Recuperem el conflicte

Ermengol Gassiot 

Ermengol Gassiot

Warren Buffet, propietari de Mooody's, Coca Cola i American Express i número 26 de la llista Forbes de majors fortunes del món, entre altres, ho té molt clar. "Hi ha guerra de classes, però és la meva, la dels rics, la que està fent la guerra i l'anem guanyant". Com la resta de dies de l'any, aquest Primer de Maig hem de posar el conflicte a sobre la taula, treure'l a l'espai públic i fer-lo evident en els centres de treball.

L'opció contrària, l'aposta per la recerca d'acords i consensos, beneficia a aquells que viuen de l'explotació i contribueix a crear una falsa aparença de la realitat. No és cert que tothom siguem iguals, ni que tinguem els mateixos drets ni la mateixa capacitat per a viure.

Només cal mirar una mica al nostre voltant. Ens ho recorda cada dia una taxa d'atur superior al 26% al conjunt de l'Estat, i en el cas dels joves per sobre el 50%. I una pobresa que afecta més d'una cinquena part de la població, amb el ressorgiment de la malnutrició infantil i amb cada vegada més assalariats treballant per a ser pobres. Els que tenim feina hem patit una clara davallada en els nostres salaris reals, mentre els grans directius surten de la "crisi" més rics que com hi van entrar, malgrat que algunes de les seves decisions han portat al col·lapse algunes empreses. I van sortint estudis que ens recorden que la desigualtat social al nostre país, i al conjunt de l'Estat, no para de créixer i se situa als nivells més alts de la UE. En aquest context, el consens i l'absència de conflicte al que ens vol abocar el parlamentarisme liberal i les organitzacions que el sustenten és una mentida. Ras i curt.

Impulsant el diàleg social, compartint taula amb aquells que tenen una clara consciència de guanyar la lluita de classes en contra nostra, els sindicats majoritaris se situen en una posició molt dèbil en la defensa dels interessos de la gran majoria de la població. I això, fent servir paraules molt suaus i condescendents. La CGT, en canvi, reconeixem la necessitat d'obrir, promoure i recolzar, espais de lluita i conflicte. Tant a dins del món del treball com en els altres àmbits de la nostra vida. Combatent la precarietat laboral que fa de nosaltres treballadors/es sense pràcticament drets. Fent front a la degradació de les condicions de treball i dels salaris també a les grans empreses. Defensant uns serveis públics que siguin, precisament, serveis a la població i no simplement negocis privats. Recolzant les lluites per l'habitatge, pels espais públics, urbans i naturals, pels drets de les persones migrants, en contra el patriarcat, i un llarg etcètera.


La majoria de la població, el conjunt dels treballadors/es, necessitem recuperar el conflicte. I fer-ho de manera conscient i premeditada. Aquest Primer de Maig és una bona oportunitat per a recordar-ho, com el dia de Sant Jordi ho fou a la FNAC. Aquesta aposta forma part de l'ADN de l'anarcosindicalisme. I tot i que des de la CGT ho tenim clar, no és sobrer repetir-ho. Especialment en una data com la d'avui. I, en el procés, seguir sumant.

Ermengol Gassiot Ballbè
Secretari General CGT de Catalunya

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH