna boig d'èxit, tindrà molt a dir en la propera legislatura.

Europa: Els francesos acaben de cometre la major ximpleria que un país modern i europeu pot oferir als seus socis de la Unió. Que la família Le Pen xenòfoba i ultradretana guanyi en les urnes és un fet històric només comparable a la victòria de Hitler el 1934 i la seva arribada al poder, amb les conseqüències que això va suposar per al seu país i per al món. Els francesos ha perdut la raó democràtica i a alguns, dels quals els estimem i admirem, no ens serveix que es vulguin justificar sobre la base de que els socialistes gals no saben governar, ni tampoc han assumit el paper d'oposició a les directrius de la Senyora Merkel, que li van atorgar en el seu moment les urnes. No és de rebut i està fora de qualsevol lògica democràtica aquesta barrabasada i portarà unes conseqüències molt greus per a tots. El d'Anglaterra, ja és una altra cosa, encara que sigui dura d'assimilar. El seu europeïsme mai ha estat sincer. I dels seus polítics i sobretot de la City solament cal esperar males notícies per a l'europeïsme i per els qui es van creure que aquests senyors obstaculitzen en la Unió per ser solidaris o simplement un més. Els anglesos són anglesos i acabaran quedant-se sols, fins i tot, sense Escòcia.

Dels altres ja els explicaré en una altra crònica i en una altra jornada.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH