Els meus nens de Toledo

Manuel Fernando González

Quan un pare escriu públicament una carta en nom d'altres pares els fills dels quals pateixen càncer perquè uns polítics de pa sucat amb oli no els fan ni punyeter cas, vol dir que, en la societat en la qual viuen aquesta situació tan kafkiana, els regidors populars han sobrepassat els límits d'allò tolerable.

Quan un pare escriu públicament una carta en nom d'altres pares els fills dels quals pateixen càncer perquè uns polítics de pa sucat amb oli no els fan ni punyeter cas, vol dir que, en la societat en la qual viuen aquesta situació tan kafkiana, els regidors populars han sobrepassat els límits d'allò tolerable.

A Toledo, la capital de la Comunitat en la qual governa Dolores de Cospedal se'ls n'ha anat l'olla als edils del PP abandonant un ple sense escoltar les queixes d'uns pares angoixats perquè no tenen oncòloga per atendre els seus nens i a més ningú del Govern de Castella-la Manxa els vol donar solucions a un problema d'atenció sanitària que amb la famosa Constitució a les mans no hauria d'existir.

No sé com acabarà el plet. Vull pensar que atenent com cal aquests petits, perquè si algun d'ells mor durant aquest període d'indignant desídia política, em temo que al dolor de les famílies s'hi unirà la indignació de la gent i amb ella les conseqüències no desitjables derivades de la mateixa.

Està molt de moda que els polítics es queixin del fet que la violència els enxampi a ells com a boc expiatori. Tenen la seva part de raó, però, si mirem "desvergonyiments" com el de Toledo, crec sincerament que els qui es queixen dels assetjaments tenen escassa defensa davant l'opinió pública. La decència, l'ètica i la defensa dels més febles són paraules que amb actuacions com la dels edils populars han desaparegut de la gestió pública i predisposen a la ira dels quals, en veure sofrir els seus fills amb el risc de perdre'ls per sempre, perquè el càncer no és una broma, puguin arribar a pensar que la justícia solament protegeix els qui manen i que, en conseqüència, les paraules ja no tenen cap valor dissuasori. Tant de bo àdhuc arribem a temps i que la desraó sigui cosa del passat més immediat. Jo, modestament, em poso del costat del pare la carta del qual poden vostès llegir avui en el nostre diari, perquè els seus nens, són també els meus.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH