Toca votar

Manuel Fernando González

Toca votar, però el fantasma de l'abstenció va a estar ballant en els despatxos dels governs europeus durant tota la jornada, amenaçant amb trencar els nervis dels líders més temperats que veuran en la mateixa l'enfonsament de la vocació europea dels ciutadans del carrer, bastant divorciats de la realitat que viuen els seus dirigents.

Toca votar, però el fantasma de l'abstenció va a estar ballant en els despatxos dels governs europeus durant tota la jornada, amenaçant amb trencar els nervis dels líders més temperats que veuran en la mateixa l'enfonsament de la vocació europea dels ciutadans del carrer, bastant divorciats de la realitat que viuen els seus dirigents.


Com tots sabem, el vot és obligatori a Bèlgica, Luxemburg, Grècia i Xipre, llocs on, molt a pesar seu, com són els grecs, la participació va a ser un èxit. Però clar, a partir d'aquí, falta saber si la malèfica xifra del 30% de la que "van presumir" República Txeca, Eslovènia, Romania, Polònia, Lituània i Eslovàquia va a ser un "exemple a seguir" per països com Espanya, Àustria, Suècia, Estònia, Alemanya, França i Finlàndia, que es van quedar en els passats comicis entre el 40 i el 50% o, si per contra, van a recuperar manxa i oferir-nos uns resultats més optimistes, alguna cosa que segons les enquestes, no apareix per cap part, ja que les dades diuen que fins a 11 països baixaran en la seva participació fins al 40%, amb el que aquestes eleccions europees deixarien en flagrant entredit a la mateixa Unió tal com està actualment organitzada.


I si l'abstenció és el veritable "via crucis" de la jornada del diumenge, l'altra penitència del "dia després" pot ser la grandària del grup d'aquelles formacions englobades sota la capçalera editorial de "els euroescépticos", entre els quals trobem una varietat que impressiona per la seva "riquesa" de matisos i ideologies. Aquí ens entren, per exemple, el Front Nacional de Marine Le Pen, el Moviment Cinco Estrellas de Beppe Grillo, i a Anglaterra l'UKIP de Nigel Farage. Després tenim a Alemanya a l'Alternative für Deutschland, que d'aconseguir representació, serien el primer grup anti europeu germà. I del Rhin a Grècia, on la crisi ha fet pujar com l'escuma a Tsipras, que li ha desmuntat l'embull electoral als partits mal anomenats "tradicionals". El partit popular danès, el PVV de Geert Wilders als Països Baixos, el FPÖ a Àustria i fins als neonazis del Clarejar Daurat completen aquesta llarga llista de "sensibilitats polítiques" que concorren a les urnes i que estan disposades a "desquiciar" al nou President de la Comissió que, "teòricament", ha de sortir de l'elecció entre Juncker i Schulz, els dos caps de llista més potents d'aquesta lluita pel poder, que encara no tenen garantides les aliances que els permetin governar sense les traves que la Comissió sempre posa a les iniciatives del Parlament Europeu, un mal endèmic que encara els polítics de Brussel·les no han estat capaços de superar, com tampoc és un fet menyspreable "l'autonomia" amb la que es mou el Banc Central Europeu i el seu president Mario Draghi, que és el que, amb la Cancellera Merkel, tenen "gairebé" tot el poder a Europa.

I a Espanya? I a Catalunya? Què passarà el diumenge? Doncs em temo que no ho sabem cap dels que hem seguit la campanya. En principi, sembla que el bipartidisme resistirà però amb dificultats, ja que emergiran noves forces que mesuraran, en aquestes europees, les seves veritables possibilitats de cara a les properes legislatives, la qual cosa, per primera vegada en molts anys, "mou" l'arbre electoral i "neteja" l'aire polític una miqueta enrarit pel tradicional "repartiment del poder" entre populars i socialistes que ha portat l'estabilitat democràtica, però també un "oceà de corrupció" realment insuportable. Els espanyols demanen un canvi i a poc a poc l'hi aniran donant a si mateixos, tant dins dels dos grans partits, sinó també col·locant-li al costat, molt més a prop, a altres formacions amb les quals hauran de conviure i per tant, pactar.

Una altra cosa és Catalunya. En el paradís caldrà observar, primer, l'abstenció que perjudica als partidaris de la independència posat que, més sí que no, aquestes votacions són també un assaig plebiscitario, i dins del mateix cal observar si "el sorpasso", del que tant els he escrit en aquesta mateixa secció i des de fa força temps, va a veure's reflectit en unes dades que facin que Esquerra guanyi en vots i escons a CiU, la qual cosa seria l'evidència que el President Mas té un problema amb el seu electorat, i que l'endemà ha de pactar amb Junqueras un govern de Transició que arribi a una eleccions, on poder dirimir el que tots ja sabem. Si, per contra, Convergència guanya als republicans se'ls torna escapar de les mans "el soci" al que ara mateix té enxampat per on més li dol. També, en aquesta convocatòria, podrem observar quin és la realitat electoral socialista o la d'iniciativa que tampoc està molt clara que diguem per fer-nos una idea aproximada del futur que els espera...

En fi, que per ser unes eleccions sense massa calat popular, en la nit del diumenge, les 23 hores ens han dit, hi haurà moltes coses en les quals pensar i que a alguns no els van a deixar dormir amb l'assossec que sempre és imprescindible per poder iniciar el dilluns amb les piles suficientment carregades.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH