Mor Lou Reed el  pare del rock alternatiu

|

LOU

El músic nord-americà Lou Reed ha mort aquest diumenge als 71 anys. La causa de la seva defunció encara no ha estat confirmada, però Reed es va sotmetre a un trasplantament de fetge el passat mes de maig.

Nascut com Lewis Allen Reed a la ciutat Freeport, Long Island, Nova York, el 2 de març de 1942, és considerat el pare del rock alternatiu, primer com a líder del grup The Velvet Underground i després en solitari.Els seus principals discos són 'Berlin', 'Transformer', 'Rock'n'Roll Animal', 'Take No Prisoners', 'New York'.

En la seva època de The Velvet Underground va escriure cançons que han passat a la història de la música: 'Heroin', 'Rock and Roll', 'I'm Waiting for the Man' i 'Sweet Jane'.

Aquesta llegenda del rock nord-americà es va recuperar al juny d'un trasplantament de fetge que en principi li havia salvat la vida, segons va declarar llavors la seva esposa, Laurie Anderson, a 'The Times'. Va estar llavors a la vora de la mort abans de la intervenció quirúrgica practicada al maig a Cleveland (Ohio). "Estava molt greu, morint-se", va informar llavors la cantant i artista experimental. "No crec que es recuperi totalment", reconeixia.

L'autor de 'Perfect day', que mai va amagar els seus problemes en el passat amb l'alcohol i les drogues, s'enfrontava llavors a una nova oportunitat, una pròrroga que li havia donat un donant.

Un dels discos emblemàtics de Lou Reed és 'Transformer'. Solament amb ell ja hagués passat a la història de la música. Amb 'Walk on the Wild Side' ja recordem a un superb Reed. Es tracta d'un àlbum amb part de les constants temàtiques del compositor novaiorquès (travestis, prostitutes, homosexuals, drogoaddictes, estranys personatges...). Un disc que va gravar en associació amb David Bowie i Mick Ronson.

Una de les proves l'esperit innovador de Lou Reed va ser el disc publicat amb Metallica. El rocker novaiorquès i el grup 'thrash' californià van publicar en el 2011 un èpic i abrasiu 'Lulu'. Aquest Lou atronador associat a un Metallica escorat cap a la literatura i l'exploració van marcar un album menys reconegut del que degués una fusió d'extremisme metàl·lic i serenitat apocalíptica. Un setentón que no ho semblava malgrat el seu interior destrossat pels excessos. Una prova més que el rock deixa petjada.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH