Arnaldo

|

Robert Pastor

El Tribunal Constitucional ha tornat a denegar la llibertat a Arnaldo Otegi, ex líder de Herri Bagtasuna, Batasuna i Euskal Herritarrok, que havia presentat en complir les tres quartes parts de la pena imposada, i com a mesura cautelar mentre el mateix òrgan ressol el recurs d'empara del mateix polític contra la condemna ferma del Suprem, el 2009, que la va rebaixar de deu a sis anys, perquè va estimar que no era "dirigent" d'ETA, com es va acordar en primera instància, sinó "només" membre de l'organització.

El Tribunal Constitucional ha tornat a denegar la llibertat a Arnaldo Otegi, ex líder de Herri Bagtasuna, Batasuna i Euskal Herritarrok, que havia presentat en complir les tres quartes parts de la pena imposada, i com a mesura cautelar mentre el mateix òrgan ressol el recurs d'empara del mateix polític contra la condemna ferma del Suprem, el 2009, que la va rebaixar de deu a sis anys, perquè va estimar que el reu no era "dirigent" d'ETA, com es va acordar en primera instància, sinó "només" membre de l'organització.

En aquesta darrera decisió, s'ha seguit el criteri de la fiscalia, que el transcurs del temps no és prou per acordar la suspensió de la condemna. Seria fàcil trobar exemples d'altres condemnats que han obtingut el tercer grau, l'alliberament condicional o fins i tot l'indult, en situacions i condicions semblants. Però la decisió de l'Alt Tribunal concorda perfectament amb la política del govern espanyol, de mantenir la mà ferma respecte de tot el que sigui, o es relacioni, amb l'organització ex terrorista.

I encara sort que el van excloure del nombrós grup d'acusats del mateix càrrec per haver estat relacionat amb les "herriko taberna", els locals d'hostaleria que constitueixen seus locals i a la vegada mitjà de finançament de la coalició, com els "batzoki" ho són del PNB.

Otegi havia passat ja per la presó diverses vegades, fins al 1990, del 91 al 93... El darrer empresonament, i el fet que encara es mantingui, han estat però els més rebutjats per bona part de la societat basca i per la majoria dels grups polítics representats al parlament de Vitòria-Gasteiz, que la tardor passada va aprovar una moció en demanda del seu alliberament.

El procés que va culminar en la situació actual neix de la detenció de la majoria de participants a una reunió de dirigents "abertzales" al "caserío" de Bateragune per buscar alguna sortida a les il·legalitzacions en cadena de les formacions que, amb diversos noms, havien intentat recuperar per poder tornar a concórrer a les successives convocatòries electorals. A la vegada, i amb aquest mateix objectiu, els participants a la trobada i diversos polítics, entre els quals el president dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, estan convençuts que d'enllà va sortir la crida a ETA perquè abandonés la "lluita armada", com efectivament va fer no gaire temps més tard.

Davant aquesta creença tan estesa, i amb l'excepció ?molt minoritària a la cambra basca- de Partit Popular i UPyD, i la pressió extraparlamentària d'associacions de víctimes del terrorisme, la demanda d'alliberament d'Arnaldo ha estat reiterada, i gairebé des dels primers dies del seu ingrés al centre donostiarra de Martutene.

En alguna pàgina web, propera sens dubte a l'actual coalició EH Bildu es presenta al reclòs com "futur lehendakari", potser per un paral·lelisme entre els darrers èxits electorals de l'actual coalició i el creixement d'Esquerra Republicana, seguida amb atenció i simpatia des d'aquesta òrbita, tot i que darrerament amb menys afecció, des que els republicans catalans no van renovar la coalició amb bascos en els propers comicis europeus.

Hores d'ara sembla difícil que Otegi pugui arribar a curt termini a presidir el govern basc, per l'aritmètica parlamentària de la història recent com per les tendències que marquen les enquestes, més enllà de la rendibilitat en vots que li pugui donar el victimisme.

D'altra banda, tot i la seva condició actual de secretari general de Sortu -la nova i més genuïna marca legalitzada del que va ser Batasuna- la sensació és què els suposats seus el consideren amortitzat com a líder, tot el contrari que com a símbol.

Que no s'hagi produït immediatament una protesta clamorosa, ni verbal ni al carrer, per aquesta nova denegació de la llibertat d'Arnaldo només pot sobtar a mitges, d'altra banda. Perquè ja fa temps que ETA, i el seu antic entorn polític, van assumir que no poden esperar "ni aigua" de la radicalitat de l'actual govern espanyol, i han decidit continuar el procés de pau unilateralment, amb el control internacional i el suport del govern i de la majoria dels partits bascos.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH