Salut i treball per a tothom!

|

Mai un 1r de Maig m'ha fet menys il·lusió que el d'aquest any. I és que, després de veure el trist paper que estan exercint els sindicats en la solució de la crisi on, víctimes dels seus propis errors i també de la desmesurada ferocitat dels que han estat històricament els seus enemics tradicionals, el capital i la banca, es troben com paralitzats fent impossible que la gent vegi en ells la taula de salvació a la qual aferrar-se per sortir al carrer per així poder recuperar els seus drets més elementals.

Com sempre, el meu amic bolxevic m'ha tret del meu cabreig estacional i m'ha fet somriure de nou en explicar-me l'entremaliadura que ha gastat als representants sindicals de la seva empresa als quals ha felicitat efusivament en cada trobada "casual" a la feina, el que ha sorprès molt els sindicalistes que, estranyats, li preguntaven el perquè de la "sentida abraçada", i ell, que de jove corria davant dels guàrdies i va viure també a l'exili, els contestava cínicament: "Home fulano!, per què serà...?? doncs per la Creu de Sant Jordi que us ha donat l'inquilí de la Generalitat!". No vull ni passar al foli els improperis que arribaven a pronunciar els antany "nens cantors de la Internacional" en sentir-se humiliats d'una forma tan simple com justa pel meu amic, davant la qual no cabia cap altra resposta que baixar el cap i sortir corrent. I és que el de la Creu d'abans ha estat la guinda d'una pollastre que ve rostint-se al forn sobiranista català des de fa ja molt temps, per a enrogiment dels qui hem vist molts primers de maig i una altra classe de dirigents al capdavant de Comissions i de la UGT, especialment a Catalunya.

I a partir d'aquí, el que vostès vulguin. Però aquell 1 de Maig al que abans els polítics i empresaris temien més que a un tornado del Carib per si se'ls escapava de les mans, ha desaparegut de les nostres vides. Ara, els moviments ciutadans es canalitzen per altres vies, i les xarxes socials ocupen un lloc fonamental en l'estratègia dels que canalitzen el descontentament social, que és majoritari i molt profund. Hauran de refundar-se els sindicats o simplement canviar de dirigents? Doncs, mirin vostès, a mi em sembla que ambdues coses, i ho dic des de la convicció de qui ha militat molts anys en algun d'ells, com diria la Vicepresidenta Soraya, a "la puta base" mentre treballava en la meva professió de periodista, que és la que realment m'apassiona.

Tot i així, com que de la il·lusió també es viu, i guardo al meu interior una inextinguible esperança, m'agradaria felicitar-los germanívolament en aquesta festa única de les treballadores i dels treballadors, estimulant-los en el fet que la gaudeixin plenament, com ja feia cada 1 de Maig a la meva enyorada Radio Miramar, en un vell programa anomenat "la Semanada", que va ser el primer i l'únic que ha existit en el mitjà patrocinat per un sindicat de classe amb els seus propis recursos. És cllar que, en aquells temps, els secretaris generals es deien, i encara viuen aquí a Catalunya, Luis Fuertes i José Luis López Bulla, i a Madrid, Nicolás Redondo i Marcelino Camacho. Noms que, a dia d'avui, encara causen molt respecte i espontània admiració entre la classe treballadora i l'empresarial. Un valor afegit que desgraciadament ha desaparegut i que encara no sé ni com, els sindicats majoritaris podran recuperar.

Com els diria en aquest 1 de Maig, si visqués, qui em venia l'assegurança del cotxe i em "passava" les notes de premsa de la CNT-AIT, el meu amic Esteban Alonso:

Salut i treball per a tots!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH