LA POLÍTICA SOCIAL, ALLÀ ON ES TROBEN ELS CAMINS DE CiU I PP

Pere Navarro i Morera
Primer Secretari del PSC

En els darrers mesos el nivell de crítica i retrets mutus entre els dos partits amb responsabilitat de govern a Catalunya i Espanya han crescut exponencialment. Un brusc gir per a dos partits que, fins no fa encara un any, feien gala d'un profund enteniment que es traduïa en pactes molts dels quals, com els pressupostos de les retallades, encara patim els catalans i les catalanes.

En els darrers mesos el nivell de crítica i retrets mutus entre els dos partits amb responsabilitat de govern a Catalunya i Espanya han crescut exponencialment. Un brusc gir per a dos partits que, fins no fa encara un any, feien gala d'un profund enteniment que es traduïa en pactes molts dels quals, com els pressupostos de les retallades, encara patim els catalans i les catalanes.

Els somnis de grandesa de Mas d'encapçalar la voluntat del poble cap a un hipotètic i discutit procés d'independència van trencar aquesta entesa. Un canvi de soci del partit al govern i un nou rol del PP en la política parlamentària han estat les majors repercussions que la ciutadania ha percebut d'aquest trencament.

Cap canvi en les polítiques que afecten el dia a dia dels catalans i les catalanes. Cap fre a les retallades. Cap empenta a les polítiques de foment de la recuperació econòmica. Cap mesura per evitar la sagnia de joves que han hagut de marxar fora a guanyar-se la vida.

Només excuses. Excuses del govern de CiU sobre el greuge que l'Estat infligeix a Catalunya per amagar una evident inacció política. Excuses, també, del govern del PP sobre l'inevitable de les retallades, la impossibilitat de no dur a terme unes polítiques que cada cop fan més difícil la vida quotidiana dels ciutadans.

Diferents pretextos però la mateixa política d'esquena als veritables problemes; que mira cap a un altre costat front al patiment; que no escolta més que el soroll interessat i atordidor del debat sobiranista. Perquè és en la política social on tant CiU com PP, aquests ex-socis convertits sobtadament en adversaris polítics, es troben.

No sembla importar-los massa ni a uns ni a altres que hi hagi 1,6 milions de catalans en risc de pobresa. De fet, el govern del PP acaba de presentar uns Pressupostos Generals de l'Estat en què es redueix la partida en polítiques socials un 30% respecte la de 2011.

Com tampoc ha semblat preocupar massa aquest estiu l'informe del Síndic de Greuges en què constatava l'existència de 50.000 infants catalans en situació de malnutrició. De fet, vam haver d'assistir, aleshores, al lamentable espectacle del conseller de Salut rebutjant l'evidència i negant-se a prendre cap tipus de mesura per pal·liar aquesta situació d'emergència.

O la política de suport a la dependència, que el govern del PP ha retallat als seus PGE un 36,4% i en la que el govern del senyor Mas ha decidit suspendre indefinidament els ajuts per a places residencials.

Ni el govern de CiU ni el govern del PP estaran mai en desacord en tot això. Mentrestant, però, els catalans continuem ancorats a la crisi; seguim patint les conseqüències de l'atac més brutal al nostre Estat del Benestar en tots els anys de la seva existència; i immersos en un debat sobiranista esgotador i que tapa qualsevol qüestió que afecti a la Catalunya real.

Entre el 2008 i el 2011 s'ha donat una reducció salarial general, però aquesta afecta molt més als nivells salarials inferiors. Els ingressos del treball que percep el 10% de la població amb salaris més baixos han disminuït un 59,3% i, a partir d'aquest màxim, la proporció es redueix a mesura que els salaris augmenten, fins arribar a un decreixement del 20% en els ingressos més alts.

Mentre les persones amb ingressos baixos perden transferències públiques, les persones amb ingressos elevats en guanyen en un 20%, aproximadament.

Aquesta realitat ens obliga a reflexionar sobre l'impacte de les polítiques socials i sobre el sistema de protecció social ?pensions, prestacions d'atur i altres ajudes? que hem construït, que en lloc de compensar les desigualtats existents, les incrementa.

Pere Navarro i Morera
Primer Secretari del PSC

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH