El gran risc i el calendari

Robert Pastor

ROBERT PASTOR

El considerat ex màxim dirigent d'ETA Jurdan Martitegi es va declarar dilluns davant l'Audiencia Nacional que el jutjava "molt orgullós de la seva militància a l'organització, va fer seves totes les accions de violència comeses al llarg del mig segle d'història i es va negar a participar a la vista per l'atemptat contra la caserna de la guàrdia civil de Calahorra: "Em dic Jurdan Martitegi Lizaso, sóc militant d'EA i me'n sento molt orgullós"... i "no penso participar en aquesta farsa jurídica".

El considerat ex màxim dirigent d'ETA Jurdan Martitegi es va declarar dilluns davant l'Audiencia Nacional que el jutjava "molt orgullós de la seva militància a ll'organització, va fer seves totes les accions de violència comeses al llarg del mig segle d'història i es va negar a participar a la vista per l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Calahorra: "Em dic Jurdan Martitegi Lizaso, sóc militant d'EA i me'n sento molt orgullós"... i "no penso participar en aquesta farsa jurídica".

De la seva banda, el secretari general per a la Pau i la convivència del govern basc, Jonan Fernández, assegurava en una entrevista que és "molt important" aconseguir la fi d'ETA "amb ganaties, sense serrells, que no deixi fora de control militants, ni armament, ni unes sigles". També reconeixia que hi poden haver "tensions" internes a l'organització, "perquè en tot grup humà organitzat hi ha maneres diferents de veure la realitat".

La relació entre ambdues manifestacions es evident: palesa que el gran risc per al procés encetat amb l'abandó definitiu de la "lluita armada" pes anteriors practicants és que hi hagi un grup dissident que, a la manera dels radicals de l'IRA, decideixin continuar la guerra pel seu compte. Un perill més gran que el tancament del govern espanyol a qualsevol mesura d'alleujament de la política penitenciària o d'altres gestos per afavorir l'evolució unilateral de la declaració de pau, l'acceptació pel col·lectiu de presos del sistema judicial i penitenciari, o els comunicats anunciant el desarmament ?l'ultim, afirmant que serà total, i que el mateix executiu autonòmic no para de demanar que sigui accelerat.

Aquesta evidència recorda la sensació, repetida anteriorment, de la tàctica de persecució diferenciada que, fins fa uns poc mesos, seguien les forces de seguretat espanyoles i franceses, d'assetjar els etarres radicals i no esmerçar tants esforços en localitzar i detenir els partidaris de plegar.

Entre els darrers s'ha assenyalat repetidament Jose Antonio Urrutikoetxea, el famós Josu Ternera, interlocutor en el diàleg després de l'última i frustrada treva fins que v ser substituït pel fill, Egoitz, la detenció del qual va anunciar el ministeri d'Interior espanyol, que la va haver de desmentir després. No vindrà d'un ridícul, ni d'una errada.

Sembla tan paradoxal -com explicable per les pressions internes i externes- que el gabinet Rajoy i el sistema judicial extremin ara la persecució de militants, molts ja fora d'activitat armada i organitzativa des de fa dècades. Va en contra de l'opinió més generalitzada a Euskadi, inclosa la que va expressar fa poc la magistrada del Tribunal Superior de Justícia del País Basc Garbiñe Biurrun, qui va donar legitimitat al grup de contacte de Brian Currin i a la comissió de verificació ?totes dues retornades fa pocs dies al territori-, perquè si el govern (espanyol) no s'hi implica, "algú ho ha de fer".

Biurrun, que a més va declarar legítima la "consulta" a Catalunya, sembla tenir un futur tan curt al càrrec com el d'aquell fiscal del òrgan homòleg al Principat que es va pronunciar també a favor del dret a decidir, hores abans de "dimitir". Pel moment, el que ha fet el Consell general, màxim òrgan rector del sistema judicial, es prohibir-li que continuï participant als treballs de la comissió de pacificació.

El perill que considerem menor, que els decidits en ETA a desarmar-se i acabar dissolent-se cedeixin als qui pensen el contrari, pot ser tanmateix l'espoleta de l'escissió que preocupa a tants, començant per Fernández. El lehendakar Urkullu ha arribat a demanar un marc legal (pensem que espanyol, potser també francès, millor europeu) per al desarmament dels ja ex terroristes, sense posar en risc la seva seguretat, com es desprenia de la presa de declaració judicial a tres dels verificadors per "intentar localitzar i detenir", segons la denúncia, als qui es desarmen.

El calendari, sovint, mana. Amb les europees a la cantonada i els vents contraris de les enquestes, amb competidors creixents entre UPyD i Vox, Rajoy i els seus no estan en condicions d'aparèixer més "tous" encara del que pensen que són els nous opositors i les víctimes organitzades.

"Rubalcaba i Rajoy fien la fi d'ETA a la discreció", i Urkullu, i el seu secretari per a la pau, la venen practicant des de fa anys i panys, en aquest afer. El problema és que ni el grup d'Ortega Lara ni el de Rosa Díez renunciaran a fer servir l'espantall d'ETA per guanyar vots, i que molt probablement arrossegaran el PP a mantenir el discurs de la duresa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH