Catalunya és la Comunitat on es deneguen més ordres de protecció per violència de gènere

|

Títol de la imatge

La majoria de les dones que acudeixen al jutjat a sol·licitar mesures de protecció per violència masclista a Catalunya i Madrid surten sense ella. Catalunya és la Comunitat Autònoma on més ordres de protecció es deneguen: en 2013 es van rebutjar el 63% de les peticions un percentatge superior fins i tot al de l'any anterior,2012. Per la seva banda, a Madrid el 55% de les demandes.

Aquestes dades contrasten amb els de l'any passat a La Rioja en els quals solament es van desestimar el 8% de les sol·licituds; a Múrcia, el 14% i a Andalusia, el 37%. La disparitat regional en l'adopció d'ordres de protecció preocupa l'advocacia i al Poder Judicial, l'Observatori del qual per a la Violència de Gènere investiga ja, jutjat a jutjat, les raons que expliquen aquesta desigualtat.

En l'última memòria del CGPJ consten 32.831 peticions de mesures de protecció en el conjunt d'Espanya, de les quals 13.482 van ser denegades. L'Associació de Dones Juristes Themis creu que les dades sobre les negatives a les ordres de protecció haurien de fer saltar totes les alarmes. "És esborronador que la resposta jurídica efectiva sigui tan diferent d'unes Comunitats a unes altres. És alguna cosa completament contrari a la Constitució Espanyola", assegura la vicepresidenta de l'associació, María Ángeles Jaime de Pablo.

La portaveu del Poder Judicial en matèria de Violència de Gènere, Ángeles Carmona, també es mostra preocupada i desitjosa de saber per què hi ha tanta diferència d'unes regions a unes altres, així com "si influeix el fet que un jutjat estigui especialitzat en violència de gènere a l'hora d'adoptar més o menys ordres de protecció".

Les ordres de protecció són resolucions judicials que consagren la "protecció integral" de les víctimes de violència de gènere. Les que més s'apliquen són, en el penal, l'ordre d'allunyament, la prohibició de comunicació o la privació de llibertat del presumpte agressor. En el civil, la suspensió del règim de visites (als fills) o l'atribució de l'habitatge.

"A Catalunya la situació mereix un estudi ben fet", opina la lletrada Mercè Claramunt, especialista en delictes de violència masclista a Barcelona. Claramunt sospita que en la seva demarcació "la judicatura, que té el seu marge d'actuació, ha generat una dinàmica clarament a favor de l'estigma i de la denúncia falsa. Aquí es jutja a les senyores que denuncien, és revictimitza i es posa en dubte la seva versió", lamenta Claramunt.

El braçalet, infrautilitzat a Espanya hi ha 62.000 dones amb alguna mesura de protecció assignada. Es considera que més de 15.000 dones sofreixen risc real en algun grau (baix, mitjà, alt o extrem). La més mediàtica de les mesures de protecció és el braçalet, que permet detectar quan un presumpte agressor ha trencat el perímetre de distància mínima de la víctima. Aquests dispositius empren la tecnologia GPS. El seu ús depèn que un jutge dictamini que és la mesura adequada per evitar risc per a la integritat o la vida de la dona; però amb prou feines s'utilitzen.

En 2009, el llavors Ministeri d'Igualtat va adquirir un total de 3.000 braçalets, dels quals a primers d'abril de 2014 solament estaven operatius 711. Preocupa el fet que havent-hi 3.000 braçalets, la majoria no s'estiguin utilitzant Davant l'infrautilitzat d'aquesta mesura, l'Observatori per a la Violència de Gènere del CGPJ s'ha compromès a promocionar les polseres de seguiment electrònic en tots els cursos de formació que es donen als sectors implicats en la protecció a la dona, segons explica Ángeles Carmona, portaveu de l'Observatori. Carmona reconeix que "existeix una gran preocupació pel fet que havent-hi 3.000 braçalets disponibles, la majoria no s'estiguin utilitzant". Això és així perquè els jutges no adopten aquesta mesura de control fins que no es produeixen "diversos trencaments greus de l'ordre d'allunyament". Ara es pretén incentivar el seu ús, encoratjant al fet que els lletrats, els fiscals i la resta dels operadors en casos de violència de gènere sol·licitin la seva implantació.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH