Més enllà del Mercat laboral: Entre l'Euro i la Vida (1)

Sonia Ruiz
Doctora en Ciència Política

La segmentació vertical i l'horitzontal de gènere han augmentat amb la reforma laboral del govern del PP, el mateix ha succeït amb la bretxa salarial situada en un 20% de mitjana.

La segmentació vertical i l'horitzontal de gènere han augmentat amb la reforma laboral del govern del PP, el mateix ha succeït amb la bretxa salarial situada en un 20% de mitjana.

Si en 2012 les dones havien de treballar 82 dies per guanyar el mateix que un home, en 2013 són 84. http://www.europapress.es/economia/laboral-00346/noticia-economia-laboral-mujer-debe-trabajar-84-dias-mas-ano-ganar-mismo-hombre-estudio-ugt-20140217132917.html.

En la disjuntiva entre l'Euro i la Vida, hi ha existència més enllà del treball remunerat i també molta desigualtat. Així ho van posar de manifest el grup "Mujeres Imperfectas" a les portes del Fòrum Econòmic que va tenir lloc a Bilbao aquesta setmana, el tres de març. Elles pelaven patates assegudes al costat de Puppy en el Guggenheim, fins que va arribar la Erzaintza a treure-les. Ja se sap que un pelador és un arma molt perillosa

http://www.youtube.com/watch?v=VC0NWoUUfpk&feature=share

Les "Imperfectas" volien mostrar als mandataris reunits l'existència de les tasques domèstiques. Treball emminentment femení, invisible i desvalorizat. De fet, l'Enquesta d'Ocupació del Temps 2009-2010 (http://www.ine.es) indica que les dones en l'Estat espanyol dediquen una mitjana diària de quatre hores i quatre minuts al treball en la llar, dues hores i mitjana més que la contribució masculina. En els últims set anys la dedicació dels homes tan sols ha augmentat 45 minuts.

Les comptes satèl·lits de treball domestic realitzades expliquen que si es comptabilitzessin aquestes labors, el PIB dels països occidentals augmentaria entre un 30 i un 40%. Però atenció, doncs no es tracta de mercantilizar les cures i el treball domestic, d'això ja s'encarrega el capital. El que planteja gran part del feminisme són alternatives econòmiques ? sí, econòmiques - que passin per fer visible aquest treball, per la seva valorització i no per la seva adjudicació a les dones per la nostra divina naturalesa. Es considera l'obertura de noves vies en la redistribució d'aquests treballs, coresponsabilitat dins de les llars i també estatal. A més, davant les retallades de l'Estat i de l'efecte bumerang de moltes de les polítiques públiques en l'actualitat ? el que no significa una desvirtuació d'allò públic, i menys del comú - les iniciatives comunitàries resulten fonamentals. Els moviments socials, les marees ciutadanes, les accions comunitàries, la socialització de les cures i de molts treballs juguen un paper fonamental en aquestes vindicaciones. És a dir, es reclama una reorganització dels temps dedicats a les diferents tasques que sostenen la nostra vida.

I és que l'organització actual de temps i treballs a més d'estar plagada de desigualtats de gènere i d'altres ? classistes, racistes, heteronormativas?-, es basa a situar el remunerat, allò que es paga, l'Euro, per sobre de tota la resta. Al treball domèstic i les cures ? comptant els nostres afectes ? se'ls han de sumar la resta d'activitats a les quals els volem dedicar el nostre temps i treball. Una altra tasca essencial, com diria l'Arendt és 'l'acció política'. En l'època del 'no ens representen' poder alçar la veu, participar si vols en una protesta social, en la determinació del nostre futur, la participació política en espais comuns resulta fonamental. Per a això necessitem temps i moltes energies per frenar la mercantilizació sexista que assetja les nostres vides.

Sonia Ruiz
Doctora en Ciència Política

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH