L'aqüeducte més antic de l'Espanya romana es trobava a Cartagena

|

L'aqüeducte més antic de l'Espanya romana es trobava a Cartagena

Investigadors de la Universitat de Múrcia confirmen que el sistema hídric format per un aqüeducte i les fonts públiques més antic de l'època romana, fins avui testificat en la Península Ibèrica, estava a Cartagena, segons fonts del departament de Promoció de la Investigació de la UMU (Prinum), dependent del Vicerectorat d'Investigació.

L'equip científic ha pogut restituir dues inscripcions que es remunten a intervinguts al segle I abans de Crist, que al costat de documentació literària i iconogràfica, han constatat aquest fet.


Segons el catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Múrcia, Sebastián Ramallo, el sistema hídric "és anterior als grans aqüeductes que coneixem a Hispània, com els de Còrdova, Tarragona o Mèrida" i "seria l'exemple més antic fora d'Itàlia". Fins ara els més antics exemples testificats corresponien a les tres capitals provincials.


Aquest descobriment és important, afegeix el catedràtic, "per conèixer el paper de Pompeyo i els seus llegats a Hispània i especialment a Cartagena". De moment, se segueix investigant entorn d'aquesta troballa, encara que es creu que el proveïment hídric va poder procedir de les fonts de Sant Joan, encara que tampoc cal descartar un origen la zona nord de la ciutat, a l'entorn de Font Cubes.


El descobriment s'ha produït en el transcurs d'un estudi hidrogeológico, realitzat en col·laboració amb investigadors de la Universitat Politècnica de Cartagena, per conèixer com s'ha proveït a la ciutat al llarg de la història. De moment, s'han realitzat prospeccions a les zones oriental i nord, on tradicionalment s'han localitzat els punts de proveïment hídric de la ciutat.


D'altra banda, és curiós que l'arqueologia estigui mostrant l'important paper de l'aigua en els cultes més arrelats a la ciutat, com succeeix amb el d'Esculapi, déu de la Medicina, que va ser un dels més importants de la ciutat púnica i romana.


Aquest treball, que s'ha publicat en la revista 'Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphic', està dins del projecte de reconstrucció de les diferents fases històriques i geològiques de Cartagena, des del Miocè fins al present. La investigació la finança el Ministeri d'Economia i Competitivitat, a través del Pla Nacional de R+D+i.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH