El jutge imputa 11 directius d'Adif per l'accident del Alvia a Santiago

|

Títol de la imatge

El jutge Luis Aláez, que instrueix el cas per l'accident de l'Alvia el passat 24 de juliol en Angrois, on van morir 79 persones, ha cridat a declarar com imputats a l'expresident de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) Antonio González Marín, a l'exdirector de Seguretat en la Circulació Andrés Cortabitarte López i a nou membres del consell d'administració de l'organisme quan es va obrir la línia Orense-Santiago, segons un acte notificat aquest divendres al que ha tingut accés Europa Press.

En concret, flama a declarar el dia 22 de maig a les 10,00 hores a l'exdirector de Seguretat en la Circulació, Andrés Cortabitarte López; el 23 de maig a partir de les 9,30 hores a tres vocals del llavors consell d'administració d'Adif, Juan Carlos Càceres Díez (CC.OO.), Mercedes Rodríguez Arranz (per Foment), Félix Díaz Martínez (UGT); el 26 de maig a partir de les 9,30 hores a Juan Ángel Mairal Lacoma, Carlos Bartolomé Marín (també vocals i a més, exjefes de gabinet de càrrecs de Foment). Aquesta mateixa jornada declararà Javier Hurtado Domínguez, vocal per Foment en el consell d'administració i exdirector de gabinet de José Blanco.

El 27 de maig estan citats a partir de les 9,30 hores Carlos María Juárez Còlera, qui va anar director de gabinet de Blanco en 2009 i posteriorment director general d'Infraestructures Ferroviàries de Foment; Mercedes Caballero Fernández (també vocal del consell d'administració) i Gerardo Luis Esparvers Ginerés (un altre vocal per Foment). Finalment, el magistrat crida a l'expresident d'Adif Antonio González Marín el 28 de maig a les 10,00 hores.

Aquestes imputacions es produeixen setmanes abans que es materialitzi el trasllat d'Aláez al Jutjat penal de la capital gallega, quan assumirà la causa Andrés Llac Louro.

L'acte explica que els informes preliminars lliurats per quatre dels sis perits en els últims dies aporten informació que, al seu judici, "implica una provisional atribució de responsabilitats penals a determinades persones d'Adif responsables de la seguretat en la circulació ferroviària com a potencials autors d'un delicte contra la seguretat col·lectiva, previst i penat en l'article 350 del Codi Penal, i partícips en els delictes d'homicidi i lesions dels articles 142 i 152 del Codi Penal".

El magistrat fa un repàs a la investigació i a decisions tècniques que es van adoptar en la línia --nou projecte, desconnexió del sistema de control de velocitats ERTMS-- i destaca que "no ha d'oblidar-se que han estat responsables d'Adif els que van idear aquesta connexió ferroviària complexa i nova entre les estacions d'Orense i Santiago de Compostel·la i els que van sancionar i la seva materialització i posada en servei". "Són aquests responsables d'Adif els que ordenen executar un nou i complex enllaç ferroviari que no té les mesures de seguretat suficients", incideix. En aquest sentit, posa l'accent que no té "ja no les d'una línia d'alta velocitat (...) sinó si més no les adequades a l'especial situació creada al no adoptar els canvis o innovacions normatives que la seguretat exigia en el punt de conversió o entroncament de la línia d'alta velocitat en la línia convencional".

Amb aquesta actuació, critica, "s'ha incrementat el risc de forma molt significativa, doncs en eliminar la implantació del sistema de supervisió contínua, l'ERTMS, en aquests quilòmetres en què s'integra la corba de Grandeira --on es va produir el descarrilament--, no s'ha donat a la situació de risc originada una solució adequada". Diu, a continuació, que "la solució adoptada per garantir la seguretat en aquest tram pot ser ratllada d'il·legal a l'una que insuficient". "Doncs és una mesura específica per a una línia d'alta velocitat que s'aplica a un trajecte que no disposa d'un sistema d'explotació propi de les línies de tals característiques, l'ERTMS o similar, i sense que se supleixi la deficiència de cap manera; i amb la qual s'exporta el control de la velocitat del tren als agents de conducció o maquinistes perquè arribin a la corba a la velocitat adequada de forma incorrecta, ja que en els instruments bàsics del seu treball, que són el llibre horari i quadre de velocitats màximes i la senyalització en la via, se li donen indicacions imprecises i contradictòries (...)", afirma.

Fins al moment, el maquinista era l'únic imputat en la causa, després d'admetre una distracció que va fer que no frenés abans d'hora en la corba de Grandeira. En definitiva, conclou, "s'ha traslladat el control del tren en el tram en què es troba la corba essencialment al coneixement que el maquinista ha de tenir de la línia (...)".

"DELICTE CONTRA LA SEGURETAT COL·LECTIVA"

Per al jutge, aquesta actuació dels responsables d'Adif "és la que pot incardinar-se, en principi, en el delicte contra la seguretat col·lectiva" i en les figures d'homicidis i lesions imprudents. "No solament ha posat en perill a qualsevol persona que viatgés per la línia, sinó que, a més, s'ha materialitzat en el descarrilament d'un tren amb el resultat de múltiples defuncions i de lesions per moltes altres de les persones que viatjaven en ell", sentència.

En record d'altres resolucions, indica que la "ideació i construcció de l'enllaç ferroviari entre Orense i Santiago apareix influïda presumptament per interessos circumstancials i superposats a la seguretat en la circulació: la ràpida obertura d'una línia ferroviària que resultés atractiva al públic". "Es tractava de publicitar, transmetre, a la societat l'assoliment de la promesa arribada de l'Alta Velocitat a Galícia, amb l'avançada obertura d'una nova connexió ferroviària entre Orense i Santiago de Compostel·la que reduís els temps del viatge entre ambdues ciutats", assevera.

En aquest sentit, Aláez assenyala que "un obstacle a aquest objectiu era la seva construcció en ample universal, per les demores que ocasionaven les operacions o maniobres que calia fer en els cambiadores d'ample". "I per superar aquest obstacle no es va dubtar, presumiblement, a tolerar l'increment de risc que comportava la retallada de la implantació del sistema ERTMS des de l'estació de Santiago fins a uns quilòmetres abans (...)", censura.

Per això, conclou que "s'han deixat prevaler determinats interessos en la creació d'aquest nou enllaç ferroviari entre Orense i Santiago de Compostel·la pels responsables de vetllar prioritàriament per la seguretat". Alguna cosa que, segons reitera, "va conduir a la construcció d'un complex enllaç ferroviari que no té les mesures de seguretat suficients". Insisteix en la "manifesta i clamorosa infracció normativa de la solució adoptada" per advertir, amb tot, que "aquest discurs no pot fer-se extensiu, sense més, a els qui no havent pres aquella important decisió ni participat en el procés constructiu de la línia han assumit amb posterioritat responsabilitats en matèria de seguretat en la circulació ferroviària".

Finalment, també subratlla que "no hi ha obstacle per valorar la possible rellevància penal de la decisió de desconnexió (...) perquè una cosa és que aquesta desconnexió pugui comportar un increment del risc per a la circulació en els 79 quilòmetres en què està implantada la circulació a l'empara de l'ERTMS i que la decisió sobre aquest tema pugui merèixer algun retret i una altra és que el descarrilament del tren suposi la realització o materialització del perill creat per aquesta desconnexió conforme al judici de previsibilidad o probabilitat que podia formar-se qui la va decidir".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH