El laberint de les víctimes

Manuel Fernando González

Els escrivia als que tenen l'amabilitat de llegir-me a les poques hores de conèixer-se la sentència d'Estrasburg, que havíem d'acatar-la i a continuació aguantar les ires de les famílies de les víctimes d'ETA.

Els escrivia als que tenen l'amabilitat de llegir-me a les poques hores de conèixer-se la sentència d'Estrasburg, que havíem d'acatar-la i a continuació aguantar les ires de les famílies de les víctimes d'ETA. Desgraciadament, els esdeveniments van més de pressa que les paraules i ja hem vist sortir a etarres sanguinaris de la presó per que els jutges asi ho han decidit per "acatación" de la polèmica sentència i, per rematar el cicle, ahir mateix, es va produir la primera gran manifestació de protesta contra aquestes excarceracions i el "esbronc" publico dels dirigents del Partit Popular que van donar la cara unint-se al cabreig dels familiars dels assassinats, entre els quals es "trobaven" gran part dels seus votants.

És com si Gabriel Garcia Marquez voviera a reescriure "Cronica de una muerte anunciada" i tots endevinéssim que és el que va a passar, sense que els nostres Jutges i catedràtics de Dret sàpiguen com sortir-se d'aquest "tristíssim full de ruta" sense que una de les parts, la que mes ens dol, rebi algun tipus de compensació en tan lamentables moments.

Hi ha qui diu i escriu, que els familiars no volen Justícia sinó venjança,perquè els que surten al carrer completament lliures i victoriosos s'han passat trenta anys a la presó i han complert condemna. No crec que aquesta sigui exactament la veritat del que succeeix, ja que quan un ésser humà, si pot cridar-se-li així, mata a diverses persones o vola Hipercor per donar-se el gust de recrear-se en el sofriment de molta gent, no pot ser tractat de la mateixa manera que un assassí a l'ús, ja que estem parlant d'un ser menyspreable que no es mereix conviure amb la resta dels seus conciutadans. En un país tan avançat com Estats Units, per a molts el bressol de la democràcia, aquest individu, home o dona, es passaria, pels mateixos fets, tota la vida a la presó. En aquest cas concret ningú invoca la paraula venjança, sinó que es parla de Justícia, però amb majúscules. I com definir l'acte jurídic que un Tribunal nord-americà condemna a pena de mort a algú amb els assassinats que s'imputen a un Troitiño nascut a Texas?. Llavors, tots solem demanar mesures de gràcia o clemència, però a ningú se li ocorrerà conformar-se, a continuació, amb que el condemnat es vagi al carrer com ara succeeix amb els terroristes d'ETA afectats per la doctrina Parot.

La gent sap, que des d'Adolfo Suarez fins avui mateix amb Rajoy al comandament, el nostre governants no s'han molestat a reformar el codi penal perquè Estrasburg no ens tragués els colors amb el "nyap Parot", I això, sens dubte, és un fet imperdonable i el que és pitjor: de moment, irreversible, tret que a tant "savi del dret" se li ocorri la fórmula màgica que ens tregui del laberint en el qual caminem ficats. Si no ho fan a mes d'un dels quals ara protesten se'ls pot ocórrer prendre's la justícia per la seva mà i entonis, si que no hi haurà remei, i la tan desitjada pau no arribarà mai. Que trist!.

Manuel Fernando González

Editor i Director

www.catalunyapress.cat

www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH