Amb Schulz va arribar el primer "No" comunitari

Manuel Fernando González

Bé, doncs ja tenim el primer "imput" seriós d'un mandatari europeu com l'és el President del Parlament Martin Schulz que ha estat en les últimes hores entre nosaltres repartint somriures i missatges comunitaris. Les seves paraules han omplert ja les portades dels diaris més importants de Catalunya. Ens arribessin altres indirectes , fins i tot, molt mes contundents que les del Senyor Schulz. És la sortida, més que honorable, que se li va a donar al President de la Generalitat, per a què dialogui i trobi la forma que Espanya no li robi i Catalunya sigui gran i plena, però sense sortir-se de les regles de joc d'un Estat comú, amb aquesta o amb una nova Carta Magna, on el país se senti econòmicament i socialment confortable.


On personatges com Homs i Cebrián conversin fins a en la molt concorreguda carrer Preciados de Madrid, vol dir que ja no els importa "el què diran" i que tots dos necessiten sentir-se en la pomada del poder per aparentar que estan fent alguna cosa per nosaltres i no per ells mateixos, que és el que pressuposa la seva mala fama de caminar per la política, no per la tercera via de molts dels seus enemics, sinó per la d'al mig, que és més ràpida i reporta més satisfaccions personals.


I Pujol?. Com dèiem ahir, blindant el calvari judicial dels seus fills que, en tot aquest galimaties, juga un paper gens menyspreable, al modest entendre dels quals hem vist informativament parlant la mal cridada Transició i tot el que ha arribat a passar des de la mort de Franco i encara no s'ha explicat del tot en els llibres..


Sobre el que fa o deixa de fer el Rei pel dret a decidir i el procés independentista, amb prou feines hi ha referències, i això, en principi, no sembla ser massa profitós per a la pròpia imatge del Cap de l'Estat. Els embolics en els quals s'han ficat membres de la seva família i la pròpia situació de Catalunya, fan l'efecte que s'ha desplaçat el seu paper institucional cap a un segons nivell, alguna cosa que ni és bo per a la bona marxa del país, ni per al futur de la pròpia Monarquia. Durant la recent celebració a Oviedo dels Premis Prínceps d'Astúries, unes quatre-centes banderes republicanes onejaven a l'entrada del Teatre Campoamor al pas de l'hereu de la Corona i davant la mirada entre curiosa i sorpresa dels convidats estrangers o d'altres latituds de l'Estat, que no entenien tant fervor anti-monàrquic.


Vivim temps difícils, pels quals és exigible que els nostres dirigents aportin una dosi d'intel·ligència i pragmatisme similar al dels nostres avis els qui, després d'una guerra atroç i una gana infinita, van saber treure als seus fills avanci i edificar de nou un país amb la Dictadura privant-los de les llibertats mes essencials. Gràcies al seu treball, valor i aguant avui tenim una acceptable dosi de Democràcia i amb ella la responsabilitat de superar els seus assoliments i sortir del laberint en el qual ens trobem. Si no sabem què fer amb les nostres vides, és que no mereixem viure-les.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH