Les FARC es comprometen a acabar amb "qualsevol relació" amb el narcotràfic

|

Les FARC es comprometen a acabar amb "qualsevol relació" amb el narcotràfic

El Govern i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) han emès un comunicat en el qual presenten els principals deures assumits per ambdues parts en l'acord sobre el tercer punt de l'agenda del diàleg de pau, que versa sobre el problema dels cultius il·lícits de droga, i en el qual s'inclou el compromís de la guerrilla d'acabar "qualsevol relació" que hagin tingut amb el narcotràfic.

En aquest pacte també es recull que "el consum de drogues ha de ser assumit com un problema de salut pública" i s'estableix com a compromís del Govern de "liderar un procés nacional eficaç per trencar de manera definitiva qualsevol tipus de relació d'aquest flagel amb els diferents àmbits de la vida pública", incloent l'engegada de polítiques i programes en aquesta adreça. D'aquesta forma, hi hauria programes de prevenció del consum i salut pública, a més de projectes per a la solució del fenomen de la producció i comercialització de narcòtics. El comunicat també fa referència a plans per a la substitució de cultius d'ús il·lícit i recuperació ambiental de les àrees afectades per aquests cultius. En aquest últim punt, ambdues parts insisteixen en la participació de les pròpies comunitats en el disseny, execució i avaluació dels citats programes, donant una especial importància a la implicació de les dones en aquest procés. Així, es pretén "protegir a les baules més febles de la cadena de narcotràfic, que són els conreadors i els consumidors".

Iván Márquez, el cap negociador de les FARC a l'Havana, ha estat un dels primers a referir-se a aquest acord sobre narcocultivos, afirmant que "escurça distància cap a la pau". En aquest sentit, encara que assenyala que van quedar alguns punts pendents, afegeix que "aquests no poden ser un obstacle per a la signatura d'un acord de pau que ha de ser confirmat per una constituent". Durant el seu discurs, Márquez ha aprofitat per carregar contra les polítiques d'Estats Units respecte a la lluita contra el narcotràfic i ha denunciat la intervenció dels seus serveis secrets, que segons el guerriller "han utilitzat el negoci per finançar campanyes encobertes, el rentat d'actius per part de bancs de nord-americans i d'Europa i la injecció de 'narcodineros' en algunes baules de l'economia".

Per la seva banda, el cap de l'equip negociador del Govern, Humberto del Carrer, ha explicat que l'objectiu final és alliberar a Colòmbia dels cultius il·lícits i de sembra de coca i assegura que l'acordat "es relaciona amb els pactes en el primer punt sobre la reforma rural integral".

El Govern, després de la signatura de l'acord de pau, engegarà un programa de neteja de mines, la qual cosa obliga a la guerrilla al subministrament d'informació sobre la ubicació d'aquests artefactes, d'acord amb la informació de l'emissora colombiana Caracol Radio, que afegeix que l'Executiu reforçarà la lluita contra el narcotràfic amb la creació de noves institucions.

DIÀLEGS DE PAU A L'Havana

Després d'aquest pacte, ara Govern i FARC se centraran en el tema de les víctimes i la justícia transicional. En aquest punt, la guerrilla ha insistit que ha de crear-se una Comissió de la Veritat que aprofundeixi en les causes i conseqüències del conflicte armat colombià. Amb això, ja són tres els acords aconseguits per les parts en el marc del diàleg de pau. Després de sis mesos d'intenses negociacions, finalment el 26 de maig de 2013 les parts van pactar sobre desenvolupament agrari i rural, el primer punt de l'agenda i el més important per a la guerrilla, ja que sobre ell pivota tota la seva lluita armada. El segon acord del procés de pau va arribar el passat 6 de novembre, sobre participació política. Els punts clau són el compromís per crear un estatut de l'oposició, que estableixi els seus drets, deures i garanties, i una reforma electoral, que inclou circumscripcions transitòries.

Encara queden per tancar els temes de l'abandó de les armes i el mecanisme de refrendación de l'acord final de pau, que serà el que legitimi els anteriors, segons el principi en el qual Govern i FARC han basat les converses de l'Havana: "Gens està acordat fins que tot estigui acordat".

Des del 8 d'octubre i el 19 de novembre de 2012 a Oslo i l'Havana, respectivament, Govern i Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) duen a terme un diàleg de pau basat en una agenda de sis punts per posar fi a més de cinc dècades de conflicte armat, en les quals han mort 600.000 persones.

LES FARC I LA COCAÏNA

La Policia Antinarcóticos colombiana i fonts d'intel·ligència militar, consultades pel diari 'El Colombià', sostenen que hi ha vint fronts de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) dedicats gairebé de forma exclusiva a la producció i comercialització de cocaïna.

Aquest negoci suportaria les despeses generades pels blocs Comando Conjunt d'Occident, Sud, Oriental i Iván Ríos, dels quals depèn l'estratègia militar de les FARC. Aquests fronts operen en els departaments d'Antioquia, Nord de Santander, Va xocar, Nariño, Cauca, Valle del Cauca, Putumayo, Meta i Caquetá.

Entre els fets que demostrarien aquesta dependència dels diners generats per les drogues, el citat diari recorda la troballa, el passat mes de novembre, d'un submarí de 12 metres de llarg i tres i mitjà d'ample prop de Tumaco. El director de la Policia, Rodolfo Palomino, va assegurar que el submergible pertanyia a la guerrilla i que en ell es podien transportar vuit tones de coca que desembarcarien a Centreamèrica.

Per la seva banda, les autoritats colombianes han indicat en diverses ocasions que hi ha 48.000 hectàrees sembrades de coca en 23 dels 32 departaments del país --segons dades del Sistema Integrat de Monitoreo de Cultius Il·lícits de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte-- i asseguren que aquestes zones "coincideixen amb els llocs en què les FARC estan assentades".

En el context de les converses de pau amb el Govern, les FARC van reconèixer la seva vinculació al negoci. En concret, la guerrilla va admetre que cobraven tributs pels cultius de drogues. "Ens vam veure obligats a establir un règim de tributació i de regulació a les transaccions (amb droga) realitzades pels camperols, sempre pensant en els seus drets, protegint-los enfront d'abusos dels narcotraficants", van assegurar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH