«Estic convençut que gestiono un fracàs»

Manuel Fernando González

El titular que enfila aquest article és la frase que La Razón li atribueix al Conseller Homs, dita en dates recents a un empresari català la identitat del qual el mitjà madrileny no ha volgut desvetllar i nosaltres tampoc farem, perquè no tenim la certesa que sigui literalment així.


El que sí sembla evident és que "la tempesta perfecta" segueix sense amainar, i que la publicació de les últimes enquestes reafirma al sector sobiranista de Convergència en el seu full de ruta, igual que assenta, tal com els comentava ahir, al nucli dur de Duran i Lleida en la seva intenció de donar passos endavant en solitari, però contra direcció, perquè el seu líder l'hi proposa, però també perquè el clima empresarial els afavoreix i ja els ha mostrat el seu suport si "el divorci que ve" arriba a consumar-se.


Avui podran llegir en el nostre diari, i també en els de la competència, que el Tribunal Suprem amb seu a Madrid, detall geogràfic que no hem d'oblidar, ja fitxat a un altre Jutge del TSJC pel cas de les ITV, la qual cosa, portat al terreny interpretatiu, vol dir que a Jordi Pujol pare se li acaba el temps per aconseguir que els seus fills es lliurin de la plaga judicial que se'ls ve damunt, obstinació que el veterà dirigent nacionalista camina embullat en els últims temps, segons m'explicava "off the record" un altre conegut empresari de primer nivell.


Es parla tant sobre "el problema català" i en tants fòrums que, al final, entre la "maldestra lentitud mesetaria" d'uns i "l'accelerament vital perifèric" d'uns altres, anem deixar passar l'oportunitat que el diàleg clar i assenyat es perdi enmig del soroll mediàtic i partidista.


Per si faltés una guinda que posar-li a aquest dret a decidir que ens separa tant i a punts, ressorgeix ara al Congrés la nova abstenció del PSC i l'habitual "gresca" dels Guerra, Bono i fins a Carmen Chacón per un "monotema ancestral" que gairebé ningú sap explicar i molt menys per aquells als quals em nego reconèixer-los la virtut de saber-ho entendre.


I damunt, uns altres volen desenterrar al dictador Franco i a Primo de Rivera, com si no tinguéssim, ara mateix, de més coses de les quals ocupar-nos els que estem vius, però a punt d'ofegar-nos en l'oceà de la recessió i l'atur.


Un corol·lari: M'explica el meu amic bolxevic que als grecs els hi ha donat per comprar olles d'acer inoxidable, que són les que més resisteixen el pas dels anys, i que ho fan no per superar la crisi amb un bon guisat de patates i cols, sinó perquè corre el rumor al país d'Aristòtil i Plató que el que va passar a Xipre amb els bancs es trasllada ja a la seva pàtria, i que en aquest cas, els deixaria sense poder retirar els pocs euros que tenen en els seus malparats comptes corrents. Davant semblant "corralito" el millor, s'han dit a si mateixos, és treure-ho tot i guardar-ho en les casseroles acabades d'adquirir, enterrar-ho en el jardí de casa com feien els avis, i anar fent de recursos propis per poder comprar el més necessari.


I nosaltres, aquí, els uns "gestionant un fracàs" i els altres parlant de desenterrar a un assassí. No tenim remei!

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH