BARCELONA ÉS DONA

Vicenç Sanclemente

vicenç

Una vegada, l'arquitecte xinesa Qing Fei, professora de l'escola de Belles Arts de Beijing va dir en una conferencia que Barcelona era una dona, per què era una ciutat que sabia cuidar els seus fills, no així com altres urbs que es perdien en la monumentalitat masculina.

Una vegada, l'arquitecte xinesa Qing Fei, professora de l'escola de Belles Arts de Beijing va dir en una conferencia que Barcelona era una dona, per què era una ciutat que sabia cuidar els seus fills, no així com altres urbs que es perdien en la monumentalitat masculina.

En mig del procès de primàries del PSC, no tinc cap dubte que la única manera que canviés l'espiral d'insignificància al que están abocats és que s'escollís una dona, en una llista totalment, o majoritaria de dones per a pressidir l'ajuntament de Barcelona.

Penso que seria necessari un canvi de parany en tots els grups polítics tradicionals. Les dones que passessin a gobernar haurien de desprendre's de qualsevol tuf de corrupció. Els sous de l'ajuntament són escandalosos i ha d'haver un missatge clar al ciutadà. Cobrar dietes, per exemple, per anar a llocs tant allunyats i ferestecs com l'Àrea Metropolitana, és ridícul.

També haurien de passar de l'endogamia a escoltar. Es necessita una Margaret Tacher ,a peu de carrer, que estigui més decididament a favor de les ciutadanes i ciutadans que dels grans interessos.
Feina, Feina, Feina. Aquest va ser un lema d'en Pasqual Maragall. Barcelona necessita una mobilització general per a buscar llocs de feina, sobretot pels joves. Després dels saraos de l'11 de septembre, els amics Toni Soler i Micky Moto haurien de fer una superproducció que es diguès "Exodus" i relatar quanta gent jove preparada ha hagut de marxar del país i de Barcelona en aquests darrers quatre anys.

Barcelona no pot ressignar-se a ser un bonic edifici buit, com el Born, amb unes restes arqueològiques i alguns records de batalles perdudes. El Born, després de 30 anys de reivindicacions es mereixia una altra cosa. Haver estat un "centre Pompidou", plé d'activitats, de tallers, ser un gran animador, ser quelcom viu, no una reliquia per a la historia, pels turistes i pels jubilats, com es veu abocada ara la ciutat.

Les dones que manaran Barcelona no poden sortir nomès d'equips d'imatge, amb setciencies que inventen grans lemes. Aquest markèting ja es molt antic. Han de tornar a començar. Han de ser persones capaces d'arremangar-se i de buscar responsables de creació de llocs de treball a cada barri, a cada centre educatiu. Han de ser persones amb una professió dedicades temporalment a la política i no vividores de la política. Qui busqui la foto s'equivoca.

A fi de comptes, de què serveixen unes primpàries si els qui guanyen són els homes de l'aparell? De rés. S'haurà acabat tota la llegenda i a les eleccions no aniran a votar-los ni els seus. Fer unes primàries per "más de lo mismo", per "bussines as usual", és absolutament contraproduent i inútil. Si quelcom de bo van tenir les primàries del senyor Borrell, va ser la il.lusió que van crear en un principi de que quelcom podía canviar, per dins i per fora. Però l'aparell després "va assassinar-lo".

La socialdemocracia a Barcelona ha de reinventar-se, tornar a fer-se útil. Trigarà anys. Primer, han de deixar de ser solament "gestors" . Saber per qui treballen. Les senyores candidates han de recomenar els seus companys que deixin els balcons el dia de la festa major i facin el fotut favor de baixar a les places. Que deixin els seients de les carrosses per Sant Antoni o Sant Medir, i facin el gest de baixar a peu de carrer com la gent senzilla. També podrien per exemple, repartir els croisants que es porten a les reunions. Tot això, per mí, té nom de dona.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH