El Silenci dels anyells

Manuel Fernando González

Després del debat Cañete-Valenciano que els anyells del meu cosí de Lourente es van dormir sense proposar-s'ho, queda per aclarir el de Felipe González i la seva "veritat de la bona", ja que l'ex President que mai dóna puntada sense fil va dir el que pensava i, per una vegada en la seva vida política, va ser sincer. I és que al líder del clan de la truita sevillana no l'interessa un PSOE allunyat de la moderació.

Després del debat Cañete-Valenciano que els anyells del meu cosí de Lourente es van dormir sense proposar-li-ho, queda per aclarir el de Felipe González i la seva "veritat de la bona", ja que l'ex President que mai dóna puntada sense fil va dir el que pensava i, per una vegada en la seva vida política, va ser sincer. I és que al líder del clan de la truita sevillana no l'interessa un PSOE allunyat de la moderació. Vol, i ha treballat durament per a això des de la Transició, que la dreta i l'esquerra tradicional siguin, de fet, un centre dreta i un centre esquerra, que donin vida i susport a una societat jerarquitzada amb un Rei Constitucional de base posfranquista i un estament financer (Bancs, grans empresaris, multinacionals...) que no està per a massa sobresalts socials. Per tant, que PP i PSOE s'entenguin vol dir que el model seguit després de la mort de Franco no es trenca, i que els nostres polítics seguiran canviant-ho tot perquè, el substancial, romangui inalterable.


Però clar, els temps canvien i, encara que sembli que la gent s'ha adormit, atemorida per la urpada que a la seva economia i a les seves vides els han donat els poderosos amb la vergonyant ajuda dels dirigents europeus, inclòs el nostre, això va a canviar, malament que li malgrat el vell ISIDORO perquè, després dels desnonaments, els menjadors infantils sense beques, els ancians i discapacitats en total abandó, i els molts danys col·laterals que han generat les retallades en la sanitat, la universitat, en la funció pública i fins a en el ferm de les carreteres, està germinant en el més profund de la societat un procés que, com en el conte de la bella dorment, despertarà més ràpid que tard, quan rebi el petó d'amor del capdavanter o la lideresa que desperti tanta ira continguda per punts drets calcigats per els qui "no habiten en deserts remots", que va dir un dia un col·lega/president del Senyor González Márquez per camuflar decisions perverses. I clar, per parar tot això, què millor que un gran pacte...!

Per això, si les eleccions europees serviran per a alguna cosa, segurament serà per mostrar-nos un res menyspreable banc de proves en el qual ja comencen a veure's i escoltar-se noves veus, incipients dirigents que diuen i fan coses que gens tenen a veure amb la política professional que, fins ara, domina amb manu militari, a través dels aparells dels grans partits, l'arc parlamentari espanyol. Escoltem-los i comencem a assaborir el lent però deliciós sabor de la venjança en el plat petit i sempre fred dels quals menys tenen, que parla ja a través de les seves veus i eslògans minoritaris, com ja al llarg de la història, també van parlar els qui ara han canviat ideologia per poder i intenten que romanguem en silenci com els pobres anyells als quals, en la nit del dijous, van dormir profundament amb els seus cuitas edulcorades, Donya Elena i Don Miguel, als quals Déu perdoni per tanta retòrica politíca.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH