LA PAU DEL NOSTRE LLAC

X

puri 2

Quan a un llac li tires una pedra, l'aigua ressona en ones, davant la intromissió d'aquest intrús . Si són molts els que tiren pedres al llac, aviat la quietud d'aquest indret de pau, fa que les aigües es vegin turbulentes, en lloc de diàfanes, i es fa difícil contemplar la bellesa del conjunt del llac. Això és una mica, per mi, el que succeeix ara mateix a Catalunya, molta gent tirant-li pedres a l'aigua d'un llac tranquil, de gran bellesa.

Quan a un llac li tires una pedra, l'aigua ressona en ones, davant la intromissió d'aquest intrús . Si són molts els que tiren pedres al llac, aviat la quietud d'aquest indret de pau, fa que les aigües es vegin turbulentes, en lloc de diàfanes, i es fa difícil contemplar la bellesa del conjunt del llac. Això és una mica, per mi, el que succeeix ara mateix a Catalunya, molta gent tirant-li pedres a l'aigua d'un llac tranquil, de gran bellesa.

Cap a una situació de crisi estan col·laborant molts, sense que la gestió de la mateixa, estigui donant resultats de pau per tothom. Quan un puzle cau al sòl i les peces queden repartides en mil trossos és el moment en què es descobreix a un veritable lider. Aquest es manté pacient i transmet calmaal seu voltant, té present totes les conseqüències que es deriven de la situació que va portar al puzle a trencar-se, prioritza, escull a l'equip de treball, comença a coordinar les accions, és resolutiu i flexible i corregeix sobre la marxa les situacions canviants que se li presenten. Es manté informat i pendent que es duguin a terme quantes accions siguin necessàries perquè en un temps, que no és curt, però si intens, el puzle torni a ser alguna cosa digna d'admiració i aconsegueixi una victòria per a tots.

Quan les coses es plantegen des de la pressa, aquesta mal consellera, sempre sol retornar-te fruits verds. No obstant això, la pressano és l'únic camí possible, perquè podem endinsar-nos en el camí del diàleg serè i reflexiu, amb l'objectiu que tots guanyem una mica del que volem i ningú se senti derrotat. Perquè existeixen escenaris possibles que es construeixin sobre una base més visionària que un futur de bàndols de perdedors i guanyadors.

A Catalunya hi ha una gestió del temps que consisteix a ficar-nos a tots molta pressa, que em sembla equivocat. Un llac regirat primer ha de ser apaivagat, és el camí més curt per poder contemplar-ho de nou en tota la seva esplendorosa i singular bellesa. Per això crec que és una responsabilitat compartida cuidar del llac de tots, entre tots. I per aquest motiu m'uneixo a la veu de molts altres que demanen diàleg. Així que senyors que tiren pedres al llac, aquieten se i dialoguin. Que el DIÀLEG sigui la seva bandera i l'instrument que retorni la pau al nostre llac.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH