NO M'AGRADA EL DIA DE LA DONA

Cristina Ropero

Título de la imagen

Sóc dona i no m'agrada el Dia Internacional de la Dona. No necessito un dia perquè m'aplaudeixin i em diguin que sóc especial, que em deixin parlar i deixar anar llaunes, molt menys que m'imposin aquesta festa i m'obliguin a ressaltar la meva condició de dona, de fémina, de treballadora, de feminista. Jo sóc dona cada dia.

Sóc dona i no m'agrada el Dia Internacional de la Dona. No necessito un dia perquè m'aplaudeixin i em diguin que sóc especial, que em deixin parlar i deixar anar llaunes, molt menys que m'imposin aquesta festa i m'obliguin a ressaltar la meva condició de dona, de fémina, de treballadora, de feminista. Jo sóc dona cada dia.

El Dia Internacional de la Dona em sembla una jornada programada i preparada perquè se'ns permeti a totes sortir al carrer, dir que som indestructibles i reclamar una igualtat que la resta de l'any passa bastant desapercebuda, amb una lluita molt menys aferrissada. Solament cal veure l'última Enquesta d'Estructura Salarial (EES), presentada per UGT sobre desigualtats salarials, que constata que la dona percep el 77,45% del salari d'un home, o el que és el mateix, que necessitem treballar 82 dies més per rebre el mateix salari que un home.

I això ocorre cada dia, sigui o no un dia assenyalat en el nostre calendari.

No hauríem d'esperar al Dia Internacional de la Dona per ressaltar que segueix existint una desigualtat abismal entre homes i dones, doncs no cal anar molt lluny per topar-se amb tot tipus d'anècdotes que ens demostren que és impossible aconseguir assoliments si deixem que companyes de fatigues donin suport a la tradició que l'home disposa i la dona, assenteix. Perquè no hi ha gens pitjor que el masclisme en una dona. Per exemple, l'última notícia que ha descol·locat a mitja xarxa és la d'una pizpireta empresària de Tarragona que ha decidit que, en el seu bar, les seves cambreres vesteixin en llenceria per preservar la clientela, que curiosament és masculina però que assegura, davant les càmeres, que no van allí per veure "cambreres boniques" sinó per "el bon preu". Curiosament, aquesta clientela havia deixat d'anar perquè la crisi li impedia prendre's el capritx d'un desdejuni diari...

Un sol dia no prou per demostrar-nos que estem molt lluny del nostre ideal d'igualtat. Un sol dia no ens obre les portes ni ens guanya les batalles. No hem de deixar que ens concedeixin 24 hores de glòria perquè ens donin, dissimuladament, palmetes en l'esquena.

Sí que vencem quan sentim en les notícies que, en l'actualitat, més de 15 països tenen a dónes com a cap de Govern i més del 20% dels parlamentaris del món pertany al sexe femení, o que en l'àmbit empresarial, el 24% dels llocs directius sènior són dones, tres punts percentuals més que en 2012.

Per això i per més, perquè no vull imposicions ni obligacions, perquè sóc dona cada dia i els meus drets existeixen els 364 dies restants de l'any, sóc dona i no m'agrada el Dia Internacional de la Dona.

Cristina Ropero
Periodista i blogger

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH