Cara a cara

Robert Pastor

Robert Pastor

Entre els esdeveniments fins ara insòlits que, a poc a poc, porten el País Basc pel camí de la pau, un dels més insospitats fins fa pocs mesos, potser setmanes, és la trobada cara a cara de Consuelo Ordóñez, la presidenta de l'associació de víctimes del terrorisme d'aquell territori (COVITE), una de les més radicals en la demanda de persecució implacable a ETA sense treva ni fi.

Entre els esdeveniments fins ara insòlits que, a poc a poc, porten el País Basc pel camí de la pau, un dels més insospitats fins fa pocs mesos, potser setmanes, és la trobada cara a cara de Consuelo Ordóñez, la presidenta de l'associació de víctimes del terrorisme d'aquell territori (COVITE), una de les més radicals en la demanda de persecució implacable a ETA sense treva ni fi, demanant-li cara a cara a un dels militants de l'organització que expliquin les quatre-centes morts que, segons ella i els seus, va causar el grup terrorista i mai no ha aclarit.

Es pot discutir si, efectivament, els i les assassinades sense esclariment són tants de debó; si compten, a tall d'exemple, els i les qui van morir a l'incendi de l'hotel Corona de Aragón de Saragossa, cas tancat com a accident, o a la bomba de la cafeteria Orlando de Madrid, a tocar de la Puerta del Sol on hi era llavors la Dirección general de seguridad, i en cara així seria difícil quadrar els comptes que porta la COVITE.

L'important, i per a molts desapercebut, és aquesta aproximació de la germana del regidor de Sant Sebastià, desplaçant-se fins a Navarra per abordar en persona un dels seus enemic s viscerals, més que sembli que era un al atzar entre les desenes de suposats practicants o col?laboradors en la lluita armada que es reunien a la casa de la cultura d'Altzatzu (o Alsasua) que es trobaven a l'estranger, per anunciar el seu retorn un cop prescrits els delictes dels quals havien estat acusats, a més d'anunciar que igualment començaran a tornar, amb el seu ajut, tots aquells "exiliats" que no tenen pendent cap reclamació judicial per un fet delictiu.

Es van afegint més i més que semblen petits detalls, i tanmateix resulten força il·lustratius d'una evolució positiva en aquest fer cam. Fins i tot es poden llegir amb aquesta clau les notícies sobre la detenció al barri de Santutxu de Bilbao d'Asier Gonzalez Soreasu, suposat cooperador del "comando Bizkaia" el 1998. Pla primera de les notícies del ministeri de Interior, reproduïda en la premsa estatal, només donava les inicials de l'arrestat. Precaució després de l'errada amb el suposat Urrutikoetxea, fill de Josu Ternera, que no ho era? O més aviat un reconeixement del dret a la imatge i a la presumpció d'innocència desconeguts fins ara?

Encara més, les informacions posteriors afegien que al tal Asier li havien trobat les claus d'un caserio del poble de Dima, amb un zulo preparat per retenir el regidor socialista d'Eibar Benjamín Atutxa, que pretenien segrestar. Amb totes aquestes evidències i més documentació recollida en un "pen drive" que es va trobar un lampista mentre treballava ?ja és casualitat- el magistrat de torn de l'Audiència nacional només va acusar a González Soreasu de "col·laboració amb banda armada", en contrast amb la facilitat amb la qual han vingut considerant "membres d'ETA" a d'altres persones amb menys activitat directa per a l'organització.

Fets que semblen encadenats amb un mateix propòsit, o que voluntàriament o involuntària apunten en una mateixa direcció difícilment es poden considerar casuals. Un altre ha estat l'inici, per part de presos del col·lectiu, més grans i o malalts, de pes peticions individualitzades de trasllats a centres del País Basc, un cop acatats el sistema judicial i penitenciari espanyol i mostrada la disposició a reconèixer i reparar el mal causat a les víctimes.

Més coincidències? Doncs sí. El diari Deia de Bilbao -que si alguna cosa té és contacte directe amb el PNB i l'actual govern basc- informava per les mateixes dates que la comissió internacional de verificació del desarmament que presideix Ram Manikkalingam no ha aturat la feina de comprovar la destrucció d'arsenals. Quan després de la presentació de les primeres armes per desactivar van haver de declarar davant l'Audiència Nacional i a la sortida deien que es consideraven "més legitimats", no estaven emetent una opinió "política", ni "diplomàtica", en el sentit de forçada des de la falsetat.

El suport personal del lehendakari Urkullu, desplaçat a Madrid per fer-los costat, l'aval del Partit Socialista (PSE-PSOE) i de una gran majoria del parlament de Vitoria els han decidit a continuar treballant; segons el mateix rotatiu, això sí "des de la discreció". És ben conegut el valor de la discreció en qualsevol mena de negociacions o debats de bona voluntat. I més quan ens trobem en plena precampanya del seguit d'eleccions que s'apropen, començant per les europees.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH