El TSJN planteja una qüestió d'inconstitucionalitat sobre la supressió d'una part de la 'extra' de 2012

|

Oficina de treball

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha acordat plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional respecte al Reial decret Llei 20/2012 sobre la supressió d'una part (entre l'1 de juny i el 14 de juliol) de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012.

El TSJN adopta aquest acord després d'una demanda interposada pel sindicat LAB, que sol·licitava que no s'apliqués a Navarra la supressió de la paga extra o que, subsidiàriament, es reconegués el dret del personal afectat a rebre la part de la paga extraordinària corresponent als catorze dies del mes de juliol ja treballats amb anterioritat a l'entrada en vigor del Reial decret Llei pel qual es va suprimir l'extra.

El tribunal assenyala, citant la llei de 1987 de Pressupostos Generals de l'Estat, que les pagues extraordinàries, que "es reportaran el primer dia hàbil dels mesos de juny i desembre", s'han de relacionar amb la prestació de serveis en el temps que transcorri entre cadascuna d'aquestes dates, per la qual cosa la corresponent al mes de desembre de 2012 "es relaciona amb els serveis prestats entre l'1 de juny i l'1 de desembre, de manera que la seva supressió incideix en un període de temps anterior al de l'entrada en vigor de la norma que l'efectua que va tenir lloc el 15 de juliol de 2012". El TSJN afegeix que "això planteja la qüestió, discutida i resposta jurisdiccionalment en oposats termes, de quan s'ha d'entendre produït el dret al percebo de la paga, si progressiva, continuada i proporcionalment a la prestació dels serveis, això és, dia a dia, o acumuladamente el dia assenyalat en la llei com de meritació".

La sala considera que des del dia d'1 de juny de 2012 el personal al servei de l'Administració de Navarra i els seus organisme autònoms "havia adquirit el dret a la part proporcional de la paga extraordinària pel període de serveis prestats entre l'1 de juny i el 14 de juliol".

Afegeix que el 15 de juliol va entrar en vigor una norma amb rang de llei que va privar de tal dret, en la seva integritat, a dita personal, i en conseqüència "aquesta norma va incidir directa i retroactivament sobre un dret ja adquirit en aquesta data". "Sent aquesta incidència negativa i privativa de drets, pot la norma haver vulnerat l'article 9.3 de la Constitució Espanyola, que garanteix la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals", apunta el TSJN, per la qual cosa acorda plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH