Ratificació documentada

Robert Pastor

Robert Pastor

La magistrada Jaqueline Audax, presidenta del tribunal de lo Criminal de París ha vingut a demostrar documentalment quelcom que era conegut, reiterat, i mai no desmentit, en la història recent de la política antiterrorista espanyola.

La magistrada Jaqueline Audax, presidenta del tribunal de lo Criminal de París ha vingut a demostrar documentalment quelcom que era conegut, reiterat, i mai no desmentit, en la història recent de la política antiterrorista espanyola.

Audax presideix el judici contra els presumptes membres de la direcció política d'ETA Ainhoa Ozaeta, Igor Suberbiola i Jon Salaberria, detinguts el 2008 a un pis de Bordeus juntament al considerat aleshores cap de l'organització Javier López Peña, Thierry, ja traspassat.

La jutgessa ha desvelat que en aquell habitatge es van trobar milers, potser milers de desenes de documents, entre els quals els que demostren la participació de 208 militants amb opinions sobre la continuïtat de la "lluita armada", en resposta a una consulta convocada per la direcció, després del trencament de les negociacions amb el govern de Rodríguez Zapatero, avortades sobretot per l'atemptat a l'aparcament de la terminal 2 de l'aeroport madrileny de Barajas.

D'aquells dos centenars llargs, i entre aquella mà de papers, hi havia les respostes escrites de més d'un centenar a favor de reprendre i incrementar els actes terroristes, també a França. Entre aquells que demanaven una escalada en la "guerra" hi havia Garikoitz Azpiazu, Txeroki.

Aquest posicionament ve a confirmar la impressió generalitzada d'analistes que la política antiterrorista espanyola, des d'aleshores, ha estat marcada per la persecució sense treva de Txeroki i la resta del seu perfil radical, en contrast amb la laxitud en la repressió dels partidaris d'acabar l'activitat violenta i negociadors durant la treva trencada el 2007, entre els quals l'encara sense localitzar Jose Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera i el fill i successor en les converses, Egoitz, del qual cal recordar que recentment el ministre Fernández Díaz va anunciar erròniament que havia estat detingut a França.

L'excepció a aquesta tècnica del pal i de la pastanaga seria el manteniment encara a la presó de Logronyo del secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, tot i el convenciment generalitzat que en la reunió del "caserio" Bateragune que va provocar la detenció, el processament i la condemna com a "membre d'ETA" va ser peça clau per acabar capgirant aquell corrent majoritari i violent del 2007, juntament amb els relleus de dirigents de l'organització, fins a culminar en l'anunci i el compliment fins ara de l'abandonament definitiu de la "lluita armada".

Aquests dies, en la recta final de la campanya per a les eleccions europees, gairebé tot es troba aturat, tret d'alguns gestos, en absolut comparables, ni per la magnitud ni per les conseqüències, als atacs violents d'altres temps previs als diferents comicis.

El ministre espanyol del Interior ha anunciat la creació d'una fiscalia especial per als casos d'atacs o menysteniment a les víctimes del terrorisme, interpretat com un intent d'esgarrapar vots a formacions que mantenen la radicalitat en aquesr àmbit, com la UPyD de Rosa Díez i, sobretot, el nou Vox d'Ortega Lara, que té com a cap de llista en aquesta oportunitat a Alejo (definitivament ja no Aleix) Vidal Quadras.

Des del extrem contrari, cinc diputats d'EH Bildu van irrompre al teatre Arriaga, on el príncep Felip de Borbó assistia a un acte de lliurament de premis, amb lemes enganxats a l'esquena en les quatre llengües de l'Estat demanant el dret a l'autodeterminació dels pobles, i amb crits en el mateix sentit i contra la monarquia. Una crida per megafonia a que sortissin del local va ser obeïda, i se'n van anar sense cap més incident.

Aquesta actitud de no forçar un veritable boicot a l'acte contrasta amb altres manifestacions del passat, com la invasió de la casa de Juntes de Gernika el dia que va prendre possessió el primer lehendakari de la transició, on membres d'Herri Batasuna van acudir massivament i van haver de ser desallotjats per la força. I així, indirectament, el primer teatre de Bilbao va ser escenari d'una altra mostra del canvi del clima polític al País Basc des del 1979, i encara més des d'aquell 2007-2008 segons la documentació divulgada a París.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH